El passat 19 de gener CCOO vam publicar un comunicat on exigíem els criteris en els que s’havia de centrar el conflicte que cada any tenim amb les vacances. I és que la Direcció, pressionada per la demanda interposada per CCOO a l’Audiència Nacional (i que es va retirar temporalment per esgotar la via negociadora) va consensuar el passat divendres amb els sindicats uns criteris que detallem a continuació:

Aquestes excepcionalitats s’hauran de tractar expressament amb el consens de RRLL amb els sindicats. Aquí no hi valen imposicions.

CCOO no podem estar totalment d’acord amb aquesta directriu, que creiem es tractad’una mesura provisional i que haurà de ser tractada de manera definitiva en una homologació de les condicions laborals dels treballadors i treballadores de BMN (vacances, jornada laboral, retribucions...) “p.e. CajaGranada té un plus de vacances si es gaudeixen fora del període estival.”

Només queda exigir que, a diferència del que va passar l’any passat, aquestes directrius que la Direcció ha transmès als Territorials arribin a les oficines sense distorsions. No admetrem que les poques excepcionalitats que es presentin es facin mitjançant imposicions unilaterals i sense el consens amb nosaltres. No deixeu que això passi, perquè aniria sempre en contra dels vostres drets. CCOO hi serà per aportar solucions alternatives (que n’hi han).

BOSSA DE TREBALL

Després de molts anys de CCOO demanant una política de RRHH més justa i plural en el que a la promoció professional es refereix, ens hem d’alegrar que al final les coses agafin en aquest sentit un camí més transparent. El publicar ofertes professionals internes dóna transparència a la gestió dels RRHH, que fins ara era més aviat opaca.

Els perfils que es demanen pràcticament són de caire tècnic, potser així s’adonaran que a la xarxa d’oficines hi ha molta gent “desaprofitada” i que poden aportar molt més del que s’imaginen.

Estarem atents a tots aquests moviments, que no han de provocar situacions d’abús en les condicions ofertes. Per això hi som nosaltres. La secció sindical de CCOO resoldrà els teus dubtes si així ho consideres.

Os informamos sobre la Reforma de las Pensiones a través de un documento, elaborado por CCOO, que entra en el análisis de sus aspectos concretos, e incluye una tabla con el nuevo modelo de jubilación, y otra, con el detalle de lo que el Acuerdo ha conseguido corregir de las propuestas del Gobierno.

Ens van informar el passat divendres dels detalls sobre la convenció del proper dia 19. Però ens trobem que les maneres no han canviat gens. Tot i que l’assistència a l’acte és totalment voluntària, la Direcció esgrimeix que per raons de seguretat ha d’acreditar a tothom. Aquesta no és la manera de gestionar aquests esdeveniments, i menys quan es tracta d’un dissabte. CCOO no hi estem gens d’acord.

I és que el que ens diran ja us ho avancem nosaltres. El més rellevant serà la transformació de les quatre caixes en Banc Mare Nostrum i el que això significa: traspassar tots els actius a BMN (actiu, passiu, immobles, personal...) i presentar al nou cap Sr. Carlos Egea i potser alguna altra primera espasa de la gestió econòmica d’aquest país (sic). I ens dirà que compta amb nosaltres, per demanar-nos després sacrificis (més encara?) i alguna quimera més davant empleats, periodistes, i potser algun inversor potencial. Suposem que per això volen quedar bé i fer un aperitiu per a més de 2500 persones.

Una despesa tant irracional com innecessària. El que costa moure tanta gent, transports, trens, llogar un espai com l’auditori del Fòrum, el servei de càtering... no fa més que indignar-nos, sobre tot quan ens estan demanant contenció en la despesa, ens amenacen amb la congelació salarial al Conveni Col·lectiu, eviten abonar augments d’IPC a compte, etc. Però la Direcció continua vivint en aquell núvol dels temps de les vaques grosses, i quan a Caixa Penedès som a la cua en condicions laborals, quan a nosaltres sí ens ve de 50,00 € per passar el mes, la Direcció està abonada en la fastuositat. Un acte com aquest hagués estat bé en aquelles èpoques en que trobàvem a faltar mostres de reconeixement a la nostra professionalitat. Ara és tard.

Doncs sí, quan es presenti el moment de parlar d’homologació de condicions al Banc Mare Nostrum, els hi recordarem que un increment d’IPC, una millora en les
condicions dels treballadors i treballadores del Banc Mare Nostrum és una irrisòria quantitat que no posa en perill el futur de la nova empresa. Potser no són els nostres salaris els importants, ni els nostres fons de pensions, és clar.

Companyes i Companys, el proper 19 de febrer anem d’enterrament, Caixa Penedès haurà exhaurit els gairebé 100 anys d’història i comencem una nova aventura. Vosaltres decidiu si permetem que la nova Direcció menystingui la nostra professionalitat i dignitat, ignorant els drets de la plantilla que es recullen al Conveni Col·lectiu.

Les noves exigències de capital bàsic, anunciades per la ministra d'Economia, introduiran en el sector financer elements de tensió que, d’hora i no pas tard, acabaran configurant un nou mapa d'entitats.

Aquestes noves exigències de capital bàsic segmenten de manera definitiva el sector financer entre entitats cotitzades i no  otitzades, endurint per a aquestes darreres les condicions perquè el Banc d'Espanya determini les seves necessitats de capital bàsic.

És a dir, les caixes d'estalvis i les caixes rurals, tindran més difícil superar els exàmens de setembre. La resta d'entitats es veurà forçada a fer els seus deures en un temps excessivament limitat, en comparació amb els seus competidors europeus.

De manera artificial el sector financer es veurà forçat a un procés de concentració d'entitats, també els bancs, que buscaran complir amb els nous requisits augmentant la seva mida. Aquest procés, i la necessitat de complir amb el 8 % de capital bàsic sobre actius, pot retardar la circulació del crèdit en el sistema productiu.

Ningú no posa en dubte que hi ha tres necessitats bàsiques que el sector de les caixes ha de satisfer: 1)  Desenvolupar instruments de capitalització. 2) Transparentar els problemes de risc en els balanços i 3) Aconseguir que el crèdit torni a circular de manera normal per l'economia nacional. Per a aquests objectius ja va ser modificada la LORCA, sobre aquests principis es va crear el FROB i en aquest escenari s'ha generat tot el procés de concentració de les caixes.

A meitat d'aquest procés, i per conjurar la falta de crèdit al país, es canvien les regles. No és cert que la reconversió del sector financer vagi lenta, la veritat és que s'ha començat tard, entre altres coses perquè es va reconèixer tard, per part del Govern, la grandària de la crisi. També és possible que aquesta arrencada vulgui distreure l'atenció dels mitjans i ara resulti que el rescat d'Espanya és el rescat de les seves Caixes d'Estalvis.

CCOO exigeix respecte envers al procés iniciat i envers els seus principals actors: la societat, les empreses i els treballadors dels quals depèn el creixement econòmic.

A qui li convé alterar aquest procés? Al crit de "que se salvi qui pugui", les condicions marcades forçaran la nacionalització  'algunes caixes, que en cinc anys seran venudes i amb les plusvàlues obtingudes l'Estat eixugarà part del seu dèficit.

Les mesures proposades alteren el procés i llancen missatges contradictoris a la societat, a l'economia i al sector. El Banc  'Espanya examinarà les entitats del sector, per separar les bones de les dolentes i de pas retallar l'espai de les Caixes en el sistema, sense tenir en compte que de les Caixes d'Estalvi actuals en depèn un nombre important de participacions industrials. Posaran en venda les nostres Caixes d'Estalvi per escurçar el dèficit futur. Ho pagarem car amb el temps. A curt termini recessió i a llarg termini un menor creixement econòmic i menys cohesió social.