Archivado en Comunicats
diguem NO
comunicat
(o els Rotweilers tornen a bordar)
Ens creiem la propaganda institucional? Quan sentim dir a TV3, verbigràcia, quan anunciem el cupó premiat dels cecs- que som persones al servei de persones, pensem que això té a veure amb nosaltres? Amb els treballadors que som persones al servei dels clients que també són persones?
Quan llegim al Quali-Notes doctubre que
Podríem subscriure fil per randa aquestes declaracions de principis si sabéssim que, lluny de ser un miratge, són un fidel reflex de les relacions laborals a la nostra entitat, o, com a mínim, si creguéssim que són unes declaracions programàtiques que la Direcció impulsa per a afrontar la Crisi Financera, tot engrescant a la plantilla davant dels difícils reptes que sens acosten, tot transmetent prou entusiasme per fer front a lallau de clients atemorits per la crisi financera i/o influenciats per la inacabable i perniciosa rumorologia.
Però, lluny dinstitucionalitzar unes relacions laborals basades en la
Llegeixen els Quali-Notes ells? Aquells que ara clamen per la jornada de 8 a 8, aquells que persegueixen als clients interns perquè responguin una enquesta de Valoració de Serveis Centrals, preocupats perquè el baix nivell de resposta (30 %, de moment) no sigui interpretat en clau de desmotivació, de desídia, de tantsemenfotisme?
Potser ells senten obligats a pencar 24 hores cada dia, tota la setmana. Endavant, que ho facin, si creuen que ho han de fer. Potser els seus sous ho justifiquen. Cal recordar que, a més, tenen daltres prerrogatives. No cal esmentar els seus salaris, ni tampoc els seus incentius res a veure amb els dels caps doficina, i menys encara amb els (inexistents) de la resta de personal- recordem els automòbils de lempresa, les targetes de crèdit a càrrec també de lempresa, les assegurances de la nòmina (valen més que la resta, també morts), o les revisions mèdiques. Perquè acabem de descobrir que també les tenen diferents, per dir-ho amb un eufemisme.
Quan anàvem bé tots i totes comentàvem Si ara que rutllem bé hi ha aquestes pressions, què passarà si algun dia no funcionem bé? Doncs això ja ha arribat, i els pitjors presagis shan complert.
Davant daquesta nova allau de pressions, davant del perill de perdre-hi la salut la mental, però també la física- davant del perill que sintensifiquin també els divorcis, davant de la terrible- possibilitat que els nostres fills ens hagin de conèixer per fotografies, nosaltres proposem una actitud cívica, ferma, basada en el coneixement de la mesura i la prudència, de les lleis que ens emparen aconseguides després de molts anys de lluita- i de la pròpia autoestima; només cal comprovar el resultat de lenquesta feta a més de 18000 clients que demostra que la parròquia està satisfeta en un alt grau amb els nostres serveis (8,74 punts sobre 10 !!).; aquest resultat explica amb claredat meridiana que no som nosaltres els que hem fallat. Els treballadors que som a la trinxera hem acomplert amb escreix amb les expectatives, i no som, en absolut, responsables de la crisi financera, provocada per especuladors que són molt lluny de nosaltres físicament i econòmicament.
Per tot això, davant daquesta nova ofensiva de les amenaces, de la por, de les pressions, de les reunions continuades sense cap mena de benefici- dels reports quasi diaris, de sentir-nos culpables pel que no hem fet, proposem ...
Quan sens proposi que deixem en paper mullat el Conveni que ens protegeix i que han signat no només els representants dels treballadors de les caixes espanyoles, sinó també llurs direccions ..... DIGUEM NO.
Quan sens exigeixi dedicació completa de 8 a 8- obligant-nos a menystenir família, fills, repòs, afeccions, la vida, en fi ..... DIGUEM NO.
Quan sens falti al respecte, quan sens negui el pa i la sal, quan es menyspreïn les nostres virtuts i es destaquin els nostre defectes fins a fer-nos sentir culpables.....DIGUEM NO.
Quan la por i langoixa ens tenallin cada dia a primera hora, especialment els dilluns.....DIGUEM NO.
Quan aquell que ens amenaça i pressiona demostra tan poca capacitat de dirigir un equip, quan no pot suportar la seva pressió i ens la trasllada a nosaltres ..... DIGUEM NO.
Quan sembli que la Caixa és seva i nosaltres uns rellogats de segon ordre.....DIGUEM NO.
La Caixa és de tots, tots la formem i entre tots lhem portada fins on és ara, i la seguirem empenyent, farem que continuï rutllant, malgrat que aquells que en treuen més fruits en alguns casos molts diners, moltíssims- ens segueixin maltractant, i malgrat que som un exèrcit desmoralitzat, vençut i gairebé desarmat. Perquè això és el que vol dir el resultat fins ara penós- de lenquesta feta pels treballadors i treballadores de la xarxa doficina respecte dels companys i companyes dels serveis Centrals: no qüestionen la seva feina, sinó la feina dels que ens dirigeixen, fustiguen, persegueixen i maltracten.
17 de novembre de 2008 com. 50/08
Afilia't a COMFIA-CCOO,
compromesos amb tu
"Estar al dia@dia.net t'interessa"
Si vols rebre les noticies del sector gratuïtament, suscriu-te.
Modelo de carta de Baja Voluntaria en la empresa
Convenio Hostelería Baleares 2018-2022 (Publicado en el BOIB)
Firmado el III Plan de Igualdad del Grupo Mediterránea
CCOO en CEAR se vuelve a movilizar ante la falta de acuerdo en la Mesa Negociadora sobre subida salarial pactada
El convenio de ARTE continúa con las posiciones aún muy alejadas
Calendario Laboral 2024. Publicado en el BOE