Estem tot just encetant un any que sembla que serà molt difícil, segons totes les prediccions.

I a casa nostra, per no ser menys, la direcció ja ha començat a prendre mesures per tal d’apaivagar les repercussions de la crisi econòmica a la nostra empresa.

Que quedi clar que la situació de la nostra caixa és únicament i exclusivament responsabilitat del comitè de direcció, i que per tant si estem on estem és perquè els senyors que tracen els rumbs ens han dut fins aquí.

És per això que mesures com la que va prendre la direcció d’absorbir els complements salarials del nivell IV fins al I ─volien fer-ho a tota la plantilla però desprès de dures converses es varen tirar enrere─ són del tot contraproduents, tal com ens estan dient ja molts companys (directors d’oficina, caps de departaments, interventors, etc.), ja que els desmotiva profundament. Precisament en un moment en què la moral ha d’estar el més alta possible per tal d’afrontar les dificultats en les que estem immersos.

Esperem que en aquest sentit, si el que volen és estalviar despeses, els directius renunciïn a cobrar els seus salaris variables, perquè pel que sembla, tenint en compte la situació en què ens trobem, no se l’han guanyat.

La direcció no ens pot demanar sacrificis, ara que sembla que van maldades, perquè quan les coses anaven viento en popa ─recordem que l’any 2007 els resultats que donàvem als mitjans de comunicació eren els millors de la història de Caixa Tarragona─ no se’ns va reconèixer cap esforç.  

Demanàvem i demanem l’aplicació de les millores del préstec hipotecari de conveni a la cartera viva, l’aplicació de la sentència de Caixa Laietana, el pacte dels horaris singulars de la central, el reconeixement de l’atracament com a risc laboral, l’aplicació de les mesures necessàries per tal de reconèixer els treballadors de l’entitat com a usuaris de pantalles de visualització de dades, l’elaboració del pla d’igualtat…

No se’ns ha fet cap cas, en molts casos ni tan sols ens contesten les cartes que adrecem a recursos humans.

I ara volen que fem esforços complementaris.

Senyors de la direcció: no tenen cap ascendència moral per demanar-nos res. Comencin a estrènyer-se el seu, de cinturó; de debò, donin exemple i renunciïn als seus desorbitats salaris variables, que no se’ls han guanyat.

Tarragona, 13 de gener de 2009