CONTRA LA REFORMA LABORAL

Article d’opinió

Article d’opinió del nostre company Vicent Guerola, adjunt a la Secretaria d’Ocupació de CCOO de les Comarques Centrals, enviat als mitjans de comunicació el 16 de febrer.

El 20 d'octubre del 2011, en el programa “los desayunos de TVE”, Esteban González Pons, aleshores portaveu del PP, exclamava: “El PP no recolzarà abaratir l'acomiadament en cap cas”. 3 mesos i 21 dies més tard, el Consell de ministres del nou Govern –del PP- aprova una reforma laboral per la via d'urgència mitjançant un Reial Decret Llei que no sols abaratix i facilita l'acomiadament, sinó que a més atorga nous poders als empresaris, debilita la negociació col·lectiva –empoderant el conveni d'empresa, quan no la negociació individual- i precaritza encara més les condicions de treball en el Regne d'Espanya –ja de per si precaritzades en reformes anteriors-.

I és que anteriorment, des de l'aprovació de l'Estatut dels Treballadors en 1980, s'havien produït 52 reformes laborals a Espanya. La repercussió en matèria de contractació i ocupació de cada una d'estes reformes ha sigut desigual. Les reformes unilaterals, imposades sense negociació amb els agents socials, han influït decisivament en l'increment de la temporalitat i la precarietat laboral en moments de creixement econòmic, mentre que en situacions de crisi han catalitzat la destrucció d'ocupació.

Per posar un exemple: a finals del segon trimestre de 2010, Espanya sumava 4,65 milions de parats, el 20,09% de la població activa. Una reforma laboral (la de juny de 2010) i any i mig més tard, Espanya tanca 2011 amb 5,3 milions i una taxa del 22,8%. De què va servir, en termes d'ocupació, esta reforma?.

A més a més, el denominador comú de totes les reformes laborals imposades és que cap govern ha presentat balanç amb els resultats que estes han produït.

El Partit Popular, que Dolores de Cospedal –la multimilionària secretària general d'este partit- va qualificar en una mostra de cinisme indecent com “Partit dels Treballadors”, contínua la senda oberta pel PSOE amb l'anterior reforma laboral. La nova llei perseguix oficialment objectius lloables, però que no tenen la menor credibilitat ni s’han consensuat amb els agents socials –no almenys amb els sindicats, a la patronal la delaten les seues alegries-. Sonarien a acudit si no estiguérem parlant de la desesperació de milions de persones.

Oficialment, estos són els objectius de la nova llei:

1. Afavorir l’eficiència del mercat de treball i reduir la dualitat laboral.
2. Afavorir la flexibilitat interna de les empreses.
3. Fomentar la contractació indefinida i afavorir la creació d’ocupació.
4. Afavorir l’empleabilitat de les persones treballadores.

Davant tant d’afavoriment, propose traduir tan lloables com eufemístics objectius a conceptes comprensibles per a la major part dels mortals:

1. Retallar salaris i condicions de treball i precaritzar el mercat de treball.
2. Augmentar el poder i la discrecionalitat de l’empresari.
3. Convertir contractes temporals en falsos contractes indefinits amb “despido libre” el primer any.
4. Més formació -qui la finança?-, quan el que cal és una reforma en profunditat del sistema.

Perdoneu la insistència, però algunes característiques de la “nova” reforma venen a reforçar vetlats propòsits de reformes anteriors: abaratir i facilitar l’acomiadament, eliminar la tutela judicial i administrativa que empara les persones treballadores que són expulsades –improcedentment, és a dir, sense cap motiu ni causa- del mercat de treball, major poder i discrecionalitat –arbitrarietat- empresarial (en determinades i ampliades circunstàncies, l’empresari pot canviar-te les condicions laborales, si no n’estàs d’acord, la porta és ben oberta), contractes de “formació” fins els 30 anys!, ….

La reforma laboral no sols és negativa per se: ho és més encara en el context sòcio-econòmic en la qual s’imposa, amb una brutal recessió econòmica sense visos de recuperació –ans al contrari- i dins d’una sostinguda i “in crescendo” campanya mediàtica en contra dels sindicats –no ve de nou-. L’ecuació es resol amb facilitat i el nombre d’aturats (que algun ministre “lumbreras” pronosticava que no traspassaria la barrera dels 4 milions) estarà enguany mateix a tocar dels 6 milions.

Però està en les nostres mans impedir que semblants atropells queden impunes. Es fa més necessària que mai la mobilització social, quants més en siguem, millor. Com més units, millor. No podem consentir que tant d’abús quede impune. Rememorant un vell lema de perenne actualitat: cap agressió sense resposta.

Hem d'espantar les nostres pors: que la por la tinga el capital. Sense nosaltres, sense la classe treballadora, no són res: atés que els diners no es poden menjar, més d’un privilegiat envalentonat es voria obligat a treballar! per subsistir. Eixa ha de ser no ja la seua por: el seu vertader pànic. I la nostra força.

• Modelo de carta de Baja Voluntaria en la empresa

• Calendario Laboral 2024. Publicado en el BOE

• Se publica en el BOE el XVIII Convenio de Consultoría y comienza, con ello, a ser de aplicación

• Alcanzado acuerdo en el proceso de Modificación Sustancial de Condiciones de Trabajo en Hipermercados Carrefour

• Mejora tus conocimientos en Ofimática

• Convenio Colectivo de Hostelería de las Illes Balears