I quina millor ocasió que aquesta, en la que, a més, el nostre Director General ha anunciat la seva intenció de deixar l’Entitat. Motiu doble, per tant.
Perquè si no, no entendrÃem com és possible que per algunes coses lÂ’Entitat malbaratés els seus recursos (viatge innecessari a Dubai, per exemple) i per altres li costés tant rescabalar als seus empleats i empleades després de tants esforços i sacrificis.
Esperem que a lÂ’Assemblea General extraordinà ria que es celebrarà properament per fer el relleu, es tingui en compte la nostra petició. Seria de justÃcia.
Per altra banda, també esperem que a l’hora de pagar-nos allò que per llei ens pertoca, grà cies al nostre Conveni (endarreriments per la pujada de l’IPC, Plus Conveni, etc.) no haguem d’esperar, com en el cas del quart de paga, a darrera hora de l’últim dia. Tampoc seria de rebut.
Per acabar, direm, que lÂ’any ha acabat amb uns números discrets. La intervenció a darrera hora de la Direcció que ha “arreglat” alguns pressupostos, i finalment, ha rebaixat les seves expectatives dÂ’assoliment dÂ’objectius, farà que alguns companys i companyes més puguin gaudir del viatge dÂ’incentius i del bonus. Però, com sempre, pensem que una millor definició dels pressupostos (més objectius, més assumibles, sense variacions al llarg de lÂ’any, etc.) aixà com la participació en els bonus de tots els empleats i empleades, seria la millor manera que tindria la Direcció de premiar el magnÃfic comportament dÂ’aquesta soferta plantilla.
