Estimats Reis dÂ’Orient,
Aquest any que ha acabat, he estat un empleat bo i responsable i m’atreveixo a demanar-vos les següents coses que, ben segur, són a l’abast de les seves majestats:
· Feu que lÂ’equip directiu de Caixa Sabadell sigui valent i clarivident en moments de crisi com els que estem vivint. És justament ara quan les organitzacions i les persones que les conformen demostren el seu compromÃs real o les seves “misèries”. Les crisis no se solucionen posant en quarantena els drets laborals, ni rebaixant les bones prà ctiques, ni posant pols sobre els projectes de Responsabilitat Social Empresarial. · Feu que lÂ’equip directiu no caigui en el fà cil parany de retallar les conquestes laborals amb arguments perversos i oportunistes i a demanar sacrificis sempre als mateixos. És el moment dÂ’apostar pels recursos humans, per la defensa de la igualtat real i promoure les mesures exemplars de conciliació de què disposem.
· Feu que l’equip directiu sà piga aïllar i separar de les seves funcions aquells directius i comandaments intermitjos que utilitzen la por com una eina de gestió per aconseguir els seus objectius i que són elements terriblement nocius i tòxics per l’organització. Aquesta manera de fer, ancorada en el passat, no genera creativitat, ni ajuda a créixer les organitzacions. Volem directius capaços, NO CAPATASSOS. · Feu que l’equip directiu de Caixa Sabadell sigui exemplar i estigui convençut que al segle XXI no es pot treballar amb qualitat i eficiència si no es compleixen totes aquestes regles de joc.
· Feu que els homes de Caixa Sabadell participin activament en les responsabilitats domèstiques i en la cura dels familiars, tasques històricament encomanades a les dones i, en aquest sentit, que no dubtin a acollir-se al permÃs de paternitat, i a sol·licitar algunes de les mesures de conciliació de què disposem a Caixa Sabadell. Per acabar, estimats reis, vull deixar-vos constà ncia dÂ’una reflexió feta pel banquer que va inventar els microcrèdits, Muhamad Yunus: “Jo crec sincerament, i l'experiència al llarg de vint anys aixà m'ho ha demostrat, que el guany personal no constitueix l'única font d'alimentació possible de la lliure empresa. Els objectius socials poden suplir a la cobdÃcia com a força poderosa de motivació. Les empreses impulsades per la consciència social, poden ser unes competidores formidables d'aquelles altres, basades en la cobdÃcia” (del llibre “El banquero de los pobres”).
Bona feina en aquesta nit mà gica!
