Falta d'anàlisi o de recursos

La rebotiga de la integració. Banc Sabadell - CAM


01-02-2013 El procés d’integració que el banc ha considerat d’èxit, amaga la realitat de què ha significat per a la plantilla. Aquest procés ha implicat per a una gran majoria de treballadors i treballadores, afrontar el caos, l’absència de recursos i les conseqüències, dramàtiques en uns casos, que aquesta situació ha provocat en la seva vida i la seva salut.

En gran part aquesta situació sembla respondre a una manca d’anàlisi profunda i adequada sobre què anava a comportar la integració d’una CAIXA en un BANC o, en el pitjor dels casos, a una manca de voluntat de destinar els recursos necessaris per continuar mantenint, costi el que costi, el perfil públic d’entitat líder en fusions per la seva rapidesa i capacitat de rendibilitzar les operacions que porta a terme.

Les conseqüències d’aquesta falta d’anàlisi o voluntat perquè la integració hagués estat un èxit, també raonable per a la plantilla, han esdevingut múltiples i doloroses. La plantilla ha hagut de suplir amb la seva professionalitat, el seu temps extra, la seva paciència i la seva salut, tot allò que l’entitat no ha destinat a aquest procés i, al mateix temps, ha hagut d’afrontar l’angoixa i la por que un ERO provoca.

El coneixement del greus problemes que hi ha, l’hem adquirit a través de les persones que hem visitat, les que ens han trucat, a les que hem preguntat i sempre el missatge ha estat de desesperació. Convençuts que havíem de denunciar tot el que passava i proposar i reclamar una millora immediata, Comfia-CCOO vam constituir una Comissió de Treball que ens permetés presentar al sr. Miquel Montes, a qui havíem sol·licitat una reunió que es va fer el dia 22, aquelles situacions més esperpèntiques i, alhora, les problemàtiques que agreujaven la situació.

El sr. Montes va reconèixer que no s’havia calculat ni analitzat correctament l’impacte del perfil diferent que té la clientela de Banco CAM. Va assegurar que no considerava que haguessin hagut masses incidències, però que les que han sorgit han comportat un gran impacte negatiu per al procés i, per tant, per a les persones.

Vam plantejar-li com a problemes més greus aquells que generen les cues inacabables de clients, el perfil dels clients, la manca de recursos, la ineficient formació rebuda i la inseguretat que comporta tot això a tots els nivells. Finalment ens vam concentrar en les mesures que poden pal·liar, millorar i eliminar el més aviat possible tots aquests problemes.

Miquel Montes ens va indicar que ja estaven en marxa algunes de les propostes que vam presentar i, entre altres coses, ens va comunicar que s’anava a contractar personal per a gestionar les cues de clients, amb la finalitat de descongestionar l’oficina, derivant els clients a altres canals, com el caixer automàtic o BSOnline i que ampliaran i modernitzaran la xarxa de caixers. Vam plantejar-li la problemàtica de seguretat que comporta que quan arriba l’hora de tancar les caixes, l’oficina és plena de clients. També vam comunicar-li l’agressivitat per part d’alguns clients que els empleats han d’afrontar. Ell ens va anunciar que es contractaria personal de seguretat per a les oficines que pateixin aquesta situació. També vam plantejar l’increment dels límitsd’encaix dels recicladors per evitar la seva càrrega a primera hora del matí, la qual cosa genera retards perquè coincideix amb l’hora d’obertura de l’oficina. Quant a això ens va dir que Organització estava estudiant aquesta possibilitat. Igualment ens va informar que pretenen aprofundir en la formació que s’ha donat a la plantilla perquè detecten que ha estat massa teòrica i cal que sigui més pràctica.

També ens va informar que hi ha un rànquing d’oficines amb greus problemes, a les quals destinaran els recursos que siguin necessaris. Per tant, és vital que des de les oficines comuniquin a Zona i també a Organització els problemes que pateixen. Us recomanem que també en envieu una còpia d’aquestes comunicacions.

Per últim, vam plantejar la necessitat d’una compensació a la plantilla per l’esforç que han fet. Ja que no pagaran les hores extres que s’han fet, que són un munt, haurien de destinar part del estalvi que suposa l’extensió de jornada no pagada, en una compensació alternativa. Quant a això, el sr. Montes ens va comentar que la Direcció de Recursos Humans és qui ha de presentar una proposta de compensació a la Comissió Executiva. Hem d’aclarir que quan des de Comfia-CCOO hem preguntat per aquesta qüestió a Recursos Humans sempre se’ns ha dit que serà una compensació selectiva i reduïda a aquelles persones que més hores extres han treballat, però mai han volgut explicar-nos el criteri, ni el nombre de persones, ni els imports, ni les dates. Conseqüentment, vam insistir al sr. Montes que, deixant de banda la compensació que sembla ser que serà restringida i subjectiva, cal un missatge de gratitud a tota la plantilla i aquesta gratitud ha de ser tangible, amb una compensació lineal a tots els empleats del grup. Miguel Montes ens va dir que li semblava una bona idea, però que havia de ser la Direcció de Recursos Humans qui havia de plantejar la proposta a la Comissió Executiva. Esperem que així ho facin i també esperem que la Comissió Executiva entengui que ha de mostrar el seu agraïment a tots els treballadors i treballadores del grup que som qui al cap i a la fi, fem que Banc Sabadell sigui el quart grup financer de l’Estat. Sense persones això no seria possible.La Comissió de Treball que hem creat a Comfia-CCOO per aquest procés continuarà analitzant i recopilant dades. La nostra finalitat és la de continuar denunciant les problemàtiques que es produeixin i presentar propostes per a la seva millora. Per això us demanem que ens feu arribar informació de les incidències que no es solucionin a CCOOgbs@bancsabadell.com

Febrer de 2013