Certament el nou Sindicat UGT-CC obté un nombre similar de delegats al que els treballadors i treballadores del BBVA a Catalunya ens và reu atorgar a CCOO a les darreres EESS, on vam obtenir un ampli suport majoritari, amb una representació aproximada del 40%.
Sempre hem coincidit amb la diagnosi que efectuava el Vicepresident Estatal de CCP, quan preveia que a les properes EESS no arribarien al 10% de representació i a les següents probablement desapareixerien. Cal justificar aquesta anà lisi en el fet que en els darrers anys CCP ha tingut molt poca presència a la vida sindical a la nostra Empresa (5 circulars en tot l’any 2008, per exemple), ha patit 588 baixes d’afiliats en un any, i els seus dirigents i delegats tenen ja una mitjana d’edat força elevada.
Malgrat que, donades les circumstà ncies, la integració es pugui considerar una decisió justificada, sabem que molts no l’aprovaran per considerar-la un acte de transfuguisme. Creiem, però, que s’ha de comprendre que determinades ocasions requereixen fer de la necessitat, virtut.
Tot i que en moltes ocasions CCOO no hem compartit la polÃtica sindical de CCP, com és comprensible, estem convençuts de la honestedat, và lua i dedicació de la majoria dels seus delegats i delegades, i per tant ens alegrem que amb aquesta fusió sÂ’hagi evitat la seva pèrdua. En aquests moments complicats tothom és necessari.
LÂ’actual situació que estem vivint al Banc, cal considerar-la de veritable reconversió: tancament dÂ’oficines (82 lÂ’any passat i una nova reducció prevista pel proper mes de març), enduriment sense precedents de la polÃtica sancionadora (aquest any portem un promig de triplicar els expedients de lÂ’anterior), escassa consolidació dels contractats en prà ctiques i cap nova contractació fins el 2011, reducció de plantilla, ja no només per prejubilacions, sinó també per ofertes de baixes voluntà ries, etc.
Una reconversió que afecta no només al BBVA sinó al conjunt del Sector i que compta a més amb la complicitat d’un govern que permet aquests ajustaments, mentre els directius de les empreses continuen mantenint salaris indecents, com en el nostre Banc, on el Sr. Gonzà lez i el Sr. Goirigolzarri, per exemple, han incrementat un 32% els seus salaris entre el 2003 i el 2007, i aquest any, en mig d’una crisi que destrueix milers llocs de treball dià riament, cobraran l’incentiu triennal amb una assignació inicial de més de 500.000 accions per ambdós.
En aquest escenari necessitem, més que mai sindicats forts i polÃticament independents, que puguin representar els treballadors sense lligams, i que la defensa dels seus interessos sigui l’únic objectiu que els guiï.
La desaparició de CCP a Catalunya, que no pas a la resta de l’Estat, deixarà els seus afiliats sense representants en aquest à mbit territorial, i els obligarà a haver de decidir de nou i lliurement, a quin sindicat atorguen la seva confiança.
La decisió que voluntà riament han pogut prendre uns quants delegats d’integrar-se a UGT, no pot comportar l’adscripció automà tica dels seus afiliats a aquest Sindicat. La mateixa possibilitat que han tingut, doncs, els delegats, l’han de tenir també els afiliats i afiliades, per poder valorar aixà la nova situació, i decidir en conseqüència quina és l’opció sindical que creuen representarà millor els seus interessos d’ara endavant.
Tanmateix, cal recordar que la confidencialitat de les dades com afiliats i afiliades a CCPestà garantida per LOPD, i per tant aquestes no es poden facilitar a altres organitzacions o persones sense el previ i explÃcit consentiment del titular.
Sens dubte, molts afiliats i afiliades de CCP ja eren conscients de les dificultats que travessava el seu sindicat, i potser es plantejaven incorporar-se a una opció sindical diferent. A elles i a ells, com a tota la resta de treballadors del Banc, CCOO us oferim el nostre bagatge: una organització sòlida, forta, experimentada i independent, que és el primer sindicat al BBVA i a tot el Sector Financer.
QUE NINGÚ DECIDEIXI PER TU.
Febrer 2009
