31 de març

Dia Internacional de la Visibilitat Trans

El 31 de març de cada any es va marcar amb la finalitat de crear consciència i sensibilitzar a la població mundial per a posar fi a la discriminació cap a les persones transgènere.

El terme transgènere es refereix a les persones que no s'identifiquen amb el sexe que se'ls va assignar al moment de néixer.

Malgrat el que s'ha pogut avançar, avui dia, les persones trans continuen sent les més desconegudes dins del col•lectiu LGTBI i, en conseqüència, són les més vulnerables enfront de la discriminació. De fet, no ha estat fins a 2019 que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha deixat de considerar la transsexualitat com una malaltia mental.

És imprescindible conscienciar en particular un dia com avui que la transsexualitat ha de viure's i ser acceptada amb naturalitat. Hem d'entendre que el cos en el qual naixem no determina la identitat de gènere de la persona i que no tothom encaixa en les dues categories conegudes, home o dona.

Encara amb això és important recordar que la situació de les persones trans és dramàtica en molts països fins i tot de l'entorn europeu i que en general queda molt per aconseguir quant a legislació i respecte de les identitats dissidents.

La votació al juny 2021 d'avantprojecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI representa un gran pas en la lluita per a la visibilitat de la comunitat , reconeixent per primera vegada el dret de cada persona a l’autodeterminació de gènere.

.

CCOO Serveis Catalunya

31 de març

Día Internacional de la Visibilidad Trans

El 31 de marzo de cada año se marcó con la finalidad de crear conciencia y sensibilizar a la población mundial para acabar con la discriminación hacia las personas transgénero.

El término transgénero se refiere a las personas que no se identifican con el sexo que se les asignó al momento de nacer.

A pesar de lo que se ha podido avanzar, a día de hoy, las personas trans siguen siendo las más desconocidas dentro del colectivo LGTBI y, en consecuencia, son las más vulnerables frente a la discriminación. De hecho, no ha sido hasta 2019 que la Organización Mundial de la Salud (OMS) ha dejado de considerar la transexualidad como una enfermedad mental.

Es imprescindible concienciar en particular un día como hoy que la transexualidad tiene que vivirse y ser aceptada con naturalidad. Debemos entender que el cuerpo en el que nacemos no determina la identidad de género de la persona y que no todo el mundo encaja en las dos categorías conocidas, hombre o mujer.

Aún con ello es importante recordar que la situación de las personas trans es dramática en muchos países incluso del entorno europeo y que en general queda mucho por conseguir en cuanto a legislación y respeto de las identidades disidentes.

La votación en junio 2021 de anteproyecto de ley para la igualdad real y efectiva de las personas trans y para la garantía de los derechos de las personas LGTBI representa una gran paso en la lucha para la visibilidad de la comunidad, reconociendo por primera vez el derecho de cada persona a la autodeterminación de género.

CCOO Serveis Catalunya