Arquivado en Comunicats, socio economic
Reflexions sobre una sentència
Malgrat la sentència desfavorable encara hi ha camí per endavant
Amb l'eufòria de la sentència favorable de l'Audiència Nacional, al Cap de Recursos sembla ser que l'ha traït el subconscient.
Oblida que els sindicats existim, entre altres coses, per poder arribar a acords amb les empreses, per solucionar problemes, per reclamar-les-hi que respectin la legislació vigent i apliquin l'evolució de la jurisprudència que es vagi produint.
I, quan això no és possible, orientar i animar, instigar en diu ell, a les persones afectades perquè reclamin el que raonablement és just.
S'ha de reconèixer que el fet que un centenar d'empleats i empleades s'hagin animat a reclamar, ha posat nerviós a més d'un.
El Pacte de l'any 86, que conté la injustícia de diferenciar la plantilla per data d'entrada i tipus de contracte, ha quedat obsolet i així ho ha reconegut la pròpia Caixa.
La Direcció només ha acceptat i modificat la discriminació per tipus de contracte, però no ho ha fet fruit de les converses que múltiples vegades li hem demanat des de CC.OO.. No, ho han fet perquè han perdut una sentència. I ho han fet d'una manera tan pobra que només ha afectat al company que la va guanyar.
Malgrat la sentència actual, continuem creient que la diferenciació de les condicions de treball és injusta i, per tant, continuarem treballant per solucionar-ho.
És cert que l'Audiència Nacional els ha donat la raó. Com també és cert que, abans, tres tribunals diferents havien dictaminat en sentit contrari. Eren tribunals de rang inferior, però no per això menys respectables que el que ara ha fallat.
I cal recordar que existeixen tribunals per sobre de l'Audiència que poden modificar la seva resolució.
Perquè llegida amb deteniment, creiem que la sentència es fonamenta en fets que no s'ajusten estrictament a la veritat i, per tant, arriba a conclusions que no ens semblen correctes.
I això és el que podria explicar el soterrat neguit que encara té la Direcció de la Caixa. Si algun dels tribunals acabés donant-nos la raó, quedaria per veure's la demanda plural presentada al Jutjat de Mataró.
Per tant, s'ha sentit obligat a pujar un graó la pressió sobre els empleats i empleades que varen presentar la demanda. En lloc de fer-ho a través de persones interposades, s'ha animat a posar-ho per escrit. Quan parlem de pressió, el que volem dir, són bons consells d'amics que ens volen bé, no ens malinterpreteu.
Mataró, 29 de gener del 2007
Oblida que els sindicats existim, entre altres coses, per poder arribar a acords amb les empreses, per solucionar problemes, per reclamar-les-hi que respectin la legislació vigent i apliquin l'evolució de la jurisprudència que es vagi produint.
I, quan això no és possible, orientar i animar, instigar en diu ell, a les persones afectades perquè reclamin el que raonablement és just.
S'ha de reconèixer que el fet que un centenar d'empleats i empleades s'hagin animat a reclamar, ha posat nerviós a més d'un.
El Pacte de l'any 86, que conté la injustícia de diferenciar la plantilla per data d'entrada i tipus de contracte, ha quedat obsolet i així ho ha reconegut la pròpia Caixa.
La Direcció només ha acceptat i modificat la discriminació per tipus de contracte, però no ho ha fet fruit de les converses que múltiples vegades li hem demanat des de CC.OO.. No, ho han fet perquè han perdut una sentència. I ho han fet d'una manera tan pobra que només ha afectat al company que la va guanyar.
Malgrat la sentència actual, continuem creient que la diferenciació de les condicions de treball és injusta i, per tant, continuarem treballant per solucionar-ho.
És cert que l'Audiència Nacional els ha donat la raó. Com també és cert que, abans, tres tribunals diferents havien dictaminat en sentit contrari. Eren tribunals de rang inferior, però no per això menys respectables que el que ara ha fallat.
I cal recordar que existeixen tribunals per sobre de l'Audiència que poden modificar la seva resolució.
Perquè llegida amb deteniment, creiem que la sentència es fonamenta en fets que no s'ajusten estrictament a la veritat i, per tant, arriba a conclusions que no ens semblen correctes.
I això és el que podria explicar el soterrat neguit que encara té la Direcció de la Caixa. Si algun dels tribunals acabés donant-nos la raó, quedaria per veure's la demanda plural presentada al Jutjat de Mataró.
Per tant, s'ha sentit obligat a pujar un graó la pressió sobre els empleats i empleades que varen presentar la demanda. En lloc de fer-ho a través de persones interposades, s'ha animat a posar-ho per escrit. Quan parlem de pressió, el que volem dir, són bons consells d'amics que ens volen bé, no ens malinterpreteu.
Mataró, 29 de gener del 2007
Artículos más leídos hoy
Modelo de carta de Baja Voluntaria en la empresa
Calendario Laboral 2025. Publicado en el BOE
Alcanzado ACUERDO en el proceso de integración de Targobank y Cemcice en Abanca
Ciberamenazas y fraudes. ¿Los conoces?
Plan de Igualdad Grupo Alsea
Acuerdo Laboral de ámbito Estatal para el sector de Hostelería (ALEH)