Creu Roja Espanyola aplica més de 50 acords de centre de treball a tot el país que incompleixen els mínims legals del Conveni sectorial. Davant aquesta situació, aquesta primavera hem sol·licitat una mediació en el SIMA per a intentar arribar a un acord que garantira que les 14.000 persones treballadores de Creu Roja tingueren, com a mínim, les condicions laborals del Conveni sectorial d'acció i intervenció social.
La Direcció de l'entitat es va negar a negociar en la seu del SIMA, i ens va emplaçar a una reunió el 25 d'abril per a explorar la possibilitat d'un marc de negociació estatal. En la nostra clara voluntat de solucionar el problema de manera dialogada, UGT-SP i CCOO acudim a aqueixa reunió conjunta disposats a negociar, amb les úniques exigències del compliment de la llei i el respecte als drets de les persones treballadores.
La Direcció de Creu Roja va demanar 15 dies per a contestar-nos; una vegada transcorregut aqueix termini ens van enviar una carta en la qual demanaven ampliar el termini de temps per a seure'ns a negociar, sense especificar què i previsiblement després de l'estiu.
Davant el nou retard, i mentre l'entitat continuava negociant acords de treball per davall dels mínims legals en diferents centres de treball, hem tornat a citar Creu Roja en el SIMA per intentar un últim acord dialogat hui dia 10 de juliol. Per desgràcia, la Direcció de l'entitat s'ha tornat a negar a negociar i no ens han deixat una altra alternativa que la interposició d'un conflicte col·lectiu a escala estatal en l'Audiència Nacional perquè es garantisquen els drets de les persones treballadores conforme a la llei.
CCOO i UGT-SP creiem que cap entitat pot estar per damunt de la llei, i menys encara Creu Roja, que per ser la major del sector, la que més recursos i patrimoni posseeix, hauria de ser un exemple per a la resta d'entitats que apliquen el Conveni sectorial tenint molta menys capacitat econòmica.
CCOO i UGT-SP considerem que la tasca que realitza Creu Roja és vital i lloem l'esforç diari dels seus treballadors i treballadores, personal voluntariat i socis, gràcies a les quals diàriament es millora la vida dels qui més ho necessiten. Però la fi no justifica els mitjans i aqueixa tasca no es pot realitzar a costa de la precarietat de les persones treballadores de l'entitat, sobretot, quan la capacitat econòmica d’aquesta li permetria cobrir sense problemes els acords pels agents socials en la negociació col·lectiva.
