Fa uns dies va morir un company a la seva oficina, presumptament a causa
d'un infart. La notícia, que ha circulat ràpidament, a més
a més de la compassió lògica que qualsevol pèrdua
humana provoca, ha generat un sentiment de preocupació, de dubte
i també, cal dir-ho, de por: no podem deixar de preguntar-nos
¿per què ha passat?, ¿em podria passar a mi? És clar que no és possible saber amb certesa les causes
que provoquen una mort d'aquest tipus. Tots sabem que per PREVENIR hem
de portar una vida saludable a nivell alimentari i esportiu, evitar hàbits
insalubres: tabac, alcohol... i també evitar l'estrès. Tanmateix,
quines són les causes de l'estrès?, encara que són
múltiples, és obvi que l'estrès és provocat
per les emocions i aquestes podríem emmarcar-les en dos plans vitals:
el personal i el laboral. Els representants dels treballadors no podem
accedir a l'àmbit de la vida privada dels empleats, però
tenim l'obligació i la responsabilitat de intentar que la vida
laboral de les persones no deteriori la seva salut, per això
hi ha la Llei de Prevenció de Riscos Laborals que obliga les empreses
a protegir la salut dels seus empleats i a nosaltres a vetllar perquè
així es faci. El seu objectiu és precisament PREVENIR, per
intentar evitar que la feina pugui ser la causa de la malaltia. Per
això quan, com en aquest cas, mor un company no podem deixar de
preguntar-nos si hem fet tot el possible, en l'àmbit de la nostra
competència, per prevenir la pèrdua de la salut. Podríem dir que la Prevenció de Riscos Laborals és
com els llums vermells d'alerta que s'encenen en la central nuclear per
avisar que hi ha filtracions i risc amb el reactor.
|
|
Nosaltres, els representants dels treballadors, som els vigilants d'aquests
llums vermells de la central nuclear i avisem que la central pot explotar.
Veiem els senyals: malestar a les oficines, reducció de plantilla,
tracte vexatori, assetjament laboral, prolongacions de jornada, objectius
impossibles i desconcertants, inseguretat laboral, por a l'acomiadament.
En resum: pressió, molta pressió. Tot això són
causes clares d'estrès laboral i pèrdua de salut i des de
fa temps estem veient les primeres conseqüències: baixes per
estrès, per depressió, taquicàrdies, estats d'ansietat,
colitis ulceroses, psoriasi... De sobte comencem a veure la punta de l'iceberg:
infarts, vessaments cerebrals (afortunadament pocs casos de moment). Nosaltres hem activat els llums vermells contínuament i per això
vam denunciar fa molt de temps, davant la Inspecció de Treball,
la qual ens va donar la raó, la situació dels riscos psicosocials
en l'empresa. De l'avaluació que es va fer, es va constatar
un "risc molt perillós per a la nostra salut". Hem
proposat i demanat múltiples mesures perquè el banc millori
aquesta situació de risc. No ens han escoltat. De fet, la vida
laboral es deteriora paulatinament. Les persones que treballem en aquesta
empresa emmalaltim cada dia una mica més. El banc i els seus màxims gestors, contra tota lògica
i aliens a la seva obligació de preservar la salut de les persones
que els permeten obtenir sous espectaculars, quan els avisem dels llums
vermells, fan servir el martell per destrossar els pilots d'avís,
aquests llums vermells que prevenen de la catàstrofe. Així
sempre podran argumentar que no existeixen els llums vermells, però
sí, sí existeixen, els veiem cada dia. |
|