Archivado en Comunicats, socio economic

Els objectius a casa nostra: el joc dels despròpòsits


Any rere any, CCOO venim denunciant la incongruència dels objectius


pdf
print
pmail

Any rere any, CCOO venim denunciant la incongruència dels objectius. Fins i tot podríem parlar de certa “perversitat” en la seva confecció, doncs prima, per damunt d’altres criteris, el gens professional de la quantitat. I diem perversos perquè quan es prima la quantitat per damunt de la qualitat, malament rai. Solen passar coses.

És a dir, en comptes d’establir uns objectius basats en criteris “professionals” i més justos, com prodríen ser criteris de rendibilitat, saldos mitjans, etc., aquests es basen en conceptes tan problemàtics com la quantitat de targetes que es fan (no importa a qui), nombre determinat (i exorbitant, sense criteris objectius) d’assegurances, o bé de plans de pensions, etc.

Uns objectius que van canviant a mesura que avança l’any en funció de criteris purament subjectius. Ara pujo d’aqui, ara trec d’allà, ara et penalitzo per això, ara m’invento un nou objectiu, etc., etc.

Uns objectius desorbitats que no tenen en compte, entre d’altres coses, per exemple, l’escassetat de personal a les oficines. Aquest any, a més, amb l’agreujant que més de 30 persones han “desaparegut” d’oficines (sense ser rellevats per ningú) per anar engreixant un nou grup de treball als Departaments Centrals.

Oficines en molts casos de dues persones, una de les quals és, normalment, treballador/a amb contracte temporal. I amb una inestabilitat en la plantilla de moltes oficines  que suposa que mai acaba d’haver-hi un equip estable de treball, obligant al responsable de l’oficina a romandre pendent de la finestreta per la poca preparació del nou vingut/da (ara cap dels nous fa cap curset d’iniciació). Tot un despropòsit que no fa més que generar incertesa, angoixa i perplexitat en els bons professionals que tenim a casa nostra, que se senten poc valorats i/o ignorats per la seva Direcció, i desbordats per tanta falta de previssió.

I per si tot això no fos prou, ara, la Direcció ha expedientat a un nombre considerable d’empleats i/o empleades, als quals acusa d’oportunistes per fer una sèrie d’operacions poc “transparents”, cercant el benefici propi (és a dir, arrodonir la quantitat de punts aconsseguits per l’oficina)

Com si la Direcció no fes any rere any, mil i un “truquillos” per aconseguir els seus propis objectius.


No pot la Direcció imputar de la manera que ho ha fet (amb Plec de càrrecs) pels motius que manifesta en el seu escrit. Ens sembla del tot desproporcionat, a banda de pura hipocresia, donat que és la pròpia cadena de responsables qui ha estimulat molts d’aquests comportaments .

La Direcció sap molt bé que ella està fent i desfent “a su antojo”, en assumptes de molta més envergadura per maquillar els números de l’Entitat i no passa rés.

La Direcció “pressiona” als responsables de les oficines perquè facin segons quines operacions per arrodonir els seus resultats i desprès s’en desdiu.

La Direcció ha de saber que ha de canviar el “xip” en aquest tema i posar-se a treballar en la confecció d’uns pressupostos més equilibrats, més justos i proporcionats, i molt més professionalitzats, en la linia establerta per l’immensa majoria d’Entitats financeres.

Necessitem uns pressupostos en els que tots participem dels seus beneficis, i necessitem de manera imprescindible i urgent de les eines per a portar-los a terme.

Si no canviem ràpidament de mentalitat, si no esperonem el personal i ens deixem de càstigs exemplars per ximpleries, augurem un futur incert per aquesta Entitat. I no ens en sortirem. Temps al temps.