Resulta del tot inadmissible que les diferencies d’arqueig SERVEIXIN PER PRESSIONAR I INTIMIDAR EL PERSONAL.

La Caixa es beneficia amb escreix en no tenir que pagar els menyscapte de diners (art. 54 del Conveni Col·lectiu)  I no ho fa perquè va decidir assumir TOTES les diferencies que es produïssin a les oficines per motiu de desquadre al llarg de l’any. A què es deu, doncs, que de manera sistemàtica s’enviïn cartes intimidatories als empleats que han patit alguna diferencia de les anomenades per la Caixa, elevades? I el què és més greu encara, a què venen certes trucades d’alguns Caps de Zona amenaçant als empleats/des responsables teòrics de les diferencies de que si no apareixien els diners poden fins i tot perdre el seu lloc de treball? Es que haurem de denunciar amb nom i cognoms qui així actua?

La Caixa el que ha de fer, amb aquest diners que s’estalvia, que son molt milers d’euros companys i companyes (fent un càlcul per sobre, aquest any de 2004 es poden haver estalviat de l’ordre de 200.000 euros), es posar mitjans per reduir les diferencies (dispensadors de bitllets, màquines de comptar bitllets que a més detectin el falsos, més personal a les oficines, així les carregues de treball no seran tan oneroses i en comptes de fer mil i una cosa podrem estar més per la feina, etc.)

La deficient organització de la Caixa fa que a les oficines i també als Departaments Centrals hi hagi una falta crònica de personal i un excés de burocràcia, ambdues causes fonts de conflictes permanents.

Les diferencies d’arqueig no haurien de representar una càrrega més sobre la esquena dels esforçats treballadors i treballadores que suporten aquest descontrol organitzatiu, com tampoc és de rebut que les diferencies repercuteixin negativament en l’assoliment dels objectius de l’oficina, com també resulta evident que no podem acceptar que s’amenaci al personal.

Què passa, Senyors Directius de la Caixa, és que no sabeu com funciona aquesta empresa? Doncs, si ho sabeu, si sabeu de les mancances, paranys, obstacles que heu posat a què tant d’estrènyer al personal?

Diguem prou. Si la Caixa té una deficient organització del treball que busqui solucions, si alguna cosa no funciona que ho arregli.

Ens hem adreçat al Cap de Recursos per aclarir aquest tema i buscar conjuntament una solució (adjuntem escrit)

 

Mataró, 4 de febrer de 2005