ins fa poc es considerava la violència exercida contra les dones com quelcom privat que succeïa dins la famÃlia i sobre el que la societat no tenia capacitat dÂ’actuació, subscrivint el no veure, no escoltar i callar. Però cada vegada que “no veiem els cops als rostres de les dones, no sentim els seus crits dÂ’auxili i callem” estem contribuint a perpetuar aquesta xacra social que atempta contra la vida de les dones. A Espanya, en el que portem dÂ’any, 59 dones han estat assassinades per les seves parelles o ex parelles (dades de lÂ’Instituto de la Mujer, a 31/10/2006). Elles, les mortes, són les nostres germanes, filles, amigues, veïnes, companyes de feina... Entre totes i tots hem de trencar el cercle de la por, el mur de silenci. La violència de gènere segueix sent una amenaça quotidiana per a les vides i el benestar de les dones.
La violència contra les dones es presenta de maneres força diverses: violència domèstica a la intimitat de la llar (cops, abús sexual de les nenes, privació dÂ’aliments, violació per part del cònjuge); violència al lloc de feina (assetjament sexual), i arriba fins la violència com arma de guerra en situacions bèl·liques, on es cometen violacions i altres formes dÂ’explotació sexual contra les dones. No coneix lÃmits.
La violència en lÂ’Ã mbit de la llar deriva en serioses conseqüències per a la salut fÃsica i mental de les dones. Des del més visible, com fractures, pèrdues de visió o dÂ’audició i assassinats, fins allò invisible, com la baixa autoestima, alta incidència dÂ’estrès, atacs de pà nic, alcoholisme, depressió i suïcidi. Tot plegat són conseqüències fatals derivades de la violència que pateixen les dones i que repercuteixen també a la seva vida laboral. A més, la violència de gènere fa que les dones que la pateixen siguin menys productives, i que en moltes ocasions no sÂ’atreveixin, o directament no puguin anar al lloc de feina, per les seves lesions fÃsiques. En tots els casos, els agressors impedeixen i dificulten el desenvolupament personal i professional de lÂ’agredida.Si està s patint una situació de violència a la teva llar, has de saber que tÂ’emparen una sèrie de drets laborals que emanen de la Llei Orgà nica de Mesures de Protecció Integral Contra la Violència de Gènere:
Reducció de la jornada de treball.
Reordenació del temps de treball (adaptació horà ria o horari flexible).
Canvi de centre de treball a la mateixa localitat o trasllat a una altra de diferent.
Possibilitat de suspensió voluntà ria del contracte de treball amb dret a prestació per desocupació.
Extinció voluntà ria del contracte de treball amb dret a prestació de desocupació
Reconeixement de causa justificada les absències o faltes de puntualitat motivades per situacions fÃsiques o psicològiques, acreditades pels serveis socials o de salut.
Protecció davant l’atur.
LÂ’assetjament sexual a la feina és una forma més de violència contra les dones, que històricament sÂ’ha silenciat. Pot comprendre una à mplia gamma de conductes, que van des de les bromes o comentaris degradants envers les dones fins lÂ’atac sexual. Les dones en situació més vulnerable (sotmeses a una precarització més gran a la feina, mares solteres, dones divorciades, vÃdues, etc.) són més proclius a ser assetjades sexualment, però lÂ’assetjament sexual a la feina es produeix també en sectors laborals no precaritzats, com ara banca, sanitat, ensenyament, etc., i afecta també a dones amb una alta preparació acadèmica i, fins i tot, a dones que ocupen llocs de responsabilitat. En lÂ’Ã mbit laboral, la taxa dÂ’absentisme entre les vÃctimes dÂ’assetjament sexual és molt elevada, i és imprescindible que les empreses es comprometin a garantir a la feina un ambient lliure de violència. LÂ’assetjament sexual a la feina està penalitzat per la llei, i no hem de ser testimonis muts del patiment de les campanyes que el pateixen.
A COMFIA-CCOO, reforcem el nostre compromÃs implicant-nos en la defensa de les dones vÃctimes de violència de gènere, des del nostre à mbit, garantint i millorant els drets relatius a les condicions laborals de les vÃctimes dÂ’aquesta xacra social.
A més, estem abordant a les empreses la negociació de protocols d’assetjament sexual des de l’òptica de la prevenció d’aquestes conductes, ja que produeixen greus conseqüències per a la salut i, per tant, han de prevenir-se com qualsevol altre risc.
A COMFIA-CCOO treballem, dia a dia, per no haver de commemorar un altre 25 de novembre. Avançar en la igualtat entre homes i dones és l’únic camà per aconseguir eradicar la violència de gènere.
És un repte difÃcil, però no impossible.
Secretaria de la dona Comfia, novembre 2006
