El darrer comunicat l’acabà vem parlant de la confiança. De la confiança que els treballadors hem de tenir en la nostra empresa i que hem de saber retransmetre. Però per poder tenir aquesta confiança és imprescindible percebre-la dels nostres superiors jerà rquics.
I la confiança no es retransmet mitjançant amenaces. Des de fa un temps, sÂ’està implantant a casa nostra la polÃtica de la por, i en aquests darrers mesos sÂ’està aguditzant. Davant de la delicada situació del mercat financer que estem vivint, alguns Caps estan aprofitant per “fer lÂ’agost” de les intimidacions. Els últims “eslògans” que sÂ’han posat de moda són:
· Quan arribi l’ERO (expedient de regulació d’ocupació) jo tindré que fer la llista de les persones que van fora i les que es queden i ho faré en funció dels teus resultats. Aixà que ...
· Si realitzes alguna “cagada” amb una operació que té repercussió econòmica per l’entitat, te la farem pagar de la teva butxaca.
· S’ha de treballar de 8 a 20 hores, i el que no faci aquest horari no es pot sentir pressionat; qui no aguanti la pressió ja pot presentar la dimissió a sobre de la taula, i que no pensi que anirà a finestreta, sinó que serà acomiadat.
El primer que volem dir és que el contingut d’aquestes amenaces és una falsedat, a més de demostrar el grau de mediocritat professional en la gestió dels equips humans que tenen aquests directius.
· Si arribés una ERO, la qual cosa és prà cticament impossible i que no a passat mai al sector financer, els que negocien quins treballadors van a l’atur són els sindicats. · Quan estem treballant actuem en nom de Caixa Sabadell. És Caixa Sabadell qui fa les operacions amb els clients i la responsable civil davant de qualsevol incidència.
· El nostre horari el determina el conveni col·lectiu vigent, i no es pot acomiadar a ningú per complir-lo.
Senyors i senyores Caps, la Caixa no és un col·legi, i els treballadors i treballadores no són infants.Hi ha dues maneres de manar: utilitzant el fuet o fent equip. Nosaltres pensem (i sembla que el Director General també) que la millor manera és fer equip, i per això és imprescindible un tracte basat en el respecte, l’educació, i la confiança.
Per què no recuperem la “Qüestió de tracte” també amb els treballadors i treballadores?
