Els aspectes més importants a tenir en compte, per
a no resultar perjudicats en la declaració que ara hem de realitzar, afecten l'ingrés a compte repercutit que no ha
originat un major ingrés salarial i la consideració
del salari en espècie i l'ingrés a compte en la deducció per compra de
lÂ’habitatge habitual.
L'ingrés
a compte repercutit
L'ingrés
a compte repercutit al treballador no origina un major ingrés salarial. L’imprès de la declaració, com
ja és habitual, recull aquest fet. D'aquesta manera, en l'apartat de retribucions en espècie cal omplir la
casella Valoració (a), la casella Ingressos a compte (b) i la casella Ingr a compte repercutits (c), sent els Ingressos Ãntegres el resultat de a+b-c.
Les despeses deduïbles per salari
en espècie per la compra d’habitatge habitual
Amb la llei de l'IRPF de 1998, va haver-hi un
canvi important en la tributació de l’habitatge habitual: Mentre que en
l’anterior llei de l’IRPF els interessos pagats per préstecs eren considerats
com a despeses deduïbles dels rendiments del capital immobiliari i les
amortitzacions del capital afectaven a les deduccions de la quota, amb la nova
llei d’ençà de l’exercici 99 , tant les
amortitzacions de capital com els interessos afecten exclusivament les
deduccions de la quota.
Entrant en el terreny prà ctic, el salari en
espècie per préstecs per a compra d’habitatge habitual consisteix en una major
imputació d'interessos, per la qual cosa hem
de sumar la retribució en espècie als interessos realment pagats pel préstec
per a determinar els interessos per
capitals aliens invertits en l'adquisició d’habitatge, al que li sumarem l'amortització de capital
efectuada, i totes les despeses que es derivin d’aquest finançament. Sobre
el resultat obtingut aplicarem els percentatges que assenyala la llei per a
determinar la deducció de la quota pertinent.
Si l’ingrés a compte que es deriva del salari en
espècie no ha estat
repercutit al treballador o treballadora la Direcció General de Tributs, en
diverses consultes (21-6-2002, 11-4-1997 i 13-5-1992)*,
ha contestat que es considera com interessos deduïbles la suma de la
valoració de la retribució en espècie i l’ingrés a compte, és a dir la mateixa quantia que constitueix
rendiment del treball per al perceptor.
En el cas que hi hagi més d’un titular de
l’habitatge i es facin declaracions separades, la retribució en espècie, com
ingrés salarial que és, se la imputa el treballador que la percep i la
deducció, calculada segons els criteris explicats, s’imputa a cadascun dels
titulars de l’habitatge en funció del tant per cent de propietat que tingui.
Les primes dÂ’assegurances a la
deducció per habitatge habitual
Les primes dÂ’assegurances de vida o dÂ’incendis
vinculades al finançament aliè de l’habitatge habitual són deduïbles en
considerar-se com a una despesa derivada d’aquest finançament. (Consulta 292 de
11-5-2001)*.
Habitatges comprats amb un
préstec abans del 4 de maig de 1998
Les persones que van comprar el seu habitatge
habitual abans del 4 de maig de 1998 i el van finançar amb un préstec, podran
comparar lÂ’actual tractament fiscal de la compra dÂ’habitatge amb l'antic i, si
l'anterior sistema els resultés més avantatjós, podran realitzar una deducció
addicional. El sistema de cà lcul, anomenat compensació per habitatge, estÃ
incorporat al programa PADRE.
Per a fer aquests cà lculs hem d'aplicar el criteri
indicat anteriorment: Als interessos
realment satisfets s’hi ha de sumar la retribució en espècie que inclou el
salari en espècie i, si és el cas, l'ingrés
a compte si no ha estat repercutit tot incrementant, dÂ’aquesta manera, els
rendiments del treball. En aquest cas no computen les altres despeses derivades
del finançament aliè com són les primes d’assegurances vinculades al préstec.
Naturalment, i en tots els casos, és necessari
computar l'ingrés a compte en
l'apartat corresponent dels Pagaments a
compte i quota diferencial al final de la declaració.
Les
quotes al sindicat desgraven
Cal recordar que les quotes satisfetes al sindicat
es segueixen considerant com a despesa deduïble dels rendiments del treball1.
Perquè, efectivament, l'afiliació sindical, i en especial a CCOO, contribueix a
millorar les condicions de treball i, també, els rendiments del treball.
Abril 2006
* Les respostes a consultes tributà ries tenen un carà cter merament informatiu, i per tant no són vinculants per a l’Administració la qual podria canviar de criteri. De tota manera, si s’actua d’acord amb els criteris exposats per l’Administració en les seves respostes no s’incorrerà en responsabilitat per infracció tributà ria, segons l’art. 5.2 de la Llei de Drets i Garanties del Contribuent.
1L’esborrany de declaració que remet Hisenda a qui l’hagi sol·licitat no inclou la quota sindical, per la qual cosa cladrà incloure-la si és el cas.
