I, com sempre, només coneixen una manera de fer-ne: sotmetent als treballadors a qui haurien de dirigir –més que manar- als que haurien d’encomanar el seu entusiasme –si és que en tenen algun- als que haurien d’engrescar –si és que en saben.
Com ho fan? Obligant a pervertir el PROJECTE ON, tot convertint-lo en PROJECTE OFF.
Perquè obliguen a fer reunions planificades, cada dilluns (això sà …. sense consensuar Â…. i a partir de les 17:00 h). Per a fer què? Â… seguiment Â… planificació. Que consti que pensem que lÂ’essència del projecte és molt interessant i que pot ser un bon camà cap el futur. Però allò que havia de ser un projecte que ens ajudés en la nostra –ara difÃcil- tasca comercial, allò que volia ser el descobriment de la sopa dÂ’all, allò que pretenia dotar-nos dÂ’una eina sensacional...ha acabat essent, no una eina, sinó arma ... de sotmetiment, dÂ’esclavatge. Perquè sembla que l’únic que pretenen, que exigeixen, la seva única finalitat sigui la de sotmetre als –soferts- treballadors i treballadores, fer-nos treballar més enllà de les nostres obligacions, més enllà de lÂ’horari previst al Conveni.
Perquè, això del Conveni, diguem-ho ben alt i clar dÂ’una vegada, és la LLEI. AixÃ, en majúscules. Per tant, el que pretenen aquests senyors, en empènyer-nos a saltar-nos la llei, és convertir als pencaires de Caixa Penedès en “fora lleis”. Emparats en el dramà tic moment social, provocat per una crisi que, com ja hem dit i explicat (i no calia) no hem provocat els treballadors, aconsegueixen acataments silenciosos a les seves amenaces –gens silencioses. Vexen a aquells a qui haurien de tractar com el mannà celeste, descarreguen en ells les seves frustracions patològiques. Tant se val lÂ’eficà cia del projecte ON, el que busquen és arraconar als homes i dones que hem aconseguit, durant anys i panys, grans beneficis (per cert, nÂ’heu tingut gaires notÃcies als vostres comptes corrents?) contra la misèria de la seva nul·litat, converteixen homes i dones lliures en titelles i espantalls temorencs de perdre la seva feina, com si el dret a treballar passés, com antany, pel dret de cuixa.
Però, afortunadament, encara ens queda la dignitat. I això no ens ho hem de deixar arrabassar sota cap excusa, aquest és el refugi dels justos. I és lÂ’escut per protegir-nos de la seva sobergueria, és lÂ’antÃdot contra la seva arrogà ncia estúpida.
Ja n’hem parlat amb RRLL, i el seu cap ens ha promès que ho traslladaria a la Direcció.
I cal que tothom sà piga que hi ha oficines –i no poques- que fan aquesta tasca preparatòria dintre de l’horari laboral. De 2/4 de 3 a les tres, per exemple. I, si aquestes oficines, tots els companys i companyes que hi treballen, amb els seus caps inclosos, ho poden fer, tota la resta de treballadors i treballadores ho podem fer també.
Cada cop tenen menys feina. I s’entretenen amargant-nos la vida. Aquesta inclinació malaltissa acabarà per emmalaltir-nos a la resta, si no hi posem remei. Què els deuen ensenyar al Muntanyà ?
VISC al PROJECTE ON ? o VULL VIURE a CASA?
Tu tries. Nosaltres ho tenim clar.
comunicat 12/10 19 març 2010
CCOO TÂ’INTERESSA
afilia't a COMFIA-CCOO,
estar al dia@dia.net t'interessa
Si vols rebre les noticies del sector gratuïtament, suscriu-te.
