Archivado en Comunicats, Salari, Ocupacio

Alí-Babà i els quaranta lladres (1)


28 10 03 Comencem una sèrie d´escrits en els quals volem denunciar l´actual política de personal del Banc Sabadell. No pretenem que sigui una recopilació de greuges, però sí que serveixi perquè la plantilla conegui el que ha passat des del canvi en la direcció de recursos humans. (PDF:Cat. / Cast.)


pdf
print
pmail


ALÍ-BABÀ I ELS QUARANTA LLADRES (1)


Comencem una sèrie d´escrits en els quals volem denunciar l´actual política de personal del Banc Sabadell. No pretenem que sigui una recopilació de greuges, però sí que serveixi perquè la plantilla conegui el que ha passat des del canvi en la direcció de recursos humans i d´advertiment quant a la realitat en què ens movem actualment.



L´empresa es mou en l´abús, l´incompliment de la llei i la ruptura de la bona fe contractual: enganya, amenaça i acovardeix la plantilla.
UNA NOVA REALITAT

La realitat en la qual es mou actualment l´empresa es defineix en l´abús, l´incompliment reiterat de la legalitat vigent per la seva part, i la ruptura de la bona fe contractual. Això ens ha obligat a interposar diverses denúncies davant els tribunals laborals, tant d´àmbit particular com a col·lectiu, per defensar els nostres drets.

No sabem quin és l´objectiu final, però sí que s´estan equivocant amb aquesta agressió contínua a la plantilla i les seves condicions laborals. Cada dia detectem noves situacions en les quals, a costa d´enganyar i amenaçar els seus treballadors i les treballadore, el banc redueix costos laborals, es desfà del personal que no interessa i acovardeix els que encara són capaços de resistir.Hem interposat denúncies sobre les pensions, els plusos, les pagues, beneficis, informació, baixes, hores extres, manuals... La llista és cada dia més llarga, i cal afegir-hi les denúncies personals i les interposades per altres forces sindicals.DENÚNCIES…

En diversos escrits us hem informat d´algunes denúncies interposades en l´Audiència Provincial i la Inspecció de Treball.

 Incompliment de l´Acord sobre el percentatge de pensionabilitat dels plusos voluntaris E-07 i B-05.

 Deute de tres mesos de la Paga Extra del Consell als empleats i empleades que es van incorporar al banc després de 1992.

 No abonament de la Paga Extra del Consell al personal ingressat a partir de juliol de 2001.

 Conversió d´aquesta paga en concepte B-50, un plusos, al contrari que la paga, absorbible i compensable.

 Reclamació d’un quart de Paga de Beneficis que ens pertany.

 Impugnació del manual sobre utilització de la tecnologia de la informació i les comunicacions.

 Diverses denúncies sobre incompliments en matèria de prevenció de riscos laborals.

I MÉS DENÚNCIES…

A les anteriors hem d´afegir 7 noves denúncies referides a l´ocultació i manipulació de dades de treballadors en ILT, a l´incompliment de compromisos de pensions, a la conversió dels plusos pensionables B05 i E07 en el plusos no pensionable B50, al no pagament d´hores extraordinàries i a la publicació del Manual de l´aplicació de la política de despeses.Agredint un a un sembla que no passi res i és més fàcil que la persona es senti aïllada i es resigni. És una decisió voluntària i premeditada de l´empresa amb efectes en tota la plantilla.UNA POLÍTICA DE PERSONAL PERVERSA

Es difícil no sentir-se reflectit en algun dels temes que hem denunciat. Però, malgrat que entre molts de nosaltres acumulen vàries agressions, la majoria es sent poc afectada. És el resultat de la política que fan servir: anar a poc a poc, persona a persona, perquè l´afectat es senti sol davant la indiferència de la resta i acabi assumint que és culpable. De què? De ser vell, malalt, dona, mare, jove, inexpert, haver-se equivocat... qualsevol que sigui el motiu, i es resigni.

Tots, en més o menys mesura, estem essent afectats: estafats, presionats, obligats, manllevats de dignitats, utilitzats. A tots ens ha afectat alguna cosa ja i a tots ens seguirà afectant. Però no caiguem en la seva trampa: encara que vulguin fer-nos creure el contrari, no som culpables, no és un defecte personal nostre, sinó una elecció voluntària de culpabilitzar-nos decidida per l´empresa.

Passen coses, molt greus, malgrat que sembli que no passi res. I ens està passant a tots.

On anem, a on ens estem deixant portar?


Sabadell, octubre de 2003