En esta ponència,
-
La manca de regulació del sistema financer, que ha provocat els excessos dels anys precedents.
-
Les polítiques monetàries laxes, la falta de control de capitals, els baixos tipus dinterés, la derogació sobretot als Estats Units- de determinades lleis que actuaven de fre a les bambolles financers, han provocat un creixement exponencial que no sha sustentat en un creixement real.
-
Això ha portat lendeutament públic, però sobre tot el privat, a nivells sense precedents (el 2009, lendeutament espanyol era de quasi 400% del PIB, la majoria deute privat de famílies, empreses i institucions financeres).
A Espanya, lexcés monetari sha destinat principalment a finançar el boom immobiliari. Per exemple, els actius de les Caixes shan multiplicat per 4,1 de
Quan el sistema ha col·lapsat, shan produït les conseqüències que coneixem: destrucció docupació i brutal increment de latur, ensorrament del preu dels actius immobles baixada que no vol ser assumida pels bancs-, excés doferta i davallada de la demanda, etc.
Planteja algunes alternatives per a reeixir-se de la crisi: regular el sistema financer; incrementar els ingressos de lEstat via lluita contra el frau fiscal i leconomia submergida, recuperar impostos com el de Patrimoni i Successions allà on sha eliminat-, augmentar la transparència de les institucions i revisar en profunditat què sestà ensenyant a les Universitats, entre altres.