El procés, doncs, ha estat més laboriós i ha motivat que el Conveni encara no s'hagi publicat en el B.O.E., situació que no és nova: el Conveni 95-97 es va signar al desembre de 1995 i no va veure la llum oficial fins el 8 de març de 1996, doncs alguns dels seus preceptes es relacionaven directament amb noves disposicions legals i van requerir una revisió a fons per part de la D.G.T.
En el cas que ens ocupa, el del Conveni 2003-2006, la causa fonamental del retard ha estat l'objecció de l'autoritat laboral a l'acord d'acumulació del permís per lactància en dies complets, a continuació de la baixa per maternitat. La D.G.T. entén que aquest acord suposa renunciar a un dret legal del fill o filla, així que no l'admet i ens demana la seva retirada del Conveni, si bé es compromet a canviar de criteri si prosperés un recurs, actualment en tràmit en l'Audiència Nacional, sobre una qüestió similar continguda en altre conveni col·lectiu. Com a conseqüència d'això, es modifica part de l'article 38.f i desapareix la disposició transitòria 7ª.
Amb independència de l'anterior, l'acord original sobre acumulació del permís de lactància s'aplicarà, en totes les caixes, a partir de l'entrada en vigor del Conveni Col·lectiu, tal com s'establirà en un acord sectorial subscrit pels signants del Conveni.
A part d'aquesta qüestió de fons, la D.G.T. ha suggerit, i s'han acceptat, algunes modificacions pràcticament formals que milloren la redacció fins ara vigent, i no revisada des de fa anys, d'alguns aspectes del Conveni. Per exemple: la inclusió en el text del que era una decisió interpretativa consensuada entre les parts sobre jornada i horari en els contractes temporals (article 31.6); la desaparició de la referència a l'autoritat laboral allí on la llei no la contempla (article 36.1); la concreció en l'accés a l'excedència per maternitat/paternitat (article 57.3) o la referència legal de l'objecció de consciència (D.A. 10ª.2). I així fins una desena de variacions de caràcter tècnic.
A pesar del retard formal, una gran majoria de caixes han aplicat ja la revisió salarial i la dels préstecs, el que ens sembla una mesura raonable i de sentit comú. Cal lamentar, no obstant això, que algunes no l'hagin fet, provocant una espera i un malestar innecessaris entre les plantilles afectades.
En el cas que ens ocupa, el del Conveni 2003-2006, la causa fonamental del retard ha estat l'objecció de l'autoritat laboral a l'acord d'acumulació del permís per lactància en dies complets, a continuació de la baixa per maternitat. La D.G.T. entén que aquest acord suposa renunciar a un dret legal del fill o filla, així que no l'admet i ens demana la seva retirada del Conveni, si bé es compromet a canviar de criteri si prosperés un recurs, actualment en tràmit en l'Audiència Nacional, sobre una qüestió similar continguda en altre conveni col·lectiu. Com a conseqüència d'això, es modifica part de l'article 38.f i desapareix la disposició transitòria 7ª.
Amb independència de l'anterior, l'acord original sobre acumulació del permís de lactància s'aplicarà, en totes les caixes, a partir de l'entrada en vigor del Conveni Col·lectiu, tal com s'establirà en un acord sectorial subscrit pels signants del Conveni.
A part d'aquesta qüestió de fons, la D.G.T. ha suggerit, i s'han acceptat, algunes modificacions pràcticament formals que milloren la redacció fins ara vigent, i no revisada des de fa anys, d'alguns aspectes del Conveni. Per exemple: la inclusió en el text del que era una decisió interpretativa consensuada entre les parts sobre jornada i horari en els contractes temporals (article 31.6); la desaparició de la referència a l'autoritat laboral allí on la llei no la contempla (article 36.1); la concreció en l'accés a l'excedència per maternitat/paternitat (article 57.3) o la referència legal de l'objecció de consciència (D.A. 10ª.2). I així fins una desena de variacions de caràcter tècnic.
A pesar del retard formal, una gran majoria de caixes han aplicat ja la revisió salarial i la dels préstecs, el que ens sembla una mesura raonable i de sentit comú. Cal lamentar, no obstant això, que algunes no l'hagin fet, provocant una espera i un malestar innecessaris entre les plantilles afectades.
