14N també t’afecta

Secció Sindical Estatal Grup BMN

Estem vivint una crisi d'una dimensió equivalent a la Gran Depressió del segle XX; hauríem d'abordar-la amb la voluntat política amb què ho van fer els agents polítics i socials en els passats anys 70; i se'ns està aplicant un Pla d'Estabilització “a l'estil dels anys 50”.

Estem vivint una crisi d'una dimensió equivalent a la Gran Depressió del segle XX; hauríem d'abordar-la amb la voluntat política amb què ho van fer els agents  polítics  i  socials  en  els  passats  anys  70;  i  se'ns  està  aplicant  un  Pla d'Estabilització “a l'estil dels anys 50”.

Un pla imposat mitjançant tesis pretesament tecnòcrates, però que són mesures equivocades. Amb retallades i intervencions d'austeritat no ens en sortim. Però a més és un plantejament sense contraparts ni equilibris, com el Pla d'Estabilització del 59. Però, és clar que aquelles mesures i els sacrificis que van comportar, encara que posessin les bases del desenvolupisme i  d’una certa internacionalització de la nostra economia, es van prendre en plena Dictadura.

I els efectes sobre les persones d'aquests ajustaments, quan no hi ha equitat en els esforços i no hi ha la intermediació democràtica del Diàleg Social, ni amplis consensos polítics, són sempre de transferències de rendes des dels febles cap als poderosos.

Per aquest motiu cal una gran mobilització social com és la Vaga General convocada per al pròxim 14N.

Una mobilització emmarcada en una jornada de lluita i solidaritat convocada per la Confederació Europea de Sindicats.

Una mobilització social més àmplia que una estricta vaga laboral, d'aquí la coincidència amb diverses organitzacions socials, així com amb un conjunt de sindicats confederals i professionals.

Ens estem jugant la pervivència del Contracte Social Europeu, allò que significa l'Estat del Benestar. La pervivència dels compromisos entre ciutadans, visquin on visquin, els compromisos intergeneracionals, els compromisos de sostenibilitat futura basats en la inversió en R+D+i.

Cal  cridar  l'atenció,  cal  denunciar  i  evitar  que  es  produeixi  aquest  procés  de desintegració de facto de la Unió Europea, perquè tots els processos de desintegració produeixen POBRESA.

Cal denunciar que no són inevitables les retallades socials perquè hi hagi un rescat.

Cal evitar que els “rescats” ho siguin només dels creditors. Perquè això és el que passa si es retarden les decisions de creació d'una Unió Europea Federal real (unió bancària, unió fiscal i legitimació democràtica del govern europeu). La mirada només en clau nacional, al dictat del populisme no portarà més que pobresa, desconfiança i enfrontaments socials. Fer recaure “la factura” de les retallades sobre els ciutadans dels països en dificultats només portarà més frustració.

Cal dir: NO, JA N'HI HA PROU! I “ajudar”   els    governs, començant  pel  català i l'espanyol,  per tal  que utilitzin els seus marges de maniobra a favor dels seus ciutadans   i  no  envers aquests, rectificant les seves polítiques injustes i ineficaces.

• Acuerdo en materia de permisos y ausencias en horario de trabajo en Rural Servicios Informáticos, S.C.

• 06-07-12 Para CCOO es imprescindible que se sepa cómo hemos llegado hasta aquí

• Ampliación permiso de paternidad

• Calcula tus retenciones de IRPF del año 2005

• Continúan las movilizaciones en defensa del Convenio Colectivo de los Servicios de Prevención Ajenos

• Calcula les teves retencions d'IRPF de l'any 2005