El principi de la fi de la pau social en la intervenció social

La intransigència de les direccions de les ONG i les empreses del sector ens aboquen a un conflicte social que únicament pot perjudicar les organitzacions i les persones usuàries

Després de mesos de negociació ens trobem a les portes d´un conflicte de gravíssimes conseqüències per a la imatge pública de les entitats, la subsistència de les treballadores i dels treballadors del sector i les persones usuàries d´uns serveis que afecten les persones més vulnerables.
Elements fonamentals:

• Salari: preteníem, en quatre anys acostar-nos als nivells salarials més baixos de referència de l'Administració pública, dels quals ens hem anat allunyant al llarg de la vida del conveni.
• Jornada: assumir les 37,5 hores setmanals que ja van ser punt de partida en el conveni de 2007 amb la referència de 1.680 hores.

La negociació en la línia d´anteriors ocasions s´ha fet des de la responsabilitat d´un sector sensible als conflictes, especialment quant a imatge pública de les entitats es refereix, perquè la majoria d´aquestes tenen com a única font de finançament propi els donatius i la captació de socis.
No podem compartir ni entendre la intransigència amb els esforços que hem realitzat sobre aquest tema al llarg de tots aquests mesos:

• Hem reduït sensiblement les nostres pretensions d´equiparació salarial. La diferència enguany, oscil·lava entre més de 18,14 punts per al grup més baix i quasi 24,59 per a grau universitari. La patronal es queda a més de 5 punts de distància.
• Assumit propostes empresarials d´increment progressiu que garantien (segons ells) el finançament, per a, una vegada assumida, indicar-nos que no li donaven valor i que la seua demanda no era real en un manifest acte de mala fe negociadora.
• Renúncia a qualsevol altra pretensió que poguera tindre efectes econòmics substancials amb les limitacions que aquesta renúncia suposa per a totes les altres demandes de les plantilles del sector.

En l´última reunió del passat 16 de setembre ens van traslladar una proposta final inamovible en contra del que ens havien fet pensar, que estàvem molt pròxims a un acord. 

Aquesta proposta converteix un conveni capdavanter i referent estatal del sector en una cosa residual, plantejament que sembla pretendre retornar-nos a un passat on les empreses duien a terme pura enginyeria de convenis per a aplicar les pitjors condicions. Unit a les vagues justificacions és inassumible amb la pèrdua de poder adquisitiu actual, 15 punts en habitatge i 24 en alimentació mentre assistim amb sorpresa a constants revisions salarials amb increments per a direccions i alts càrrecs emparar en “la fugida de talents”
Ens proposen seguir avant amb la resta de qüestions pretenent que aquesta negociació no ha existit i tornant a dibuixar eterns processos de negociació amb 2026 molt a la vora.
El sector es troba davant la decisió de continuar una negociació que podria suposar una congelació salarial irrecuperable (en no poder repercutir a l´administració un acord en salaris) o trencar el silenci responsable i la pau social, assumint les gravíssimes conseqüències que podria tindre tant per a les organitzacions, plantilles i persones usuàries.
Per a això els i les representants del sector es reuniran en una assemblea amb la finalitat d´avaluar la situació i consensuar les mesures necessàries tant de denúncia davant la societat com les administracions responsables,
com de mobilització-

La dignitat no es negocia, es conquista!

• Estatuto de los Trabajadores (actualizado 11-5-2021)

• UNI GLOBAL: Principios fundamentales para garantizar los derechos en el trabajo a distancia

• Calendario Laboral 2025. Publicado en el BOE

• CCOO y UGT alcanzan un acuerdo definitivo y proceden a la firma del XVIII Convenio de Consultoría

• Un modelo turístico más sostenible y que garantice derechos, es imprescindible

• CCOO exige que la recuperación del turismo vaya unida al fin de la precariedad laboral del sector