Archivado en Comunicats, socio economic

Més sobre la vista dels conflictes


Ampliem la informació que us donàvem sobre el desenvolupament de la vista pels conflictes col·lectius.


pdf
print
pmail

Ampliant la informació que us donàvem sobre el desenvolupament de la vista pels conflictes col·lectius sobre el dret a cobrar les dues pagues, dites voluntàries, per part de tota la plantilla, fins i tot els entrats amb posterioritat al 31 de desembre del 1986, i sortint una mica al pas del que diu el SEC-L a la seva nota sobre la vista del Conflicte Col·lectiu, voldríem deixar clars alguns temes:

1.- Com ja sabeu, la Direcció de la Caixa va presentar un Conflicte Col·lectiu per aturar les demandes presentades per 104 companys i companyes que reclamaven el dret a cobrar les dues pagues que no cobren.

2.- Que aquest fet, i la possibilitat que el 80% de la plantilla afectada per aquest tema emprés el mateix camí en els jutjats de Mataró, deixava com a única sortida a la Direcció (a banda de la negociació amb els afectats/des) la presentació del Conflicte Col·lectiu.

3.- Que una vegada sabut, per part de Comissions Obreres, que la Direcció presentaria Conflicte Col·lectiu davant l’Audiència Nacional, també va optar per presentar-ne un contra aquest que presentava la Caixa, amb la intenció de defensar el seus arguments. És a dir, la presentació d’aquest Conflicte és l’única manera de poder defensar-se com cal del Conflicte Col·lectiu que presenta la Caixa per anul·lar el procés de les demandes.

4.- Que si no ha estat possible que ambdós processos es puguin veure el mateix dia, va ser, únicament, per la postura dels magistrats d’entendre que el procediment que s’hauria de seguir al nostre Conflicte era el d’impugnació de conveni encara que fos un conflicte col·lectiu, i no perquè la presentació de la nostra demanda “no ha estat feta de forma que facilités la seva pretensió”, com diuen els companys del SEC-L.

5.- Que la pretensió dels jutges de l’Audiència Nacional perquè el nostre advocat canviés part del “suplico” del Conflicte Col·lectiu, on es diu què demanem, no va ser acceptada per la nostra banda, perquè valoren els nostres serveis jurídics que el nus de la qüestió és la constitucionalitat de l'apartat del pacte del 86 que limitava el dret a cobrar les dues pagues a qui no complís unes determinades condicions. Perquè, a fi de comptes, els dos conflictes plantejaven la mateixa controvèrsia. El nostre, que havia de declarar-se la nul·litat de la clàusula restrictiva perquè era inconstitucional, i el de la Caixa, que havia de mantenir-se el redactat original perquè no era inconstitucional.

6.- Resulta sorprenent que els magistrats acceptin la demanda presentada i veure ambdós processos i que en el moment d'iniciar-se la vista, sortin dient que per què no canviem el nostre redactat per adequar-lo al redactat de la part contrària (o sigui la Caixa). Finalment, davant l’advertència de que la sala no admetria l’acumulació de la nostra demanda per veure-la al mateix temps que la de la Caixa, s’ha vist en primer lloc el conflicte presentat per l’Entitat.

7.- Que ens alegrem que els companys del SEC-L reconeguin en el seu comunicat que el seus serveis jurídics (durant la vista) “han fet costat, com no podia ser d’una altra manera, a tots aquells arguments que en defensa dels interessos dels treballadors de la Caixa, s’han presentat en aquest judici”. És a dir, els que hem presentat i defensat des de Comissions Obreres. Arguments (tots) i tesis (totes) que inclouen la presentació tal com anava, del Conflicte Col·lectiu presentat pel nostre advocat, així ho devia entendre tanmateix l’advocat de l’UGT que, un cop acabada la intervenció del nostre advocat es va adherir totalment (citem literalment les seves paraules) a allò expressat per l’advocat de Comissions Obreres.

Una intervenció, la de l’advocat de la UGT, curta però intensa i amb bon criteri, què es va reafirmar en tot el que havia dit l’advocat de CCOO, fent èmfasi també en la inconstitucionalitat del pacte, i demanant per tant que s’anul·lés l’apartat del mateix que creia inconstitucional.

8.- Des de CCOO mai no hem dit que la presentació d’un Conflicte Col·lectiu no fos adequada en aquest procés, però sí que hem dit i ho hem exposat amb bons arguments, que la millor manera, en aquest cas, era la reclamació individual, que garanteix el màxim per als implicats. Mai no hem desqualificat el SEC-L per defensar la idea del Conflicte Col·lectiu, per la qual cosa no entenem, i no ens agrada gens, que contínuament posin en quarantena el que fa i diu Comissions, com si fóssim tontos, o pitjor encara, com si darrera de qualsevol acció nostra s’amaguessin obscurs propòsits. Lamentem que el SEC-L, després d’oferir-nos la seva mà estesa (així volíem interpretar el seu full un cop finalitzades les eleccions sindicals) aprofitin la primera de canvi per llençar-nos aquest gerro d’aigua freda, davant una decisió, d’uns magistrats plantejada de sobte i sense que, en aquell moment, fos possible una alternativa diferent. Però tot això no menyscaba, en absolut, les nostres argumentacions.

9.- Finalment, i molt important, l’empresa va reconèixer davant del tribunal la inconstitucionalitat parcial del pacte del 86 pel que es refereix als treballadors en contracte temporal, encara que hagués hagut interrupció entre els contractes.

Des de CCOO continuem demanant la nul·litat de la part del pacte contrària a la Constitució. Es veurà en un procés separat, però això no beneficia a l’empresa, que, en qualsevol cas, s’haurà d’esperar a les sentències fermes que es dictin en ambdós conflictes.

 

Mataró, 21 de desembre del 2006