Archivado en Comunicats, socio economic

Els objectius a casa nostra: el joc dels despròpòsits


Any rere any, CCOO venim denunciant la incongruència dels objectius


pdf
print
pmail

Any rere any, CCOO venim denunciant la incongru√®ncia dels objectius. Fins i tot podr√≠em parlar de certa ¬ďperversitat¬Ē en la seva confecci√≥, doncs prima, per damunt d¬íaltres criteris, el gens professional de la quantitat. I diem perversos perqu√® quan es prima la quantitat per damunt de la qualitat, malament rai. Solen passar coses.

√Čs a dir, en comptes d¬íestablir uns objectius basats en criteris ¬ďprofessionals¬Ē i m√©s justos, com prodr√≠en ser criteris de rendibilitat, saldos mitjans, etc., aquests es basen en conceptes tan problem√†tics com la quantitat de targetes que es fan (no importa a qui), nombre determinat (i exorbitant, sense criteris objectius) d¬íassegurances, o b√© de plans de pensions, etc.

Uns objectius que van canviant a mesura que avança l’any en funció de criteris purament subjectius. Ara pujo d’aqui, ara trec d’allà, ara et penalitzo per això, ara m’invento un nou objectiu, etc., etc.

Uns objectius desorbitats que no tenen en compte, entre d¬íaltres coses, per exemple, l¬íescassetat de personal a les oficines. Aquest any, a m√©s, amb l¬íagreujant que m√©s de 30 persones han ¬ďdesaparegut¬Ē d¬íoficines (sense ser rellevats per ning√ļ) per anar engreixant un nou grup de treball als Departaments Centrals.

Oficines en molts casos de dues persones, una de les quals √©s, normalment, treballador/a amb contracte temporal. I amb una inestabilitat en la plantilla de moltes oficines  que suposa que mai acaba d¬íhaver-hi un equip estable de treball, obligant al responsable de l¬íoficina a romandre pendent de la finestreta per la poca preparaci√≥ del nou vingut/da (ara cap dels nous fa cap curset d¬íiniciaci√≥). Tot un desprop√≤sit que no fa m√©s que generar incertesa, angoixa i perplexitat en els bons professionals que tenim a casa nostra, que se senten poc valorats i/o ignorats per la seva Direcci√≥, i desbordats per tanta falta de previssi√≥.

I per si tot aix√≤ no fos prou, ara, la Direcci√≥ ha expedientat a un nombre considerable d¬íempleats i/o empleades, als quals acusa d¬íoportunistes per fer una s√®rie d¬íoperacions poc ¬ďtransparents¬Ē, cercant el benefici propi (√©s a dir, arrodonir la quantitat de punts aconsseguits per l¬íoficina)

Com si la Direcci√≥ no fes any rere any, mil i un ¬ďtruquillos¬Ē per aconseguir els seus propis objectius.


No pot la Direcció imputar de la manera que ho ha fet (amb Plec de càrrecs) pels motius que manifesta en el seu escrit. Ens sembla del tot desproporcionat, a banda de pura hipocresia, donat que és la pròpia cadena de responsables qui ha estimulat molts d’aquests comportaments .

La Direcci√≥ sap molt b√© que ella est√† fent i desfent ¬ďa su antojo¬Ē, en assumptes de molta m√©s envergadura per maquillar els n√ļmeros de l¬íEntitat i no passa r√©s.

La Direcci√≥ ¬ďpressiona¬Ē als responsables de les oficines perqu√® facin segons quines operacions per arrodonir els seus resultats i despr√®s s¬íen desdiu.

La Direcci√≥ ha de saber que ha de canviar el ¬ďxip¬Ē en aquest tema i posar-se a treballar en la confecci√≥ d¬íuns pressupostos m√©s equilibrats, m√©s justos i proporcionats, i molt m√©s professionalitzats, en la linia establerta per l¬íimmensa majoria d¬íEntitats financeres.

Necessitem uns pressupostos en els que tots participem dels seus beneficis, i necessitem de manera imprescindible i urgent de les eines per a portar-los a terme.

Si no canviem ràpidament de mentalitat, si no esperonem el personal i ens deixem de càstigs exemplars per ximpleries, augurem un futur incert per aquesta Entitat. I no ens en sortirem. Temps al temps.