Concentració de treballadors de BMN

Allò que era Sa Nostra, Caixa de Balears, es va desintegrant dins BANCO MARE NOSTRUM, S.A., per voluntat dels que eren alts directius de la caixa, i dels que encara ara ho són del banc. Per què ha estat necessària, aquesta desfeta? La resposta és cada vegada més evident: per tapar la seva vergonyant gestió durant els temps precedents, i perquè els que encara ens comanden segueixin gaudint del seu estatus, aferrats a una cadira ben retribuïda.

Este artículo se publicó originalmente en BALEARS (Servicios CCOO Illes Balears) ,

Alguns dels alts directius que ens varen dur al SIP/RIP han estat recentment prejubilats amb quantioses indemnitzacions i fons de pensions. A més a més, les quanties daquestes remuneracions es varen veure incrementades per una pujada de sou fora de conveni i pensionable que es va autoconcedir la directiva de Sa Nostra, ja comandada per Pau Dols, just abans de començar el ball de les anomenades fusions fredes. Per això sí que hi va haver visió de futur! Aquest cuponazo, que va ser denunciat en el seu moment per la representació laboral, va suposar un muntant dentre 300.000 i 500.000 euros més de sou per any. I limpacte directe en el pla de pensions el vàrem estimar entre els 3 i 6M deuros. Seguint amb les pensions, la desvinculada primera línia directiva (un número de persones que es poden comptar amb els dits duna mà) va poder mobilitzar prop de 5M deuros. No només han enfonsat lentitat amb la seva deplorable gestió, sinó que shan autoconcedit un premi vitalici a costa de la mateixa entitat que ells han fet naufragar. Els directius que no shan prejubilat encara, i principals responsables dhaver enfonsat la Caixa de Balears, segueixen asseguts a la cadira que shan procurat en lentitat de nova planta. Segons publica BMN, les retribucions al 2011 de Carlos Egea pujaren a 456.000 euros; les de Pau Dols, 331.000 euros; Biel Coll, 166.000; Antoni Serra, 127.000 euros. El destí que ens reserven a la resta de la plantilla en la nova entitat, diuen, no pot ser compartit, i el pitjor de tots ells encara té la barra denviar missatges a la plantilla parlant eufemísticament de reducció de la capacitat instal·lada. La nostra opinió segueix essent que no pot gestionar la crisi qui lha desencadenada. El nostre paisatge directiu és desolador, i no només en la cúpula. Sabem de comandaments de segon nivell als que només preocupa mantenir el seu estatus, i ho manifesten obertament als seus subordinats que no poden més que restar estupefactes davant de tanta misèria moral. Però, quina cultura dempresa és aquesta? Nosaltres, no som deixe món!

* * *

El Director General, Pau Dols, i el director de Negoci, Antoni Serra, han anat enganyant la plantilla en successives trobades convocades en diferents horabaixes a la Sala dActes de Son Fuster, durant les quals es varen lloar les virtuts de les integracions i on es va demanar la implicació absoluta de tota la plantilla en la col·locació (terminologia directiva) a la clientela de productes dalt risc com les participacions preferents. A les circulars normatives corresponents adreçades a la plantilla, aquests productes eren presentats, literalment, com a productes sense risc per als clients. També circulaven correus exercint pressió a les totes sobre les direccions doficina per tal danar venent aquests productes entre la clientela. Si un client sol·licitava un préstec, entre les condicions daprovació se li exigia la contractació de participacions preferents. Un dels procediments podia ser pujar el nominal del préstec i contractar-les amb part del capital concedit. Els empleats díscols amb la preceptiva contractació de preferents eren auditats i notificats de la falta. També sabem que quan un client mostrava interès en vendre les seves preferents, hi havia ordres daconseguir que el client les retingués, cosa que sha demostrat molt perjudicial per als seus interessos. Novament hem de ser els treballadors, i no els directius mancats , els qui hem de defensar els clients. I després daixò, encara ens imposen un codi de conducta aquells qui lhan infringit en un passat gens llunyà!

* * *

Per matar Sa Nostra ha estat necessària la presa de decisions per part duns Òrgans de Govern que també han estat contínuament duits a engany per la Direcció General de Sa Nostra, salvant honorables excepcions (principalment del segment en representació dels impositors, que soposaren a lenfonsament de la institució). Pau Dols, en el passat recent, ha maniobrat per precipitar decisions, tant en el Consell dAdministració com en lAssemblea General, que shan pres de manera no plenament conscient de les ulteriors conseqüències; la dissolució de Sa Nostra dins un banc especulatiu, el poc pes específic i nul poder de decisió dins BMN (com sha demostrat en el repartiment de feines deslocalitzades, i com ens recorden cada vegada que els representants laborals anam a Madrid a parlar amb RRHH del banc), lanorreament de lObra Social i la Fundació, i la més que probable pèrdua per a les Illes del patrimoni cultural, històric i artístic atresorat per Sa Nostra al llarg de gairebé 130 anys dhistòria.

* * *

També convé recordar la deixadesa política en la tutela i control de lentitat, responsabilitat que per Llei han ostentat els successius governs autonòmics, els quals nomenaven un representant com a membre de la Comissió de Control de Sa Nostra. Aquest representant del Govern assisteix a les reunions daquest òrgan, on es dóna lectura a les actes del Consell dAdministració i de la Comissió Executiva. Era per aquests àmbits de decisió on, sota la batuta de la Direcció General, passaven coses: ingerències polítiques per signar convenis de nul·la rendibilitat per a la caixa però dalt component polític, retribucions presidencials il·legals, targetes verdes, finançament per al gendre reial, etc. Ens consta que expedients dactiu amb anàlisi negativa varen acabar aprovant-se més amunt. Per què, ens demanam? Era en aquests àmbits, polítics i dÒrgans de Govern, i sempre sota la tutela efectiva de la Direcció, on saprovaren les grans operacions que ens han duit aquí, i NO a la xarxa doficines!

* * *

Com a colofó a tot això, ara, la Direcció del banc pretén fer pagar A LA PLANTILLA la desastrosa gestió directiva. La solució de tot, diu, passa per acomiadar 650 persones; sí o sí. Pur cinisme. La plantilla i els seus representants, com una mata de jonc, continuarem en lluita fins que la Direcció de BANCO MARE NOSTRUM, S.A. retiri les propostes dacomiadaments indiscriminats.

Salut, coratge i resistència!

Artículos más leídos hoy