Però res de res. No hi va haver cap notÃcia remarcable i com a novetat només el fet que es va canviar una altra vegada el format de la reunió (suposem que per visualitzar certa austeritat). Però vam trobar a faltar el que ens interessa a tots i totes, i és que el contingut de la reunió no va ser clarificador en res.
Com deveu recordar, CCOO vam fer unes preguntes que, lluny de voler ser massa tècniques, volien reflectir el neguit de la gran majoria d’empleats i empleades. Naturalment no totes van ser contestades, i les que van respondre no ho van fer amb la contundència que tots desitgem. Ara explicarem com va anar la reunió:
Novetat: Volen emular a un entrenador de futbol, amb imatges de seqüències de pel·lÃcules americanes de temà tica esportiva. La diferència és que nosaltres no juguem a pilota, més aviat ens hi juguem moltes més coses i més importants.
A la pregunta per la viabilitat de l’Entitat i sobretot pel que fa al gran SIP que la propaganda de la Direcció ens ha bombardejat les últimes setmanes: el camà de Caixa Penedès és la integració a un SIP, sense concretar, potser amb la boca petita. Només referències a la necessitat d’instruments com el FROB per subsistir.
Van parlar que celebrarÃem el centenari sols, que no tenim pressa. Potser és la Direcció que no té pressa, però aquesta espera, la situació actual i la seva manera dÂ’actuar, no donen la tranquil·litat que mereixem i necessitem. I si esperem al centenari, no necessitem diners del FROB? Aquesta és una de les moltes contradiccions amb què ens trobem. I es que podria ser que als companys i companyes de Caixa Penedès i el seu Grup no ens importi ja tant si som centenaris, com el fet de continuar treballant en una caixa solvent.
El que sà que té clar aquesta Direcció és que en qualsevol procés d’integració, sigui quin sigui, és necessari arribar a un pacte laboral (volem creure-ho), però no la van contestar.
Sobre si és conscient la Direcció que els seus comandaments intermedis (Territorials i Caps de Zona/Àrea) estan exercint una pressió ja malaltissa a les oficines amb les desenes de campanyes imputades alhora, reunions del Projecte ON a la tarda, cà rregues administratives, amenaces amb el lloc de treball pels objectius i lÂ’horari: aquà va contestar, molt tÃmidament, però ho va fer. Una mica de demagògia, ja que és fà cil dir que sÂ’ha dÂ’incentivar al personal, saber exercir la pressió sense caure en amenaces... però a part de dir les coses, sÂ’ ha de creure en allò que es diu, i demostrar-ho.
Pel que fa a la reducció del personal de SSCC, la seva mobilitat funcional, empreses del grup, i possible tancament dÂ’oficines a la xarxa, doncs deu ser un tema no gaire important. No van dir més que les empreses del grup ens donen un valor afegit. Una afirmació molt ambigua. Del tancament dÂ’oficines no va dir res, potser perquè esperen que la situació al sector financer ens marqui el camÃ. De moment estem construint uns SSCC grans.
A la pregunta més tècnica del detall dels fons propis, van donar dades del Core Capital, TIER 1 i solvència, però només això dades i més dades sense entrar al detall. Com sempre en aquests temes manca molta més transparència. A diferència d’altres anys, aquest cop no van donar dades dels balanços provisionals de l’exercici 2010.
Pel que fa a la pregunta dels immobles adjudicats i l’estratègia a seguir en aquest camp, la resposta va ser increïble: l’estratègia és l’esforç de tota la xarxa. Ja ho sabem que sense nosaltres no som res com a Entitat, però les estratègies es basen en comunicar a la xarxa i SSCC un camà a seguir sense entrebancs, clar i motivador (ja ens entenem, salaris, horaris...)
Amb el tractament de la morositat van donar dades que no es poden valorar quan la realitat del sector és preocupant. Però com a l’estratègia, no van donar resposta a la situació de molts companys i companyes que s’hi dediquen. Només com a dades, tenim adjudicats uns 1.700 immobles i 300 de venuts aproximadament. Fem números.
En conclusió, una reunió de grans magnituds que amb les noves tecnologies ens la podrÃem haver estalviat. I es que si el que sÂ’ha de dir és el de sempre (i potser menys i tot), potser millor dedicar la tarda a descansar. Perquè lÂ’endemà tenim molta feina a captar passiu, contestar correus de llistats, solucionar la mora de lÂ’oficina... i per a aquesta feina hem dÂ’estar al 100% i molt desperts.
Llavors, qui ens ha portat a aquesta situació? Aquesta no es va contestar.
CCOO treballa dia a dia per a tu, pels teus drets, pel teu lloc de treball.
CCOO t'interessa
afilia't a COMFIA-CCOO,
estar al dia@dia.net t'interessa
Si vols rebre les noticies del sector gratuïtament, suscriu-te.
