Després de reconèixer l'absurditat de no haver acumulat els dos conflictes col•lectius que sobre el mateix tema havÃem plantejat la Caixa i CC.OO., manifesta que, com que ja s'havia tractat el tema en la primera vista, arribarien a la mateixa conclusió. El problema és, segons la nostra opinió, que la primera sentència treu les conclusions d'uns fets i d'una jurisprudència que entenem que no s'ajusten exactament al nostre cas.
En aquesta ocasió, torna a fer molt d'èmfasi en el fet que es tracta, simplement, del reconeixement d'un dret consolidat, sense tenir en compte que en el moment de signar el pacte hi havia un col•lectiu (els interins) que dirÃem que no havia cobrat les dues pagues tantes vegades com diuen les sentències. Com tampoc entren a considerar el fet que el pacte signat l'any 86 el va fer el Comitè d'Empresa i, per tant, tenia eficà cia general. Era equivalent a un Conveni. I entenem que establir diferències retributives simplement per la data d'ingrés en un Conveni, entra de ple en una doble escala salarial, fet que és contrari a la jurisprudència actual.
Són qüestions que si s'haguessin tingut en compte haurien pogut canviar el signe de la resolució.
En qualsevol cas, aquesta sentència difÃcilment ens podia ésser favorable atès que el tribunal estava compost pels mateixos jutges que ja havien dictat sentència contrà ria uns mesos abans.
Tot queda pendent, doncs, dels recursos davant el Tribunal Suprem. Esperem que aquest organisme sà que entri en els plantejaments que li proposem.
De tota manera haurem de tenir molta paciència, ja que el Suprem pot arribar a tardar fins a un any a dictar la seva resolució.
Mataró, 2 de maig del 2007
