Rubens, el gran pintor flamenc, va pintar el quadre anomenat Les Tres Grà cies, amb el que volia homenatjar la mitologia grega. En aquest quadre, podem distingir a Eufrosine, Talia i Anglae, filles del déu Zeus i de la nimfa Eurinome. Belles com Venus, dispensà vem als homes els dons de les seves grà cies.
A la manera del gran pintor flamenc, el nostre Consell d’Administració, fa uns mesos, ens va concedir (als empleats i empleades) tres grà cies, no tan divines com les filles de Zeus, però igualment afalagadores. Filles, suposem, del nostre nou D.G., aquestes grà cies pretenien apaivagar la nostra set de reivindicacions justes, reclamades durant tants anys, i semblava (paraula de Déu) el principi d’un nou camà ple d’esperança. Però els déus són capritxosos, i per la seva intercessió, els dons que ens portà vem les nostres Tres Grà cies, han sofert una metamorfosi que les han convertit, poc menys que en “grasietes”
Parlem, doncs, dÂ’aquestes divines transformacions
1ª Grà cia: el préstec habitatge...immobilitat i silenci administratiu
De les Tres Grà cies aquesta seria, sens dubte, la més important, per la seva repercussió.
Amb data 23 dÂ’abril, A data dÂ’avui, encara no tenim normativa per a les novacions. Això comporta que molts companys i companyes que ja les han sol·licitat, les tinguin aturades, amb el conseqüent perjudici, donat que paguen altres préstecs a un interès molt més elevat. Podem parlar aquÃ, doncs, dÂ’una Grà cia que va camà de convertir-se en una desgracia.
Proposta de Comissions Obreres per retornar la primera Grà cia al seu estat natural
Que un cop signades les novacions, apliqui amb retroactivitat les noves condicions. D’aquesta manera ningú surt perjudicat/da pel endarreriment de la normativa.
2ª Grà cia: el compte primat.... no tan primat.
Comissions Obreres, per escrit (veieu el nostre comunicat a Malauradament, Però, vet aquÃ, què no van explicar (no ho diu al manual) que hi havia “truquillo” (més ben dit, la metamorfosi divina va prendre forma), i ara, Perquè?
Doncs, per exemple,
LÂ’aplicadora de rebuts passa cada setmana. Si no troba els 9 rebuts domiciliats dels tres mesos anteriors, posa el compte al 0,10%.
El centre de cà lcul te la deferència (i aixà ho reconeixem) d’emetre un llistat que envia a les oficines amb els comptes “desprimats”. Com que a les oficines no hi ha gaire feina, els hi serà molt fà cil anar distingint quines comptes són d’empleats i quines no, oi?
Un cop l’empleat/da està “desprimat”, haurà d’introduir les dades necessà ries per tornar-se a “primar” el compte. I amb tant “a-primar-se” i “des-a-primar-se”, lluirem un cos de primera i encara li haurem d’agrair a la nostra Direcció. Ves, quina grà cia
Però també pot passar que l’empleat/da no s’assabenti per:
a) que no estigui assignat a la mateixa oficina on té el compte primat,
b) que estigui de baixa o de vacances,
c) que l’oficina en qüestió no pugui avisar-lo.
I això per no parlar del personal dels Departaments Centrals que no sabem com ho sabran.
Per altra banda, tenim un dubte, si el rebut domiciliat, tot i arribar al compte primat, no va a nom de l’empleat/da, val o no val? Perquè tenim la impressió que serà que no.
I ho deixem aquÃ, per no marejar-vos més.
No creieu, doncs, que hi ha massa casuÃstica per a una cosa tan senzilla com primar un compte?
Per tant,
Proposta de Comissions Obreres per recuperar lÂ’esperit de la segona Gracia.
· Que ens primin el compte, sense més ni més
3ª Grà cia: les targetes gratuïtes.... la grasieta menor
Concessió graciosa de ses divinitats, que no per agraïda deixa de ser instrascedent, (i un greuge comparatiu) perquè, a aquestes alçades del segle XXI qui de nosaltres no té la cartera plena a vessar de targetes gratuïtes de crèdit, (la majoria de les quals et tornen diners, o et donen punts, o ambdues coses). Aixà que, més que dÂ’una grà cia, dÂ’aquesta concessió en dirÃem grasieta.
Proposta de Comissions Obreres per a la tercera Grà cia
Ampliem aquesta grà cia i que Segurament, algú, llegint aquestes queixes”, s’esquinçarà els vestits, s’estirarà dels cabells, i maleirà des de l’Olimp, haver estat tan generós amb aquests desagraïts homenets que malviuen en aquest planeta mortal. Però què li farem, a CCOO no ens conformem amb les engrunes, i per a vosaltres, els nostres companys i companyes, volem que Les Grà cies atorgades siguin com les de Rubens, grandioses, transparents, i formoses, el gaudi de les quals es pugui fer sense entrebancs ni lletra menuda.
Totes aquestes propostes les hem posat en un document que entreguem al Cap de Recursos perquè
