Ens apliquen un model de vendes que en diuen “carterització “, basat en 2 normatives generals: una amb data 04-04-07 (modificada ja un cop) de 44 fulls i un altra de més recent amb data 08-01-08 de 14 fulls. Ambdues, molt feixugues de llegir i més encara d’entendre. En cap cas, el model ha estat ni dialogat ni consensuat amb ningú. És d’implantació totalment unilateral: “ells s’ho fan tot solets”.

El manual que s’estudia a les escoles superiors d’empresarials diu que tot canvi en el model comercial d’una empresa ha de tenir el màxim consens perquè doni bons resultats, i que aquest ha de ser implementat de manera que hi hagi temps perquè sigui interioritzat i assumit per tota l’organització; en cas contrari, està abocat, de sortida, al fracàs.

Doncs bé, a la nostra Caixa no es compleix cap d’aquests requisits i, a més a més, ens plantegen —de sobte al mes de gener— un nou sistema d’incentius, com no podia ser d’una altra manera de forma unilateral, ni dialogat ni consensuat amb cap instància de la plantilla. Per descomptat, sense coneixement per part de la representació laboral pertinent perquè pugui efectuar-ne el preceptiu dictamen.

És un sistema basat en l’obscurantisme i la total subjectivitat, i, a sobre, fet amb presses, per fer signar a tota la plantilla uns fulls el contingut dels quals desconeixem i que comporten o poden comportar conseqüències en un futur.

Per què fins ara els objectius arribaven per llistat o fast mail i ara cal signar un paper?

Per què els incentius no són públics i transparents?

Hi ha empleats de 1a i de 2a? Només els oferiran a aquells que estan disposats a fer hores en detriment del marc general del Conveni?

Ens posaran una pastanaga davant que, a priori, ja saben que no es pot aconseguir?

Fins que no aclarim tots els extrems recomanem que no sesignin els fulls  de canvi d’incentius.

Tarragona, 18 de gener de 2008