LA BANCA ÈTICA I LES CAIXES (06-2003)

ÒRGANS DE GOVERN

1.Introducció

Fins als anys 80 no arriben a Catalunya activitats de col•lectius o organitzacions emmarcats dins el que podríem denominar Banca Ètica. Es pot pensar que el fort arrelament de les Caixes d’Estalvis ha retardat aquest fet.

Les Caixes van garantir els serveis financers per a tothom: facilitant l’accés a l’habitatge, promovent l’estalvi familiar i, finalment, per mitjà de les seves Obres Socials facilitant la formació i la sanitat als sectors socials més desafavorits.

Aquesta situació ha canviat en els darrers 25 anys. Avui dia, cada cop és més difícil distingir l’actuació de Caixes respecte dels bancs. Diferents associacions consideren que les Caixes han desvirtuat la seva activitat d'intermediaris i han anat a la recerca del benefici a qualsevol preu. Consideren que els principis fundacionals, el fet de no tenir accionistes i que destinen una part dels beneficis a l’Obra Social, no garanteixen el que seria una Banca Ètica.

Sens dubte, l’Obra Social ha tingut i té molta importància, però això no és Banca Ètica.

Un segon error seria no entendre que l’ètica no ha d’estar només en la Obra Social, sinó en el mateix negoci bancari. No es tracta de parlar de com es gasten els diners que es guanyen, sinó de com es guanyen i en què els invertim.

Les especials característiques de les Caixes a Espanya fan que també puguin participar en la Banca Ètica.

Aquesta opinió, però, no és unànime. Front als estudiosos que consideren que no és possible que les Caixes participin a la Banca Ètica, altres consideren que les Caixes haurien de prendre ràpidament la iniciativa, que són instruments vàlids i que no cal inventar institucions noves. Sempre i quan retrobin la seva missió, és a dir, desenvolupar clarament una tasca d’abast col•lectiu i aconseguir que hi hagi una percepció social d’aquesta tasca.

2. BANCA ÈTICA, una aproximació

La Banca Ètica engloba diferents entitats financeres i no financeres que tenen com a finalitat promoure econòmicament aquells col•lectius socials més desafavorits i exclosos pel sistema financer tradicional. Diferents bancs, caixes d’estalvi i cooperatives de crèdit han seguit aquestes experiències i les han incorporat a la seva activitat. Les funcions bàsiques de la Banca Ètica són:
- Captar estalvis del sector de l’economia social i d’aquelles persones i entitats que prefereixen deixar els seus diners a una entitat que els garanteixi un rendiment social a més del financer.
- Finançar a persones i entitats que no poden aportar garanties suficients i que promouen projectes i activitats econòmiques que generin rendibilitat social i que siguin financerament viables.

La banca ètica s’articula bàsicament a través dels fons d’inversió ètics i del finançament de projectes socialment responsables.

Ambdós elements són consubstancials a l’anomenada Banca Ètica. Tot i que el finançament a projectes socialment responsables justifica en bona part la Banca Ètica començarem, però, pels Fons d’Inversió Ètics, ja que no sembla difícil que les Caixes els incorporin en cartera per poder oferir-los als clients.

2.1. LES INVERSIONS EN FONS ÈTICS

El naixement i desenvolupament dels Fons Ètics està vinculat al creixement de la capacitat econòmica d’àmplies capes de la societat, però també al compromís d’aquesta societat amb el grans valors de la pau, la protecció del medi ambient, els drets humans i amb el convenciment que aquest valors només es poden assolir si s’impliquen directament els ciutadans.

Moltes persones que han esdevingut treballadors qualificats i classes mitjanes acomodades mantenen una actitud crítica amb el món actual, amb la guerra, amb l’explotació dels infants i les dones i altres injustícies. Aquests ciutadans confien més en les rendes del seu treball que en els rendiments del seu capital, no volen que els seus estalvis s’inverteixin en valors que sustenten fàbriques d’armament, o altres indústries contaminants, o que no respecten els drets humans. Fins i tot, acceptarien no rebre una remuneració tan alta pels seus estalvis a canvi de tenir la garantia que no estan invertits en aquestes empreses. Cal aclarir que les inversions en fons ètics no sempre tenen una remuneració més baixa que els valors tradicionals i, en cas de recessió, tenen un millor comportament i una major estabilitat.

Els fons d’inversió ètics haurien de permetre que els inversors fessin les inversions de manera coherent amb el seus valors personals i ciutadans i, a més, les comissions de seguiment d’aquests fons haurien d’informar les empreses dels criteris d’actuació social i mediambientals als que és especialment sensible la societat. Això enllaça amb una qüestió igualment important com és la responsabilitat social i mediambiental per part de les empreses.

UN CATÀLEG, UNA QÜESTIÓ FONAMENTAL

Un catàleg permet distingir i entendre el que és una inversió ètica i amb responsabilitat social i el que és un inversor socialment responsable.

La idea subjacent és que l’empresa haurà de respondre de manera integrada a tres dimensions fonamentals: la responsabilitat econòmica, la responsabilitat social i la responsabilitat ecològica.

Avui dia, les empreses són observades atentament per la societat i són legitimades diàriament pel consumidor i per l’inversor. Les noves tecnologies de la informació i comunicació han permès una àmplia difusió de les activitats de les empreses i de les seves conseqüències socials i mediambientals.

Un altre punt més innovador es planteja quan les empreses decideixen contribuir voluntàriament a la millora del benestar social i mediambiental de la societat en la que actuen. En aquest cas, l’empresa afirma el seu paper com actor a la vegada econòmic i social i contribueix a la construcció d’un desenvolupament sostenible. L’empresa ha d’assolir criteris de sostenibilitat mediambientals, drets humans, drets laborals, qualitat i seguretat en el treball, polítiques de gènere, etc.

Definició de criteris negatius i positius

Els gestors de cada fons i una comissió independent d’assessors selecciona les empreses que integren els fons i defineixen la política d’inversions d’acord amb una sèrie de criteris. Aquests criteris són ètics, socials i mediambientals i poden concretar-se com a criteris negatius o d’exclusió, o bé com a criteris positius o valoratius. Tots ells avaluen les actituds i comportaments socialment responsables de les empreses cotitzades als mercats de valors. El criteri negatiu es concreta en l’exclusió de l’empresa del catàleg de valors invertibles. El criteri positiu es concreta en una valoració positiva del comportament empresarial per incloure-la preferentment al mateix catàleg.

LA CONSOLIDACIÓ DE LA INVERSIÓ SOCIALMENT RESPONSABLE

La consolidació de la inversió socialment responsable s’ha vist impulsada en els darrers anys pel desenvolupament d’importants mecanismes polítics i institucionals.

El llibre verd per fomentar la responsabilitat de les empreses, editat per la Comissió Europea, cita les inversions socialment responsables com un enfocament global de la Responsabilitat Social de les Empreses (RSE). En aquest document, la Comissió constata l’augment de la popularitat de la Inversió Socialment Responsable (ISR). Està creixent a tots els països i es confia en que en el propers anys la expansió de la ISR vagi a més.

Índex financers socials i reforma de la legislació sobre Fons d’inversions i Pensions.

Les principals places financeres compten amb dos índexs de responsabilitat per la zona europea: Londres té el Financial Times Stock Exchange 4 Good (FTSE) que analitza les empreses amb polítiques socialment responsables i exclou les indústries d’energia nuclear, tabac, armament. Aquest índex s’elabora en col•laboració amb l’Ethical Investment Research Service (EIRIS) i la UNICEF. El segon índex és el Dow Jones Sustainability Índex.

A França, els grups d’índexs financers ètics ASPI contemplen l’actuació financera de les empreses europees amb comportament sostenible.

Quant a la legislació, s’han fet reformes per a introduir mesures per tal que les institucions d’inversió col•lectiva adoptin polítiques de preelecció, ja siguin fons d’inversió o fons de jubilació. El primer país va ser el Regne Unit, i el van seguir Bèlgica, França, Alemanya i Holanda.

L’European Sustaible and Responsible Investment Forum (EUROSIF)

La importància i l’evolució dels Fons de responsabilitat social s’ha vist traduïda en el naixement d’aquest organisme europeu que aglutina diferents fòrums nacionals per la promoció de la ISR.

Els Fons ètics i de responsabilitat social s’estan consolidant a Europa amb un total de 251 Fons. El Regne Unit en concentra 62, 38 França, 34 Suècia, 33 Bèlgica, 22 Alemanya, 16 a Holanda i Suïssa. Els països amb major creixement van ser França, Bèlgica i Alemanya.

Els Fons Ètics i de Responsabilitat Social han crescut més i s’han consolidat en aquells països que s’ha fet una tasca per elaborar l’índex i s’ha legislat per afavorir aquest tipus d’inversió.

Les inversions ètiques i amb responsabilitat a Espanya.

A espanya a l’any 2001 només hi havia 11, ocupant el lloc 8è dins el països d’Europa.

Es pot observar que el volum del patrimoni ha baixat de 105.721 milers d’euros en l’any 2000, a 87.560 milers d’euros en l’any 2001. Es tracta d’una reducció d’un 17,2% respecte a l’any anterior. Els resultats dels Fons d’Inversió Mobiliària (FIM) a Espanya en aquest mateix període mostren una disminució patrimonial anual d’un 2% a un 9,96%, marcada per la depressió dels mercats financers. Hi ha, doncs, un descens patrimonial superior a la resta de mercats. En canvi, els fons solidaris han obtingut un augment positiu d’un 24,76%. Cal destacar que la reducció del total del sector ètic, ecològic i solidari, està marcada pel descens patrimonial molt important en uns Fons concrets.

Respecte dels partícips, seguin la tendència de mercat, també ha baixat en un 6,5%, però al conjunt del mercat espanyol dels FIM, la baixada ha estat d’un 8,5% de mitjana. Per la qual cosa, els fons ètics i solidaris han mantingut un comportament més estable i menys volàtil en aquests dos anys de recessió.

Tot i que aquesta recessió esta emmarcada dins la depressió general, a Espanya hi ha elements que reforcen aquest comportament:

- Falta de legislació favorable a les ISR a Espanya.
- Falta de fòrum de debat i recolzament als gestors i als inversors en general.
- Falta de demanda social, a l’inrevés del que passa a altres països.
- Falta d’estratègies de difusió i promoció dels Fons.
- Falta de mecanismes de preselecció i mecanismes d’investigació.
- Falta de mecanismes de diàleg i comunicació entre les gestores i les empreses.
- Falta de criteris i prioritat per part d’algunes gestores.
- Baix desenvolupament d’instruments i grups professionals d’investigació.

Finalment, la gran majoria de les gestores fan la seva pròpia investigació ètica i no s’adrecen a centres d’investigació especialitzats en RSE.

A Espanya, els criteris ètics, ecològics i de responsabilitat social de la inversió col•lectiva venen definits per una circular elaborada per la Comissió Ètica d’INVERCO que defineix de forma molt genèrica aquest tipus de Fons, però no respon a un marc legislatiu governamental.

Tot i aquests inconvenients, actualment les gestores d’inversions estan perfectament preparades per assessorar a les empreses interessades en incorporar la inversió ètica a la seva cartera.

2.2. EL FINANÇAMENT DE PROJECTES SOCIALMENT RESPONSABLES

Dèiem al principi d’aquest document que el finançament directe de projectes compromesos amb el medi ambient, drets humans i amb forta implicació social és l’altre peu que, junt amb la inversió en Fons Ètics, sosté l’edifici de la Banca Ètica.

L’anomenat “tercer sector” de l’economia està prenent forma a través d’empreses cooperatives, societats anònimes laborals, iniciatives d’autocupació i associacions heterogènies que tenen com a objectiu primer el benefici social i no el benefici lucratiu. Aquestes entitats prenen cos en una societat en la qual el temps de treball disminueix, el lleure augmenta i la precarietat es fa més gran. Per altra banda, les Organitzacions No Governamentals de Desenvolupament endeguen projectes amb innegable impacte productiu, educatiu, sanitari i urbanístic, però pels quals el finançament resulta una barrera infranquejable.

EL BANCS ÈTICS UNA ALTERNATIVA ALS BANCS TRADICIONALS I A LES CAIXES?

A la resta d’Europa, davant les dificultats d’aquestes empreses i iniciatives per assolir un finançament per mitjà de la banca tradicional s’han creat un seguit d’institucions bancàries que es poden agrupar sota el nom de Banca Ètica.

Molt resumidament aquesta banca es caracteritza per:
1.- Finançar activitats econòmiques que tinguin un impacte social positiu.
2.- Generar beneficis.

Un banc ètic situa aquests dos objectius al mateix nivell i es defineix justament pel fet de considerar-los no només compatibles, sinó necessàriament complementaris. Ara bé, per a un banc ètic, obtenir beneficis és indispensable però no suficient, cal també que els beneficis es generin respectant una sèrie de criteris ètics bàsics i finançant activitats amb impacte social positiu.

Totes són organitzacions sense ànim de lucre, però el “benefici” reverteix al propi banc per assegurar la seva sostenibilitat.

Aquests bancs generalment actuen sobre un territori concret, amb el principi d’actuar localment, però la incidència de les seves actuacions és global, per les seves inversions en fons ètics i per la cooperació amb bancs del tercer món que ajuden al desenvolupament.

Volen que la gent s’adoni i prengui responsabilitat que tot el que fan en la vida econòmica quotidiana té un efecte en altra gent del planeta.

Tot aquests bancs tenen cartera de fons ètic.

EXEMPLES MÉS SIGNIFICATIUS

BANCA POPOLARE ÈTICA – ITÀLIA. Banc cooperatiu sense ànim de lucre que sorgeix de la reunió de les organitzacions més importants del tercer sector.

TRIODOS BANK – HOLANDA. Banc privat que centra les seves inversions en negocis relacionats amb el medi ambient i energies renovables. Col•labora amb microcrèdits amb bancs de països en desenvolupament.

JAK -SUÈCIA. Banc cooperatiu sense interessos que dóna suport a l’emancipació econòmica dels seus socis.

SOUTH SHORE BANK –EUA. Banc privat amb objectius financers i de desenvolupament del territori, donant cobertura especialment als problemes socials i d’habitatge dels barris.

CAISSE SOLIDAIRE NORD-PAS DE CALAIS. Banc privat adreçat als desocupats que contribueix a construir una nova economia, solidària i social com a resposta alternativa que no es troba ni en l’economia liberal ni en la de caràcter públic. Ha establert relacions amb els bancs tradicionals aportant fons i clients. En aquests moments intenten obrir-se a les Caixes i aprofitar la seva xarxa.

CO-OPERATIVE BANK. Banc privat del Regne Unit, el degà dels bancs d’aquestes característiques. Àmplia oferta de productes i serveis i incidència en projectes mediambientals, ètics i socials.

Exemples a nivell de l’Estat

A Catalunya:

-Fons Ètic FIM promogut per Intermón-Oxfam.
-Coop 57. Serveis financers ètics i solidaris. Cooperativa de serveis financers als seus socis.
-Acció solidària contra l’atur. Fundació civil privada per l’ajut d’aturats.
-Oikocrèdit Catalunya. Vinculat a Oikocrèdit Internacional (banc ètic cooperatiu). Amb suport d’ong com Setem, Justícia i Pau, Entrepobles, Medicus Mundi, Veterinaris SS, Escola Pia Catalana, Cooperativa Comerç Just.
-Fidem. Fundació Internacional Dona Emprenedora. En col•laboració amb l’Institut Català de Finances (Dept. Treball Generalitat). Concedeixen microcrèdits a dones amb característiques concretes per començar un projecte empresarial.
-Fundació Un Sol Món. Entitat creada el 2000 per Caixa Catalunya vinculada a la seva obra social. Promociona econòmicament els col•lectius més desafavorits i exclosos de la societat.

A la resta de l’Estat:

-Llibreta d’estalvi ètic de Caixa Pollença.
-Red de Útiles financieros Alternativos.
-Fundación Solidaridad Económica.
-Fondo Solidario de REAS Euskalerria. País Basc.
-Luna i Enclau. València
-Asociación para la Financiación Solidaria. Saragossa.

3. LA BANCA ÈTICA ÉS POSSIBLE EN EL MARC DE LES CAIXES?

De fet, la banca ètica ha tingut un major desenvolupament al països a on les caixes han desaparegut, Itàlia i Anglaterra són els exemples més clars, o han perdut importància com el cas d’Holanda.

Curiosament a Alemanya i Espanya a on les caixes són molt importants, no han canviat la seva personalitat jurídica i els beneficis reverteixen sobre el territori i la societat, no tenen bancs ètics de l’entitat del TRIODOS d’Holanda o la BANCA POPOLARE d’Itàlia.

En aquest moments a Catalunya hi ha un forta sensibilitat per aquest tema, que està cristallitzant en els intents per crear una banca ètica similar als exemples abans relacionats per la resta d’Europa. Concretament la Fundació FETS agrupa una sèrie d’entitats que provenen de la societat civil, que s’han marcat com objectiu crear una Banca Ètica al nostre país.

Precisament, els objectius fundacionals de les Caixes no són en absolut contradictoris amb l’activitat i objectius que persegueixen els Bancs Ètics. D’altra banda, molts elements que caracteritzen a la Banca Ètica i els serveis que donen són consubstancials a les Caixes.

Serveixin com a exemple: el compromís amb el territori i la garantia de serveis financers a una part de la població que, sense la Banca Ètica a aquest països, o les Caixes a Espanya, no tindrien.

Les Caixes tenen suficients recursos econòmics i tècnics per assumir la banca ètica: tenen una xarxa d’oficines i unes plantilles qualificades.

Finalment, les Caixes catalanes destinen al voltant d’un 25% de seus beneficis a l’Obra Social (l’any 2002 sobre 150 M EUR).

La combinació d’aquest recursos i la solució tècnica dels problemes que es puguin derivar ens hauria de permetre incidir en el desenvolupament de la banca ètica i recolzar a persones i empreses amb projectes amb alta rendibilitat social, econòmicament viables.

CAIXA POLLENÇA: EXEMPLE DE BANCA ÉTICA AMB PRODUCTES D’ACTIU I PASSIU

Aquesta Caixa (una Caixa petita) té des de l’any 2000 una llibreta d’estalvi i un compte corrent, amb la denominació de producte ètic (50% dels interessos es destinen a donacions i 100% de l’estalvi a finançar projectes ètics i solidaris).

Les xifres podrien considerar-se modestes, però comptant que es una Caixa amb 15 oficines, en cap moment es pot valorar de manera negativa.

Caixa Pollença afirma que l’estalvi ètic ha tingut una bona acollida per la societat balear i que no s’ha d’entendre com un producte aïllat, sinó que forma part del tarannà d’aquesta entitat: l’activitat financera feta a mida de les persones, amb una reconducció de l’estalvi vers la inversió social assistencial, ecològica i solidaria.

4. CAIXA SABADELL: Propostes

En aquest context, Caixa Sabadell hauria de fer una profunda reflexió i actualitzar els seus principis fundacionals per poder assegurar que la seva gestió i beneficis arriben a tota la societat, en un moment de canvis profunds i creació de noves necessitats. S’adjunten una sèrie de propostes:

Igualar o fer créixer el percentatge de dividend social per sobre de l’augment de beneficis. Situar-se al nivell del promig nacional de caixes (27%). Si hi ha decrement en els resultats de CS, mantenir la partida d’OBS amb el pressupost de l’any anterior.

Iniciar un programa de Banca Ètica que hauria de comprendre el dos productes bàsics de la Banca Ètica. Establir línia de productes de passiu (llibreta d’estalvi i compte corrent), productes d’actiu (microcrèdits sota els principis que han inspirat la Fundació Un Sol Mon de Caixa de Catalunya) i Fons d’Inversió Ètics.

Promoure a través de les accions de Banca Ètica un debat públic de les qüestions socials i diferents accions de sensibilització.

Detectar a través del personal d’oficines problemàtiques i oportunitats.

CONCLUSIÓ

Pot resultat innovador, àdhuc sorprenent, la idea que aquest document exposa, però són plantejaments que neixen de la societat i són assolits per l’opinió pública. Fins al punt que el comportament ètic d’una entitat financera és un factor determinant a l’hora de triar-la com entitat amb qui treballar, més que no pas criteris econòmics o de notorietat/tamany que pugui tenir al mercat (segons l’estudi Irma, elaborat per Villafañe&Asociados).

No serem els primers en endegar i materialitzar la banca Ètica en el nostre sector. Caixa Catalunya, una de les grans, i Caixa Pollença, una de les petites, han estat capdavanters en oferir aquests tipus de productes, per cert, amb una alta rendibilitat social en el cas de Caixa Catalunya, la més coneguda en el nostre entorn.

Com dèiem no serem els primeres, però no hauríem de ser els últims. Certament, tota idea nova i innovadora té un cert grau d’aventura, però com tota aventura que comença és il•lusionant.

No podem oblidar les experiències d’altres Caixes ni desconèixer les nostres pròpies limitacions Es tracta de començar amb un programa d’implantació i recursos en un temps determinat.

Creiem que la Banca Ètica aviat formarà part de moltes línies d’actuació de les Caixes d’Estalvis Catalanes. En aquest sentit la cooperació entre elles i el desenvolupament d’actuacions conjuntes podria ser positiu pel país i un senyal d’identitat de les Caixes Catalanes.

D’altra banda, hem de tenir molt present que una política correcta de banca ètica amb un fort component social, ens hauria d’ajudar a limitar la progressiva intervenció del poder polític sobre les Caixes i les seves Obres Socials.

Sabadell, juny de 2003

• Modelo de carta de Baja Voluntaria en la empresa

• Calendario Laboral 2025. Publicado en el BOE

• Alcanzado ACUERDO en el proceso de integración de Targobank y Cemcice en Abanca

• Ciberamenazas y fraudes. ¿Los conoces?

• Plan de Igualdad Grupo Alsea

• Constituida la mesa de negociación del Convenio de Técnicos Tributarios