“Donem crèdit a la coeducació”, aquest va ser el tÃtol que va donar peu a la xerrada –col.loqui de la mestra Mercè Otero Vidal, experta en educació per la igualtat.
En el moment actual veiem com sÂ’agreugen les condicions de vida i treball com a conseqüència de la greu crisi econòmica, la destrucció dÂ’ocupació i les decisions dels governs que retallen drets laborals, socials i de ciutadania. Aquestes afecten especialment les dones que patim més atur, més precarietat i més discriminació salarial. Les mesures polÃtiques lligades al paper socialment atorgat a les dones més dedicades a la cura , ens condemna a una major cà rrega de treball i condemna les nostres oportunitats laborals i socials.
Es debiliten els serveis públics, lÂ’aplicació de la llei de dependència, els serveis de protecció social, la sanitat i lÂ’educació, lÂ’entrada en vigor de la Reforma Laboral aprofita per reduir els drets de conciliació , Â… i per altra banda es suprimeixen organismes institucionals que treballaven per la igualtat, sÂ’ajorna de nou lÂ’ampliació del permÃs de paternitat, etcÂ…
Aquestes i moltes altres decisions denoten una evident manca d’interès en promoure mesures que permetin avançar en igualtat i corresponsabilitat, quan havia arribat el moment de tendir al repartiment igualitari del treball sembla que la crisi s’utilitza per justificar atacs contra la igualtat d’oportunitats.
En lÂ’Assemblea de lÂ’any passat parlà vem de transformar la masculinitat socialment establerta de redefinir els papers que atribuïm a homes i dones..., com a sindicalistes amb compromÃs i vocació de canviar el món que ens envolta cal conèixer la realitat per transformar-la. Per aquest motiu i en aquest camà cap a una societat més justa i igualità ria és evident que lÂ’educació, o més ben dit,la coeducació ha de jugar un paper clau i per això hem pogut aprendre molt de les experiències de la ponent de lÂ’assemblea dÂ’enguany Mercè Otero Vidal.
Secretà ria de la Dona - COMFIA-CCOO Catalunya
Curtmetratge sobre la diferència, la intolerà ncia arribant a la violència fins que es veuen tothom igual. Un plantejament expressat en l'any 1972, encara avui viu i malauradament actiu. Per sort no som tothom iguals...aixà som, som persones úniques diferents... Molt per fer per la tolerà ncia, per la igualtat, acceptació de l'altre i ganes de conviure amb la inevitable diferència. Projectat en la xerrada de coeducació del 14 de juny de 2012 organitzada per COMFIA-CCOO Catalunya.
