Que no t'expliquin CONTES (II)

Archivado en Comunicats, socio economic

Que no t'expliquin CONTES (II)


On és el llop?



pdf
print
pmail

La jornada continuada no tan sols es manté, sinó que ens apropem al 50% de tardes de dijous festa i als 26 dies de vacances:

 

Els anys 80, CCOO ens vam guanyar el sobrenom – una mica irònic- del “sindicat dels dissabtes festa”. Quan l’any 1990 ens vam convertir en el sindicat majoritari, fam fer honor a aquest sobrenom amb la firma del “Conveni dels dissabtes Festa” de 1992. Des d’aleshores, la majoria sindical de CCOO ha permès avançar fins pràcticament la meitat de tardes de dijous festa i 26 dies de descans, a més de ser els impulsors de la jornada de 35 hores a diverses caixes. I, des d’aleshores no hi ha hagut un sol dia que el segon sindicat del sector no hagi intentat guanyar crèdit a base d’insinuar que volem fer mal a una jornada que nosaltres “vàrem portar al mon” fa 15 anys i que hem “criat” des d’aleshores.

 

 

Justament el contrari, el Conveni suposa garanties de no desregulació de la jornada:

 

Davant els riscos d’implantació discrecional de jornades singulars, s’obliga a l’acord amb més del 50% de la representació sindical a cada caixa en dos supòsits:

 

-          Oficines d’empreses, supòsit que malgrat no estar previst en el Conveni ja fa anys que es va implantar unilateralment a algunes caixes.

 

Oficines en grans centres comercials, assimilant les situades a grans polígons o a l’exterior dels grans centres – per no poder estar en el seu interior

 

 

Amb aquestes disposicions es garanteix que les caixes renunciïn a temptacions unilaterals i obliga aquelles que vulguin establir algun d’aquests supòsits (que com el seu mateix nom indica, són singulars, és a dir excepcionals) a acordar amb la majoria sindical tant la seva hipotètica obertura com les condicions laborals