Archivado en Comunicats, socio economic

comunicat

Rànkings, Classificacions i Controls de feina (SIO)


Diàlec entre dos caixers automàtics, a títol humorístic.


pdf
print
pmail

- Hola ! Sóc el caixer 222, com estàs?
- Doncs...ara mateix estan connectant els meus circuits, espera un moment.  Bé, ara sí, ja podem parlar, tu qui ets?
- Sí home, el número de sèrie següent, el 223.
- Doncs, ara mateix, no hi caic.
- Ai, carai! Quina memòria, si ens van transportar junts en el camió, no te’n recordes?
- Ah ! Sí, ara sí, tu ets aquell que tenies problemes amb el lector de codis de barres, oi?
- Exacte! Però no serveix per a res;  Ei tu! Ja has vist el rànking?
- Què és el que he de veure?
- Que no et mires el rànking, noi? És clar, com que tu no hi estàs gaire ben classificat, no t’interessa, oi?
- Què vols que et digui? Cadascú fa el que pot.
- Sí, home ! Aquesta és l’excusa dels que no foteu brot, dels que no hi poseu interès.
- Ep ! Para el carro, no comencis amb aquestes bestieses, aquest discurs ja me’l conec de memòria. Què s’ha de fer per posar-hi interès? Xiular a la gent quan entren a l’oficina? Posar-te guapo i ensenyar una mica de cuixa? Són els nois i noies de dintre, els que han d’ensenyar a la clientela a venir al caixer. I resulta que estic en un barri ple de iaios, un geriàtric, i a la gent gran, com deus saber, no li agrada treure diners al caixer.
- Res, home res! Repeteixo, excuses. Jo tinc una bona actitud i tu no, això és el que passa. Tinc esperit CEP, en definitiva.
- Què vol dir, tenir una bona actitud? Posar música? Que potser tu pots parlar la llengua dels humans i els expliques acudits? Au va, no fotis ! I respecte de l’esperit CEP... l’altre dia vaig voler pagar al Súper amb aquesta moneda, però no me la van acceptar.
- Vol dir estar sempre amatent, a punt, connectat on line, perpètuament en servei. Vol dir no permetre que els bitllets no s’encallin, mai.
- Doncs mira, jo tinc un paio que dorm aquí a terra, cada nit. Fot una pudor insuportable. I, pel matí, fins que no venen a fregar i a tirar ambientador, no hi ha Déu que s’acosti. I més tard, no creguis, la ferum persisteix. Com vols que la gent s’aturi davant meu? A més a més, m’han deslluït la pintura, em fan servir...per altres coses...
- Per altres coses? Quines coses?
- Una senyora, que fa de la vida, quan algun client no té prou pressupost... en comptes d’anar a una habitació... en fi, s’asseu damunt la meva safata i  au ! Som-hi!
- Mare de Déu! Això ja són figues d’un altre paner! Hauries d’aprofitar l’avinentesa, cridar l’atenció, i mirar de treure’n profit. No t’adones? Al capdavall és una transacció comercial. Segur que aquesta dona tindria més clientela si poguessin pagar-li amb targeta de crèdit.
- Prou feina tinc a no mirar, sóc discret jo. A més, aquesta gent allunya a la clientela típica i habitual de l’oficina, no ho entens?
- Sí, és clar, m’imagino que a la clientela normal no deu agradar-li gaire, això.
- Escolta, si estàs tan amunt del rànking, et folraràs, no? Vull dir d’incentius, quant et donaran? Com a mínim et portaran de viatge, oi?
- La veritat, no m’ho van aclarir. Es veu que això significa promocionar-me, créixer professionalment. Si segueixo avançant, em traslladaran a una oficina d’un barri encara millor, a  la zona alta, potser!
- I aleshores... quin incentiu et donaran?
- Bé, això encara està per veure...en tot cas estic orgullós de fer la meva feina ben feta !
- Sí, el teu currículum millorarà. Potser tens sort, i un dia se t’emporten, potser et fitxi alguna altra empresa, i segur que et tracten millor, i els incentius seran de veritat, no pastanagues.
- Creus que hauria de demanar que em concretessin els incentius? Puc negar-me a treballar de nits, potser? N’hi ha molts que els tanquen les portes, i no fan torns nocturns.
- No et neguis a res, els donaràs excuses per a arraconar-te.
- Aleshores, què faig?
- És molt senzill: fes la teva feina el millor que sàpigues, sigues honest i compleix el teu horari. Però no et creguis que ets millor perquè surts més ben situat al rànking. Et podria explicar com s’ho fan, molts, per ser al capdamunt, i és vergonyós.
- Home, és que és un orgull !
- Ai ! Senyor! Mentre hi hagi rucs, n’hi haurà que aniran a cavall !


21 de febrer del 2007 – com. 5/07