La suma d’empleats a la caixa resultant seria de prop de 9.000, en canvi les xifres que volen que quedin són d’uns 7.000 ( a Caixa Catalunya n’hi ha 6.700, a Caixa Manresa 860 i a Caixa Tarragona 1.440).
El nombre d’oficines de la caixa resultant també pateix la mateixa minva. De 1.607 que seria la xifra total de les 3 caixes, la Direcció les vol reduir a 1.100 (nombre actual de les oficines de Caixa Catalunya en solitari).
A qui convé aquesta fusió?
Únicament als directors de les 3 caixes que tenen els sous blindats, però a les plantilles NO.
La sortida, doncs, és força traumà tica.
Quins interessos obscurs hi ha darrera d’aquesta operació?
Per què es volen eliminar 500 punts de venda i aixà reduir la capacitat de fer negoci en un futur immediat?
Si bé la reducció de 300 oficines a Catalunya suposa molt més que el solapament de les 3 entitats, a l’expansió no hi ha solapament. Caixa Catalunya té 466 oficines a l’expansió de les quals la Direcció en vol tancar 200, el que suposa el 43% del total.
En quina mena de caixeta ens vol convertir una Direcció que no entén que per ser grans hem de pensar en gran?. Les oficines de l’expansió han estat cabdals per guanyar en dimensió i volum de negoci durant aquests darrers anys.
Quin futur li espera a l’entitat resultant quan tanquen allò que ha donat dimensió i prestigi al llarg de tot aquest temps?. La Direcció no veu que la resta d’oficines que quedi a l’expansió rebrà una minva d’imatge tant important que pot fer innecessà ries les que quedin?. CCOO creiem que això no és una fusió sinó una liquidació per enderroc.
Cal ser molt conscients de que aquesta decisió de la Direcció no tant sols afectarà als companys/es que surtin sinó als que quedin, doncs la viabilitat de futur quedarà en entredit i la xarxa malmesa per molts i molts anys.
Les Caixes no han de col•laborar en la destrucció d’ocupació i menys en un moment com el que estem vivint. Les caixes tenen una responsabilitat social que acomplir i aquesta fusió que es pretén és justament el contrari.
El nombre d’oficines de la caixa resultant també pateix la mateixa minva. De 1.607 que seria la xifra total de les 3 caixes, la Direcció les vol reduir a 1.100 (nombre actual de les oficines de Caixa Catalunya en solitari).
A qui convé aquesta fusió?
Únicament als directors de les 3 caixes que tenen els sous blindats, però a les plantilles NO.
La sortida, doncs, és força traumà tica.
Quins interessos obscurs hi ha darrera d’aquesta operació?
Per què es volen eliminar 500 punts de venda i aixà reduir la capacitat de fer negoci en un futur immediat?
Si bé la reducció de 300 oficines a Catalunya suposa molt més que el solapament de les 3 entitats, a l’expansió no hi ha solapament. Caixa Catalunya té 466 oficines a l’expansió de les quals la Direcció en vol tancar 200, el que suposa el 43% del total.
En quina mena de caixeta ens vol convertir una Direcció que no entén que per ser grans hem de pensar en gran?. Les oficines de l’expansió han estat cabdals per guanyar en dimensió i volum de negoci durant aquests darrers anys.
Quin futur li espera a l’entitat resultant quan tanquen allò que ha donat dimensió i prestigi al llarg de tot aquest temps?. La Direcció no veu que la resta d’oficines que quedi a l’expansió rebrà una minva d’imatge tant important que pot fer innecessà ries les que quedin?. CCOO creiem que això no és una fusió sinó una liquidació per enderroc.
Cal ser molt conscients de que aquesta decisió de la Direcció no tant sols afectarà als companys/es que surtin sinó als que quedin, doncs la viabilitat de futur quedarà en entredit i la xarxa malmesa per molts i molts anys.
Les Caixes no han de col•laborar en la destrucció d’ocupació i menys en un moment com el que estem vivint. Les caixes tenen una responsabilitat social que acomplir i aquesta fusió que es pretén és justament el contrari.
SENYOR TODÓ; RECTIFIQUI O MARXI
Novembre-2009
Veure en PDF
