Conflictes en l’era de la informació
El banc considera que 77 correus electrònics podrien comportar riscos El mes de novembre un representant dels treballadors de GalÃcia va cometre un greu error: va pensar que informar els empleats i les empleades sobres les seves activitats sindicals era la seva obligació i que fer-ho per mitjà dÂ’un correu electrònic era la millor manera dÂ’evitar problemes a la seva oficina. Aquest company, pressionat com la resta de personal del banc pel volum de feina, va pensar, erròniament, que en lloc dÂ’absentar-se de lÂ’oficina i visitar els companys i les companyes de la seva zona per explicar-los el contingut dÂ’una reunió sobre el conveni, era millor enviar un correu a totes les agències de la zona explicant els continguts de la reunió. Quinze dies més tard, Relacions Laborals li comunica lÂ’obertura dÂ’un expedient contradictori on lÂ’acusen dÂ’incomplir la normativa de l’ús de les noves tecnologies de la Informació, al·legant que comunicar als seus representats les qüestions que fan referència a la seva funció com a representant dels treballadors era fer «un ús personal» del correu del banc i que enviar un correu a 77 destinataris implicava una utilització inadequada que podia comportar riscos a lÂ’empresa. A hores dÂ’ara, aquest company, que recentment ha començat la seva activitat com a representant sindical, encara no pot entendre ni assumir la reacció de l´empresa. Ell està convençut que ha actuat correctament, tant en lÂ’Ã mbit de la feina com en el sindical. És evident que informar els treballadors sobre qüestions que els afecten directament és la funció principal, legal i esperada de qualsevol representant sindical. També és evident que enviar un correu a 77 destinataris interns del banc no pot col·lapsar ni crear riscos als nostres sistemes informà tics, perquè, en cas contrari, ens haurÃem de preocupar seriosament de les eines informà tiques dÂ’aquest grup bancari. No obstant això, aquesta empresa entén que els representants dels treballadors no tenim dret a l’ús de les eines informà tiques per informar els nostres representats. Sens dubte, conscient que això ens donaria una capacitat dÂ’immediatesa en la informació i de contacte amb tots els empleats i les empleades del grup, el banc no està disposat a acceptar-ho.Les eines informà tiques i el seu ús són propietat del banc; les persones que hi treballem NOAmb aquesta informació recordem, a tots els companys i companyes que tenen la condició de representants dels treballadors i a la resta de la plantilla dÂ’aquesta entitat, que tinguin present que tothom té expressament prohibit fer servir les eines de lÂ’empresa per a coses que no siguin estrictament professionals. El manual que regula aquesta qüestió està impugnat legalment per aquesta secció sindical, però encara no tenim la resposta de la Inspecció de Treball. Les eines informà tiques i el seu ús són propietat de lÂ’empresa, com ho són les taules, les cadires, els armaris i tota la resta, com també és seva la potestat dÂ’acomiadar, de sancionar, de contractar, de retribuir o de gestionar, bé o malament, els recursos existents. Tanmateix, allò que NO és propietat de lÂ’empresa som les persones que treballem aquÃ, ni tampoc és de propietat seva el nostre temps fora de la jornada laboral. Per tant, aixà com la direcció dÂ’aquesta entitat, quan li convé té molt clar els lÃmits del que és normatiu i del que no ho és (per exemple, no li molesten els incompliments de normativa que provoca la pressió laboral, quan repercuteixen en un benefici per a ella i no causen problemes) i procedeix a sancionar sense preocupar-li gens ni mica les circumstà ncies, les raons o qualsevol altre motiu de raonament, tothom hauria de recordar quines són les nostres obligacions normatives i posar lÃmits, també molt clars, a tot allò que té a veure amb els comportaments i les dedicacions que queden fora de lÂ’Ã mbit estrictament normatiu i legal. Altrament resultarà que sÃ, que tot, fins i tot les persones, serem propietat de lÂ’empresa. Malgrat tot, en continuarem informant.
Sabadell, gener de 2005
