És increïble que algú pugui afirmar que els únics que poden reclamar la
tutela dels tribunals per vulneració de drets fonamentals són els representants
sindicals.
Però que ho faci un
sindicat ens sembla totalment surrealista.
I, a més, malgrat, com diuen, no tenir clara l'opinió dels seus serveis
jurÃdics, sÂ’atreveixen a pontificar sobre el que hem de fer o no fer.
VoldrÃem tranquil·litzar tothom sobre les nostres intencions i
activitats en el tema que ens ocupa.
Des del primer moment en que và rem tenir prou elements per creure que
el pacte signat l'any 1986 tenia elements que havien quedat desfasats, ens
và rem adreçar a la Caixa per tal de negociar una solució satisfactòria.
Paral·lelament a les peticions d'acord, và rem iniciar un procés de
demandes per anar confirmant les possibilitats reals d'aconseguir el que
diferents sentències del Constitucional dictaminaven.
Com ja sabeu, el primer cas, dÂ’en Manuel Luna, va
guanyar en primera instà ncia. La sentència, lògicament, fa referència a les
seves condicions particulars, però en l'argumentació treu també la
jurisprudència del Constitucional sobre la discriminació per data d'entrada o
tipus de contracte.
Malgrat que la pròpia Caixa va treure una nota reconeixent que el pacte
del 86 tenia elements que la jurisprudència actual havia deixat obsolets, no va
fer altra cosa que aplicar parcialment la sentència que havia perdut. Va pagar
a l'afectat les dues pagues en qüestió i va recórrer la indemnització que
fixava el jutge. Tampoc en aquest moment no va voler negociar l'aplicació a
tota la plantilla.
En aquest moment, ja tenim presentada una altra demanda de dos
empleats, que no són representants sindicals, i que havent entrat a treballar
abans de l'any 1987, la Caixa no els hi reconeix la continuïtat en la
contractació.
També estem en fase de recollida de dades, entre els nostres afiliats
entrats a partir de l'any 1987, per presentar una demanda individual
col·lectiva.
Les dues demandes per protecció del dret fonamental a la igualtat i la
no discriminació contemplat a l'article 14 de la Constitució i, per tant, es
reclama una indemnització valorada en l'import de les pagues deixades de
cobrar.
La Secció Sindical de CC.OO., fa molt temps que creu que aquesta
discriminació salarial ha de tenir un final i, amb aquest objectiu, treballem
pel bé de tothom. Altres, que fins ara veien volar coloms, ara volen donar lliçons, això sÃ, sense
definir-se si comparteixen o no l’actuació de la Caixa.
Els nostres Serveis
JurÃdics ens han aconsellat que la millor opció per aconseguir el bon fi
general i salvaguardar els drets individuals per a totes les pagues no cobrades
és la via de la demanda individual col·lectiva.
Volem deixar constà ncia, que ningú no està obligat a presentar res.
Tothom ho fa voluntà riament. Se'ls hi explica individualment i, lliurement,
decideix allò que millor li convé.
També s'explica que fer una demanda no és garantia d'èxit, però, en
aquest cas, creiem que tenim opcions de
guanyar i què no podem renunciar a elles sense presentar batalla.
Si d'altres creuen tenir un altre camÃ, que el segueixin.
Per acabar, un parell d’apunts més. L’un,
sobre la mania d’alguns de dimonitzar el fet de l’afiliació, com si demanar-la
fos un pecat. CC.OO. defensa l’afiliació perquè amb ella els sindicats tenim
més força, perquè és una garantia per als treballadors i treballadores, i
perquè és la millor manera d’organitzar-nos. És més, creiem que tothom hauria
d’estar afiliat a un sindicat (a qualsevol, però lògicament nosaltres creiem
que CCOO és el millor i per això volem incorporar-los a la nostra
organització).
I lÂ’altre punt; no tenim ganes d'entrar en
més disputes que l’únic que provoquen és incertesa i angoixa en uns companys i
companyes que prou atabalats estan amb la difÃcil tasca dià ria a la nostra
empresa.
Com
sempre, però, restem a la vostra disposició per si ens voleu preguntar i/o
aclarir cap dubte al voltant dÂ’aquest tema
I,malgrat
fer-nos pesats, a la Caixa, els recomanarÃem que contemplessin la possibilitat
d'arribar a un acord. I, si no és possible, continuarem ampliant el nombre de
demandes de tots els afectats i afectades que vulguin seguir la nostre via.
PEL BÉ DE TOTHOM !
Mataró, 2 de juny del 2006
