|
Sí a tot, gràcies |
|---|
|
Dun temps ençà la paraula conciliació ha caigut en desús. Abans de la crisi i de les reformes laborals saplicava aquest terme per adoptar mesures que milloressin les condicions que ja de per sí teníem els treballadors per gaudir de més temps per dedicar a la família. Avui en dia és poc més que una súplica que es fa servir en to irònic, esperant que no sallargui excessivament la jornada laboral, o que es pugui passar una nit sencera o un cap de setmana sense haver de treballar. Una imatge per il·lustrar aquest canvi. Es dijous, a darrera hora del vespre. O divendres al matí, tant li fa. En una reunió es decideix que el proper cicle de proves o el que sigui, és molt important i que per tant els equips hauran de treballar diumenge. Simposa. Sense consultes, ni avisos previs. Es dóna per fet que això serà així i que a tothom li anirà bé. Està clar que amb la situació econòmica actual, tots hi hem de ficar el coll i remar en la mateixa direcció. Però entre això i dir sí a tot, sense plantejar-nos tan sols si és legal el que sen demana i renunciant dentrada a tots els drets que tenim, hi ha un ampli ventall de possibilitats, que passen segur per una negociació, per altra banda beneficiosa per les dues parts. Com ja sabeu, tothom que hagi de fer una dedicació fora dhorari, té dret com a mínim a 1,75 hores per hora dedicada, ja sigui presencial o en connexió remota. Tenim un estatut dels treballadors, un conveni col·lectiu i un pacte de guàrdies que ens avalen. Fem-los respectar. Si us sentiu amenaçats poseu-vos en contacte amb un representant sindical perquè reculli les vostres queixes i inquietuds o negociï en nom vostre. Barcelona, 15 de Maig 2012 |
