La Llei orgànica 1/2023, de 28 de febrer modifica la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs. La norma estableix drets a dones joves de 16 i 17 anys i dones amb discapacitat; incorpora novetats en salut sexual i reproductiva i estableix pautes en qüestions com l'objecció de consciència del personal sanitari en interrupcions voluntàries de l'embaràs.
Quant a l'àmbit laboral, inclou tres supòsits amb regles especials que atenen necessitats específiques:
· En cas de menstruació incapacitant secundària. No s'exigeix cotització prèvia. El subsidi es pagarà per la Seguretat Social des del dia de la baixa en el treball.
· Després d'una interrupció de l'embaràs, voluntària o no, mentre reba assistència sanitària pel Servei Públic de Salut i estiga impedida per a treballar. No s'exigeix cotització prèvia. El subsidi es pagarà per l'empresa el dia de la baixa en el treball i a partir de l'endemà, per la Seguretat Social.
· Des del primer dia de la trenta-novena setmana de gestació. S'exigeixen els mateixos períodes mínims de cotitzacions segons l'edat per a l'accés a la prestació per naixement i cura de menor. El subsidi es pagarà per l'empresa el dia de la baixa i a partir de l'endemà, per la Seguretat Social.
L'objectiu és oferir una regulació adequada a aquestes situacions amb la finalitat d'eliminar qualsevol tipus de biaix negatiu en l'àmbit laboral.
