Alguns dels alts directius que ens varen dur al SIP/”RIP” han estat recentment prejubilats amb quantioses indemnitzacions i fons de pensions. A més a més, les quanties dÂ’aquestes remuneracions es varen veure incrementades per una pujada de sou fora de conveni i pensionable que es va autoconcedir la directiva de “Sa Nostra”, ja comandada per Pau Dols, just abans de començar el ball de les anomenades “fusions fredes”. Per això sà que hi va haver visió de futur! Aquest cuponazo, que va ser denunciat en el seu moment per la representació laboral, va suposar un muntant dÂ’entre 300.000 i 500.000 euros més de sou per any. I lÂ’impacte directe en el pla de pensions el và rem estimar entre els 3 i 6M dÂ’euros. Seguint amb les pensions, la desvinculada primera lÃnia directiva (un número de persones que es poden comptar amb els dits dÂ’una mà ) va poder mobilitzar prop de 5M dÂ’euros. No només han enfonsat lÂ’entitat amb la seva deplorable gestió, sinó que sÂ’han autoconcedit un premi vitalici a costa de la mateixa entitat que ells han fet naufragar. Els directius que no sÂ’han prejubilat encara, i principals responsables dÂ’haver enfonsat la Caixa de Balears, segueixen asseguts a la cadira que sÂ’han procurat en lÂ’entitat de nova planta. Segons publica BMN, les retribucions al 2011 de Carlos Egea pujaren a 456.000 euros; les de Pau Dols, 331.000 euros; Biel Coll, 166.000; Antoni Serra, 127.000 euros. El destà que ens reserven a la resta de la plantilla en la nova entitat, diuen, no pot ser compartit, i el pitjor de tots ells encara té la barra dÂ’enviar missatges a la plantilla parlant eufemÃsticament de “reducció de la capacitat instal·lada”. La nostra opinió segueix essent que no pot gestionar la crisi qui lÂ’ha desencadenada. El nostre paisatge directiu és desolador, i no només en la cúpula. Sabem de comandaments de segon nivell als que només preocupa mantenir el seu estatus, i ho manifesten obertament als seus subordinats que no poden més que restar estupefactes davant de tanta misèria moral. Però, quina cultura dÂ’empresa és aquesta? Nosaltres, no som dÂ’eixe món!
* * *
El Director General, Pau Dols, i el director de Negoci, Antoni Serra, han anat enganyant la plantilla en successives trobades convocades en diferents horabaixes a la Sala dÂ’Actes de Son Fuster, durant les quals es varen lloar les virtuts de les integracions i on es va demanar la implicació absoluta de tota la plantilla en la “col·locació” (terminologia directiva) a la clientela de productes dÂ’alt risc com les participacions preferents. A les circulars normatives corresponents adreçades a la plantilla, aquests productes eren presentats, literalment, com a productes “sense risc” per als clients. També circulaven correus exercint pressió a les totes sobre les direccions dÂ’oficina per tal dÂ’anar venent aquests productes entre la clientela. Si un client sol·licitava un préstec, entre les condicions dÂ’aprovació se li exigia la contractació de participacions preferents. Un dels procediments podia ser pujar el nominal del préstec i contractar-les amb part del capital concedit. Els empleats dÃscols amb la preceptiva contractació de preferents eren auditats i notificats de la “falta”. També sabem que quan un client mostrava interès en vendre les seves preferents, hi havia ordres dÂ’aconseguir que el client les retingués, cosa que sÂ’ha demostrat molt perjudicial per als seus interessos. Novament hem de ser els treballadors, i no els directius mancats , els qui hem de defensar els clients. I després dÂ’això, encara ens imposen un codi de conducta aquells qui lÂ’han infringit en un passat gens llunyà !
* * *
Per matar “Sa Nostra” ha estat necessà ria la presa de decisions per part dÂ’uns Ã’rgans de Govern que també han estat contÃnuament duits a engany per la Direcció General de “Sa Nostra”, salvant honorables excepcions (principalment del segment en representació dels impositors, que sÂ’oposaren a lÂ’enfonsament de la institució). Pau Dols, en el passat recent, ha maniobrat per precipitar decisions, tant en el Consell dÂ’Administració com en lÂ’Assemblea General, que sÂ’han pres de manera no plenament conscient de les ulteriors conseqüències; la dissolució de Sa Nostra dins un banc especulatiu, el poc pes especÃfic i nul poder de decisió dins BMN (com sÂ’ha demostrat en el repartiment de feines deslocalitzades, i com ens recorden cada vegada que els representants laborals anam a Madrid a parlar amb RRHH del banc), lÂ’anorreament de lÂ’Obra Social i la Fundació, i la més que probable pèrdua per a les Illes del patrimoni cultural, històric i artÃstic atresorat per “Sa Nostra” al llarg de gairebé 130 anys dÂ’història.
* * *
També convé recordar la deixadesa polÃtica en la tutela i control de lÂ’entitat, responsabilitat que per Llei han ostentat els successius governs autonòmics, els quals nomenaven un representant com a membre de la Comissió de Control de “Sa Nostra”. Aquest representant del Govern assisteix a les reunions dÂ’aquest òrgan, on es dóna lectura a les actes del Consell dÂ’Administració i de la Comissió Executiva. Era per aquests à mbits de decisió on, sota la batuta de la Direcció General, “passaven coses”: ingerències polÃtiques per signar convenis de nul·la rendibilitat per a la caixa però dÂ’alt component polÃtic, retribucions presidencials il·legals, targetes verdes, finançament per al gendre reial, etc. Ens consta que expedients dÂ’actiu amb anà lisi negativa varen acabar aprovant-se més amunt. Per què, ens demanam? Era en aquests à mbits, polÃtics i dÂ’Ã’rgans de Govern, i sempre sota la tutela efectiva de la Direcció, on sÂ’aprovaren les grans operacions que ens han duit aquÃ, i NO a la xarxa dÂ’oficines!
* * *
Com a colofó a tot això, ara, la Direcció del banc pretén fer pagar A LA PLANTILLA la desastrosa gestió directiva. La solució de tot, diu, passa per acomiadar 650 persones; sà o sÃ. Pur cinisme. La plantilla i els seus representants, com una mata de jonc, continuarem en lluita fins que la Direcció de BANCO MARE NOSTRUM, S.A. retiri les propostes dÂ’acomiadaments indiscriminats.
Salut, coratge i resistència!
