Archivado en Documentacion, Socio Economico

脪RGANS DE GOVERN

REFLEXI脫 SOBRE ASPECTES GENERALS DE LA CAIXA (10-2002)


ELS 脪RGANS DE GOVERN.

Sens dubte, les Caixes d聮estalvis de fa 25 anys no tenen res a veure amb les actuals. De ser institucions amb una activitat econ貌mica i financera molt limitada, condicionada per la intervenci贸 de l聮Estat, han passat a ser veritables bancs, competint directament amb aquests, amb la universalitzaci贸 de productes i serveis, tant pels particulars com per a les empreses.

A l聮猫xit, m茅s que notable, d聮aquest proc茅s ha contribu茂t de manera decisiva com es va resoldre la relaci贸 d聮脪rgans Directius i 脪rgans de Govern i la confian莽a m煤tua que ha estat la base de la relaci贸.



pdf
print
pmail
Ara b茅, els canvis dels quals parl脿vem en el primer par脿graf han portat una complexitat en l聮activitat de les caixes i cal preguntar-se si la composici贸 i funcionament dels actual 脪rgans de Govern seran els m茅s adequats en un futur m茅s o menys proper.


No 茅s una problem脿tica exclusiva de les Caixes, ja que, si b茅 als 脪rgans de Govern dels bancs estan representats els petits accionistes, l聮atomitzaci贸 d聮aquests i el fet que els m茅s importants accionistes formin part de l聮equip directiu fa que els Consell tingui molt de formalitat i que les Assembles siguin un tr脿mit burocr脿tic.

Aquest punt de formalisme al qual deriven els 脪rgans de Govern juntament amb diferents situacions conflictives protagonitzats per empreses del sector financer fa que, des de diferents f貌rums vinculats al sector d聮estalvi, es parli de la necessitat d聮adequar la composici贸 dels 脪rgans de Govern a la complexitat del m贸n econ貌mic i social d聮avui.

De cap manera es tracta que els 脪rgans de Govern facin de Direcci贸. Les Direccions, una vegada tenen la confian莽a del Consell d聮Administraci贸 i Assemblea se聮ls ha deixar treballar. Ara b茅, Consell i Comissi贸 de Control ha d聮estar en disposici贸 de complir amb la responsabilitat que els encomana els Estatuts.

El necessari canvi pel futur. Possibilitats a Caixa Sabadell.

聯Les Caixes han funcionat b茅 i continuen funcionant b茅聰. Un darrer estudi publicat en els mitjans de comunicaci贸 confirmaven que al llarg de l聮any 2001 i primers mesos de 2002, les Caixes continuaven guanyant quota de mercat front la banca. Amb l聮objectiu de consolidar aquesta tend猫ncia i millorar-la, els actual 脪rgans de Govern hem d聮impulsar les reformes i la renovaci贸 que possibilitin la incorporaci贸 de persones amb disponibilitat i coneixements que ens ajudin a portar la gesti贸 i a garantir la continu茂tat de la Caixa.

En aquest sentit, en els propers mesos haurem de fer front a un proc茅s electoral. Renovarem una part dels consellers, ser脿 una bona ocasi贸 per intentar incorporar-hi persones que, a part de preparades, tinguin una certa disponibilitat de temps per tal de tenir-hi una dedicaci贸 complement脿ria i, finalment, persones amb una alguna projecci贸 publica (aquest darrer element l聮han jugat de manera efectiva i intel聲ligent els bancs, l聮exemple m茅s proper 茅s el Banc de Sabadell).

Juntament amb aquest objectiu de reforma i renovaci贸 a mig termini, f贸ra del tot necessari introduir millores en la gesti贸 di脿ria del Consell i altres 脪rgans de Govern.

El suport documental als Consellers.- Per comen莽ar, tota sessi贸 informativa ha de tenir el suport de la documentaci贸 escrita, tota la informaci贸 escrita ha d聮estar a disposici贸 dels Consellers i membres de la Comissi贸 de Control amb la deguda antelaci贸.

De cap manera es pot realitzar la feina d聮una manera m铆nimament acceptable si l聮ordre del dia (ordre del dia, al qual, moltes vegades, se li fan canvis de darrer moment) i la informaci贸 a estudiar arriben als Consellers i membres de la Comissi贸 de Control mitja hora abans de la reuni贸 o, fins i tot, hi ha vegades que es reparteix al comen莽ament de la mateixa reuni贸.

Aix貌 no vol dir que no hagin de tenir l聮agilitat, fins ara l聮hem tinguda i cal valorar-la de manera positiva, per tal d聮incorporar al llarg de la mateixa reuni贸 de Consell aquells temes importants o que no admeten dilaci贸.

Els temps de dedicaci贸 dels Consellers.- Aquest 茅s un tema m茅s delicat, ja que est脿 condicionat per la disponibilitat de temps del propis Consellers, per貌 s聮hauria d聮intentar que els Consellers i membres de la Comissi贸 de Control tinguessin un temps per a estudiar els documents i consultar els possibles dubtes als membres de la Direcci贸.

Certament, a Caixa Sabadell fem un Consell d聮Administraci贸 cada dimarts per貌, en no disposar amb la deguda antelaci贸 del suport de la documentaci贸 escrita, moltes vegades les reunions deriven cap a sessions a on s聮aclapara als consellers amb un veritable torrent de dades.

La informaci贸 de les participades un exemple a seguir.

Cal recon猫ixer que aquest document que es va comen莽ar a escriure al mes de juliol, demanava informaci贸 sobre les participades, avui, despr茅s de la presentaci贸 de l聮informe sobre les participades que es va presentar en la sessi贸 del Consell del dia 1 d聮octubre, no cal dir altra cosa, sin贸 que 茅s un exemple a seguir.

LA BANCA 脡TICA.

En els darrers vint i cinc anys, els treballadors i els assalariats en general (base de la nostra clientela) han anat adquirint capacitat adquisitiva i, el m茅s interessat per a una caixa, capacitat d聮estalvi.

Aquesta capacitat econ貌mica adquirida per amplies capes de la poblaci贸 no est脿 renyida amb una major consci猫ncia social.

Molts dels nostres clients i amplis sectors de la societat, persones que per diferents raons han esdevingut treballadors acomodats i classes mitjanes, mantenen una actitud cr铆tica amb el m贸n actual, amb la guerra, amb l聮explotaci贸 dels infants i les dones i altres injust铆cies. S贸n persones que confien m茅s en les rendes del seu treball que en els rendiments del seu capital. 脡s m茅s, s贸n persones que es troben inc貌modes amb el fet de que els seus estalvis s聮inverteixin en valors que sustenten f脿briques d聮armament, o altres ind煤stries que no respecten els drets humans.

No hi ha dubte, perqu猫 en altres pa茂sos ja es dona i al nostre pa铆s es comen莽a a donar, que moltes d聮aquestes persones i clients estan disposats a no rebre una remuneraci贸 tant alta pels seus estalvis a canvi de tenir la garantia de que no estan invertits en aquesta mena d聮empreses. Cal aclarir, per貌, que no sempre tenen una remuneraci贸 m茅s baixa que els valors tradicionals i en el cas de recessi贸 tenen un millor comportament i una major estabilitat.

A Caixa de Sabadell no hem fet res encara per tenir en la cartera dels nostres productes una oferta de fons 猫tics.

Fins ara els 貌rgans rectors de bancs i caixes s聮han mirat amb cert escepticisme tot all貌 referent a la banca 猫tica i banca solidaria, per貌 avui davant dels problemes d聮un m贸n globalitzat que els mitjans de comunicaci贸 ens presenten cada dia, moltes persones es pregunten com poden contribuir a millorar-lo. Les institucions financeres no poden girar l聮esquena a aquesta realitat i han de contribuir oferint als seus clients productes 猫ticament acceptables.

Ha passat tamb茅 el temps en els que banca 猫tica i fons 猫tics s聮associava a grups minoritaris i poc influents.

Les caixes tenen una llarga traject貌ria de labor social i d聮assist猫ncia, la banca 猫tica i la banca solidaria s贸n elements importants de futur. Les empreses financeres hem de tenir un espai per aquesta part del 聯negoci聰, del contrari hi ha el perill d聮identificar-les amb el vessant m茅s negatiu de la tasca tradicional banc脿ria, alhora que renunciem a donar servei a una part de la nostra clientela.

LA BANCA SOLIDARIA I OBRA SOCIAL.

De cap manera es pot dir que les caixes no s贸n solidaries quan el 25% dels seus beneficis es dediquen a labor social i quan es mant茅 i es donen serveis financers a una considerable cartera de clients que, des del punt de vista estrictament de 聯rendibilitat聰 econ貌mica, no serien 聯solvents聰.

D聮altra banda, i des de la Fundaci贸, 茅s del tot positiu el finan莽ament a estudiants i a projectes de recerca, aix铆 com atorgar ajuts a accions de tipus social, de les quals rebem continues mostres d聮agra茂ment que s贸n motiu de satisfacci贸.

Cal destacar, en aquest sentit, el treball de la Presid猫ncia de la Fundaci贸 que sempre ha tingut una especial sensibilitat i dedicaci贸 a la Fundaci贸.

Tot i aix铆, la gran majoria de la poblaci贸, fins i tot els nostres clients, pensen que totes les caixes i bancs s贸n iguals, tenen els mateixos objectius i, el que 茅s m茅s greu: la mateixa finalitat. Que passa llavors, quan la societat no valora aquesta aportaci贸, aquest dividend social que les Caixes aporten a la societat ?

Molt probablement, els canvis econ貌mics i socials dels darreres anys (la globalitzaci贸, el retra茂ment de l聮Estat del Benestar) han creat noves necessitats a les quals no hem estat prou 脿gils per intentar donar-hi resposta. Serveixi com a exemple el projecte de cr猫dit i els microcr猫dits de Caixa Catalunya, concedits a persones amb un projecte viable, per貌 que pel sistema tradicional no aconseguirien el finan莽ament necessari.

Un altra element que cal apuntar-hi 茅s que, probablement, 聯la societat聰 no sent l聮Obra Social com cosa pr貌pia: la gent ho hi t茅 m茅s participaci贸 que la de consumidor o usuari i no se聮n pot sentir protagonista.

Una Obra Social amb llarga i digna tradici贸.

S贸n principis plenament vigents els objectius de fomentar l聮estalvi per a garantir la previsi贸 dels seus impositors i alhora de contribuir al desenvolupament del territori a on som presents.

Per貌 com a complement d聮aquests objectius hi ha la destinaci贸 dels seus beneficis, una vegada garantida la solv猫ncia de la Instituci贸 amb la dotacions de les reserves adients, a l聮Obra Social.

L聮Obra Social sempre ha tingut a Caixa de Sabadell un sentit molt pr脿ctic i realista d聮arribar all脿 a on el poder p煤blic no arribava. Cal recordar la Cl铆nica del Nen Jes煤s, o la Xarxa de Biblioteques. Assist猫ncia sanit脿ria i cultural en la seva vessant m茅s b脿sica, aut猫ntic tend贸 d聮Aquil聲les de l聮antic r猫gim, van estar ateses per l聮Obra Social de la Caixa Sabadell d聮una manera molt digne.

La necessitat de tornar a incidir a on hi ha la necessitat.

Sens dubte que la Cl铆nica o les biblioteques es menjaven bona part del pressupost, per貌 s聮identificava en l聮Obra Social de la Caixa Sabadell i els nostres client coneixien on anaven els diners.

Certament tot ha canviat amb el desenvolupament del nostre pa铆s. Amb l聮extensi贸 de la sanitat i l聮ensenyament a tota la poblaci贸 i el seu finan莽ament pels poders p煤blics es van fer innecess脿ries. En el seu moment l聮ajut a la sanitat i, cada vegada m茅s, les responsabilitats de les biblioteques s贸n assolides pels ajuntaments i altres institucions publiques. D聮altra banda, l聮expansi贸 de les Caixes m茅s enll脿 de la Ciutat i de la Comarca, van obligar i obliga a replantejar on es destinarien els diners de l聮Obra Social.

Els diners alliberats es van dedicar a una pluralitat d聮objectius i projectes, alguns socialment molt v脿lids (beques, ajuts d聮estudis i projectes de recerca, etc.), per貌, sens dubte, una part va destinada a finan莽ar projectes d聮imatge i prestigi, per貌 allunyats de la societat i de les seves veritables necessitats.

L聮Obra Social de la Caixa Sabadell necessita d聮una profunda reflexi贸 i l聮elaboraci贸 d聮un 聯Pla Estrat猫gic聰 que marqui criteris i prioritats amb l聮objectiu de maximitzar els beneficis sobre la societat i prestigiar a la Caixa. 脡s del tot necessari fer compatible l聮aportaci贸 a la cultura, els ajuts d聮estudi i recerca amb el finan莽ament i subvenci贸 per a projectes d聮脿mbit social i que d聮altra manera no tindrien cap possibilitat, tot incidint especialment all脿 on els poders p煤blics no hi arriben o s贸n insuficients, ja sigui en el nostre propis pa铆s, o en altres pa茂sos amb ajuts al desenvolupament.

El mateix que amb la banca 猫tica, aquesta 茅s una demanda que fa la societat a les institucions financeres, especialment a les Caixes. Aquelles que no atenguin aquestes necessitats es faran malveure i el seu prestigi restar脿 malm猫s. I fallaran en una l铆nia estrat猫gica que els correspon com a Institucions.


Sabadell, octubre de 2002.