Arquivado en Documentacio, Ocupacio
document complet signat el 8 de juliol de 2004
Declaració per al Diàleg Social 2004 (traducció automatica)
El diàleg social constitueix un dels actius més importants en el procés de construcció i consolidació d'Espanya com un Estat Social i Democràtic de Dret.
DOCUMENTO APORTADO POR SECCIÓN SINDICAL FRATERNIDAD |
I. PREÀMBUL.
El diàleg social constitueix un dels
actius més importants
en el procés de
construcció i consolidació d'Espanya com un
Estat Social i Democràtic de
Dret
Mitjançant el diàleg social, les organitzacions
sindicals, les organitzacions
empresarials i els poders
públics han aconseguit arribar a nombrosos acords
socials sobre matèries de
*indiscutida transcendència socioeconòmica.
Com expressió d'una
voluntat compartida d'enfortir el diàleg social així
com de transmetre a la
societat en el seu conjunt un inequívoc missatge de
confiança
institucional, el Govern, la
Confederació Sindical de Comissions
Obreres, la Unión
General de Treballadors,
la Confederació Espanyola
d'Organitzacions
Empresarials i la Confederació
Espanyola de la Petita
i Mitjana Empresa han
convingut a subscriure la
present Declaració, que
defineix les matèries,
objectius i orientacions
generals conforme a les quals ha de
desenvolupar-se una
nova etapa del diàleg social a Espanya, ordenada, de manera immediata, a
la
consecució d'acords per a afavorir
la Competitivitat, l'Ocupació
Estable i la
Cohesió Social.
II. CREIXEMENT
*ECONOMICO, DESENVOLUPAMENT I COMPETITIVITAT.
El Govern, les
organitzacions sindicals i les organitzacions
empresarials
signants de la present Declaració manifesten
que és el seu objectiu
comú el qual
la societat espanyola
abast uns majors
nivells de desenvolupament
econòmic, de
qualitat en l'ocupació, de benestar social, de
cohesió territorial i de
sostenibilitat ambiental. Per a
l'assoliment d'aquest
objectiu cal apostar per
un model de
creixement econòmic equilibrat i durador basat en
la millora de
la
competitivitat de les empreses i en l'increment
de la productivitat.
Els augments de productivitat i d'estalvi
no són, no obstant això, garantia
suficient per a aconseguir, en un horitzó a mitjan
i llarg termini, un model
de
creixement econòmic estable i sostingut. Cal,
addicionalment, adoptar
polítiques capaces de donar respostes als reptes
que, en aquest
mateix horitzó,
plantegen la globalització de
l'economia, la preservació del
*medioambiente, l'ampliació
de la
Unió Europea, la
societat del coneixement, els desequilibris
territorials,
la demografia i els
fluixos migratoris, entre uns
altres.
En aquest sentit
els signants manifesten el seu
ferm compromís que el sector
públic ocupi un paper
actiu al servei de la
consecució d'aquest model
de
creixement econòmic.
El Govern es proposa reorientar la
despesa pública perquè
es consolidi el
sistema de benestar social i s'afavoreixi
la inversió productiva en
capital
físic,
tecnològic i humà i utilitzar de manera escrupolosa
els instruments
regulatoris a fi d'assegurar una major
transparència del mercat i una
més
efectiva llibertat econòmica.
I també manifesta el Govern
el seu decidit compromís d'oferir
més i millors
serveis públics, adequats
i eficients. L'Administració de
l'Estat deu
ordenar les seves activitats en funció d'un doble
criteri, objectius perseguits i
resultats arribats, buscant en
tot moment l'excel·lència
en la qualitat dels
serveis que presta als
ciutadans.
El Govern i les
organitzacions sindicals acorden propiciar reformes
en
el marc normatiu que
incideixin en dos àmbits essencials: d'una banda,
el
reforçament dels drets de participació i negociació
col·lectiva en
les Administracions
Públiques i, d'altra banda, la
*dignificación i professionalització de la
figura
de l'empleat públic i
les seves condicions de
treball, el que
ajudarà a millorar la
qualitat dels serveis públics. Així mateix es
deu fomentar l'estabilitat
laboral reduint les altes
taxes de temporalitat existents en l'ocupació
pública.
Per a la consecució d'aquest
gran objectiu, inscrit en
l'estratègia definida
per la UE a Lisboa, consistent a orientar
l'economia espanyola
cap a un
model de
creixement estable i sostingut basat en
la competitivitat de les
empreses, el Govern
i els interlocutors socials entenen
que, a més de les
polítiques
laborals i d'ocupació, les
polítiques públiques han d'actuar de manera
prioritària sobre els
següents grans eixos o pilars:
a) educació i formació,
b) infraestructures i inversió pública,
c) investigació, desenvolupament i innovació,
d) política industrial
i de medi ambient.
Una educació de qualitat
constitueix la base
del creixement econòmic; però
també de l'accés i permanència en el mercat de
treball i de la
igualtat d'oportunitats
La inversió en infraestructures és bàsica
per a augmentar la
dotació del capital
físic
en la nostra economia. Per la seva banda,
la política
d'habitatge deu seguir
contribuint al creixement econòmic del nostre país, afavorint la seva
accessibilitat, especialment per als
joves, i la mobilitat
geogràfica.
La innovació és un factor de creació d'ocupació,
al permetre que les
empreses
siguin més
competitives i l'economia més
productiva.
Els processos d'investigació,
desenvolupament i innovació deuen ser
impulsats
tant pel sector privat
com pel sector públic
al que competeix, d'un
costat, crear un entorn que
afavoreixi aquests
processos i, d'un altre, enfortir i
coordinar la xarxa d'institucions públiques
que actuen en la
producció i
difusió de tecnologia i
. innovacions així com
destinar els recursos necessaris
per a la inversió en
projectes innovadors.
III.
*AMBITOS DEL DIALOGO SOCIAL.
El Govern i les
organitzacions empresarials i sindicals expressen la seva voluntat
d'abordar en el procés de diàleg social
les matèries que a
continuació s'esmenten
1) El mercat de treball
espanyol té un doble
problema: insuficient volum
d'ocupació i alt
nivell de temporalitat. Les
parts signants valoren
positivament la contribució de
l'Acord
*Interconfederal per a
l'Estabilitat en l'Ocupació de 1997 a
la millora del volum
i l'estabilitat en l'ocupació
en els últims anys i expressen la seva voluntat
d'aprofundir
en aquests objectius.
Per a això es comprometen, des d'una
perspectiva de conjunt, a analitzar
els
diferents elements que incideixen en
la creació d'ocupació,
en la seva estabilitat i
la utilització no justificada de
la contractació temporal, tenint
presents
les noves formes
d'organització empresarial del treball. A la vista
d'aquesta
anàlisi, les parts
signants es comprometen a consensuar aquelles
modificacions legals i d'una altra
naturalesa que s'estimin
oportunes, buscant compromisos que
aconsegueixin conjuminar
seguretat per als
treballadors i flexibilitat per a
les empreses
2) El compliment de l'Estratègia
Europea d'Ocupació
defineix com
una prioritat
absoluta de les polítiques socials i laborals l'augment
de l'ocupació i de la
participació en el mercat de
treball. I, al costat d'això, deuen promoure's amb
similar intensitat accions dirigides a afavorir l'ocupació
dels joves, dels
treballadors d'edat avançada, de
les persones amb discapacitat i d'altres
col·lectius amb majors dificultats d'inserció
laboral.
Així mateix, el Govern i els
interlocutors socials, mitjançant els instruments
al
seu abast, buscaran de manera concertada
solucions que
promoguin la
integració laboral de les dones i
millorin les seves condicions
de treball.
Igualment, procuraran
la conciliació de la
vida familiar i laboral. I tot això, en un
sentit en
tot conforme amb el
principi d'igualtat d'oportunitats i no discriminació.
3) La immigració laboral a Espanya és un fenomen
relativament nou i intens
que presenta
oportunitats i reptes en matèria
*sociolaboral.
En aquest àmbit, el govern
i els interlocutors socials desenvoluparan referent
a això
una
interlocució específica i que abordarà, en
*primer lloc, el futur
Reglament
de la Llei d'Estrangeria establint
els procediments necessaris
per a aconseguir
la vinculació de totes
les actuacions en aquesta
matèria.
4) L'aposta per una
economia del coneixement requereix afavorir
la formació
permanent al llarg de la
vida laboral. Ella és la
millor via per a assegurar
la
qualificació professional que
demanda el mercat de
treball així
com per a
garantir la
*empleabilidad de tota la
població en edat de treballar.
Per a la consecució d'aquests
objectius, les
parts signants analitzaran de
manera conjunyeix les
adaptacions necessàries de l'actual model de
formació dels
treballadors en un sentit
d'acord amb les necessitats de formació
que han
d'atendre's des de l'àmbit estatal, preservant els
àmbits de participació
de les organitzacions sindicals i empresarials i
possibilitant la
participació en la
gestió per part de les
Comunitats Autònomes.
5) L'impuls de les
polítiques actives d'ocupació
i dels Serveis Públics d'Ocupació
(*SPEs)
és un objectiu imprescindible i inajornable. El
Govern i els
interlocutors socials analitzaran quin deu
ser el disseny de
les polítiques
d'ocupació i el paper dels
*SPEs amb vista a assegurar l'eficàcia i
eficiència
de les seves funcions (informació, intermediació,
detecció anticipada de les
necessitats quantitatives i qualitatives d'ocupació,
programes de formació,
aprenentatge i orientació, promoció de l'enfocament
preventiu, entre altres),
així
com l'adequada
protecció davant la
falta d'ocupació:
prestacions i polítiques
actives.
Des de la perspectiva de
l'harmonització del nou model, sorgit de
la recent
Llei d'Ocupació, amb l'actual
distribució de competències constitucionals entre
l'Estat i les
Comunitats Autònomes en matèria de
política d'ocupació,
els
objectius deurien centrar-se a assegurar
l'adequada cooperació i coordinació
entre les
Administracions i entre els
agents, públics i privats,
implicats,
mobilitzant i optimitzant els recursos disponibles
per a aconseguir majors
nivells
d'eficiència en les
polítiques d'ocupació.
6) Les parts signants
es comprometen a estudiar la revaloració d'algunes
institucions laborals millorant el seu funcionament i la
participació dels
interlocutors socials.
En aquest sentit
s'abordaran en els seus corresponents àmbits, les
competències
de la Comissió Consultiva Nacional de Convenis
Col·lectius i el paper de la
Comissió Nacional de Salut i Seguretat en el Treball
i, de manera específica, el
funcionament de la Inspecció de
Treball i Seguretat Social.
7) La potenciació de nous instruments
actius de la política
industrial i l'anàlisi
de les conseqüències
derivades de les necessitats de sosteniment
mediambiental constitueixen reptes per a consolidar
el creixement i la creació d'ocupació
i riquesa en un món
*gIobalizado.
El Govern i els
interlocutors socials comparteixen la necessitat de
dissenyar
polítiques industrials
i de medi ambient que
afavoreixin inversions de major
nivell
tecnològic, contemplant mesures
que contribueixin a
evitar deslocalitzacions,
així com
reestructuracions injustificades. Per a això, és
necessari propiciar la
participació dels interlocutors socials en les
polítiques horitzontals
i
impulsar anàlisis detallades dels sectors
industrials mitjançant observatoris
específics. I, al costat d'això, es proposen abordar el
desenvolupament dels
compromisos i les conseqüències
sobre l'activitat
productiva i l'ocupació del
Protocol de
*Kioto.
8) El Salari Mínim Interprofessional (*SMI)
s'ha situat, com a conseqüència de
la seva evolució en els últims anys, en
uns nivells
que cada vegada s'allunyen
més de la
proporció que respecte al salari
mig (60%) es recomana
per la
Carta Social Europea.
El Govern ja ha iniciat
el procés de recuperació
escalonada del
*SMI fins
arribar a, al final de la present legislatura,
la quantia de 600 euros
mensuals. I, al costat d'això, ha abordat el procés
de
*desvinculación del
*SMI de la
definició de
polítiques de transferències de
rendes socials que
inclouen al sistema de
protecció per atur. Queda
pendent abordar, amb les
parts socials que
han estat
consultades, el procés de revisió futura del
*SMI al llarg dels pròxims
anys, els criteris que
podrien tenir-se en compte
per a la revisió del
*IPREM i
els canvis que deuen
produir-se en la regulació substantiva del
*SMI.
9) Un dels pilars del model social europeu, tal com
aquest fos definit
en l'Agenda Social, és el
dret d'informació, consulta i/o participació
dels
representants,
*electivos o sindicals, dels treballadors en
les decisions amb rellevància
*sociolaboral de les empreses,
com poden ser, a
títol d'exemple, els processos de reestructuració i
reorganització o els
aspectes relatius a la
productivitat.
Per altra banda, el Govern es
compromet a analitzar, juntament amb les
organitzacions sindicals i empresarials la
transposició de la Directiva
que
acompanya l'Estatut de la
Societat Anònima Europea.
Les parts signants
convenen a analitzar l'ordenació de l'actual
tractament
normatiu dels drets
col·lectius a les noves realitats
empresarials i
societàries, i la transposició de
la Directiva 2002/14/ CE per la qual
estableix
un
marc general relatiu a
la informació i consulta
dels treballadors en
la Comunitat Europea.
10) El nostre ordenament jurídic
compte actualment, en sintonia amb
els ordenaments dels països de la Unió Europea, amb
una legislació en matèria
de
prevenció de riscos laborals bé
definida. No obstant això,
les dades
estadístiques indiquen que
Espanya té una de les
taxes més elevades de
sinistralitat laboral. El Govern s'ha
compromès de manera decidida
a
combatre aquest problema amb
l'elaboració i engegada de potents
polítiques actives,
dirigides a l'anàlisi, detecció i eliminació de les
causes
de la sinistralitat, a la
promoció d'una
adequada cultura de la
prevenció entre empreses i
treballadors i al
compliment rigorós de la normativa en vigor
sobre prevenció de riscos
laborals i el seu
desenvolupament pendent.
Aquesta mateixa preocupació i
objectius són compartits pels
agents
socials, que deuen participar en el
disseny, execució i control, en
el marc de les seves competències, de
totes aquelles
mesures que s'estimin
pertinents
per a garantir als
treballadors, unes
condicions de salut i seguretat en
el treball concorde als rellevants
interessos i drets
que es troben en joc.
11) Els interlocutors socials consideren
que la negociació
col·lectiva és l'espai
natural de l'exercici de l'autonomia dels agents
socials, a la qual
la llei deu garantir
la capacitat de regulació mitjançant un
adequat marc
jurídic. El desenvolupament de
la capacitat de regulació de
la negociació
col·lectiva i de la seva cobertura laboral precisa
accions dels interlocutors
socials, que poden i deuen contar amb suports
públics en el terreny
de la
racionalització de l'estructura de
la negociació col·lectiva en
la línia marcada
pel
*AINC 97 o l'enriquiment dels
continguts
*negociales.
És aquest altre rellevant capítol d'aquesta
nova etapa del diàleg social, de clar
component
*bipartito, a través del com les
parts socials han de buscar
les
fórmules
més convenients per a
propiciar la capacitat d'adaptació de
la negociació
col·lectiva a les necessitats d'empreses i sectors
productius així com
per a
millorar la productivitat. El diàleg social també
deuria definir mecanismes
d'articulació de la negociació col·lectiva en els
seus diferents àmbits d'acord
als principis d'eficàcia i transparència i afirmar el paper
central de la
pròpia negociació col·lectiva com procediment no
sol de fixació de les
condicions laborals, sinó, a més, de determinació de
polítiques d'ocupació
(formació professional,
foment de l'ocupació o estímuls a
l'estabilitat laboral,
entre altres).
Les organitzacions sindicals i empresarials es
comprometen a continuar
impulsant els sistemes extrajudicials de solució de
conflictes mitjançant el
diàleg social. El Govern, per la seva banda,
manifesta la voluntat
de donar suport el seu
manteniment i consolidació.
12) L'article 7 de la Constitució
espanyola consagra
la figura dels
sindicats i de les organitzacions empresarials
com unes institucions
de dret
privat portadores d'interessos
dignes de tutela i, sota
aquesta qualitat,
les dota de
rellevància
constitucional. Amb empara en
aquest mandat constitucional, és un deure els
poders públics reconèixer a
aquestes organitzacions els espais
institucionals
necessaris a fi que puguin complir amb
la defensa i promoció
dels
interessos
econòmics i socials que els
són propis, posant al temps a la seva disposició
els mitjans i
instruments necessaris per a
l'assoliment de les altes
fins
constitucionalment atribuïts.
És voluntat del Govern reforçar la funció dels
interlocutors socials. Per
això, en el marc del diàleg social,
els signants de la
Declaració es
proposen revisar els instruments de participació
institucional, mitjançant les
reformes
que s'estimin
adequades i que
siguin raonables, objectives
i proporcionades.
13) Des de la signatura del Pacte de Toledo en
1995, la Seguretat Social
espanyola ha
arribat a un gran consens entre interlocutors
socials i polítics que
constitueix un dels
seus principals actius,
i que deu
ser el marc
per a abordar
els seus problemes.
La seva situació financera actual s'ha vist
afavorida a més tant per
circumstàncies estructurals (l'increment de
l'activitat econòmica i la
incorporació creixent de les dones
espanyoles a la
població activa ocupada)
com altres
més conjunturals
(la incorporació de més
d'un milió d'immigrants com
cotitzadors, el
menor nombre de jubilacions derivat de
la reducció de naixements com a conseqüència
de la guerra civil i
la
*potguerra).
Les previsions demogràfiques adverteixen, no
obstant, que en el futur
aquesta
situació del nostre sistema de protecció social pot
veure's afectada per
l'envelliment de la població si
disminueix la relació
entre cotitzadores i
pensionistes.
Els pròxims anys deuen servir perquè el Sistema
pugui encarar els
reptes
pendents, ja enunciats
en el Pacte de Toledo. El reforçament de
la
*contributividad deu aconseguir-se a partir d'una
major correspondència paulatina
entre aportacions i prestacions.
L'assumpció per part
de l'Estat del ple
finançament de les prestacions no contributives
podrà permetre una millora
en
les pensions més
baixes. L'increment
constant del Fons de Reserva
ha de
consolidar-lo com un estabilitzador rellevant del
Sistema. Les cotitzacions
socials deuen compaginar l'equilibri del sistema amb la
generació d'un
entorn
adequat per a
continuar creant ocupació i riquesa.
I la nostra protecció social
deu adaptar-se a les noves realitats,
que
configuren noves necessitats, sent prioritària l'atenció
a les situacions
de dependència, un dels principals problemes
tant dels jubilats i
discapacitats com dels seus
famílies, i la millora
de la protecció familiar.
En la mateixa línia de
desenvolupament de les recomanacions del
Pacte de Toledo, els
signants consideren convenient potenciar els
sistemes de previsió social
complementària i analitzar els problemes
que dificulten el
desenvolupament dels
específicament derivats de la
negociació col·lectiva destacant, així mateix, que
interessa incentivar aquests
importants instruments d'estalvi i previsió a
llarg
termini.
El procés de diàleg sobre
les reformes
deu acompanyar-se dels
corresponents estudis i projeccions actuarials objectius
i independents
i escometre's amb horitzons temporals adequats. Per
això, les parts
signants
reafirmen la seva voluntat d'escometre les
reformes i perfeccionaments necessaris
per a aconseguir un sistema de protecció social
més just, solidari i
eficient,
que pugui seguir
ajudant a la creació d'ocupació,
riquesa i benestar social a Espanya.
IV. METODOLOGIA.
a) Les parts signants
acorden la creació d'una
Comissió de Seguiment i
Avaluació amb la finalitat d'establir les
prioritats, el calendari i el mètode
de treball per a
abordar els assumptes
continguts en els distints àmbits del
Diàleg Social anteriorment assenyalats. Així mateix,
aquesta Comissió tindrà al
seu càrrec l'avaluació
de les mesures que s'adoptin
com a conseqüència del
resultat del diàleg en els distints àmbits
específics, valorant la seva
adequació i proposant, si escau, les revisions
pertinents.
b) Amb l'objectiu d'avaluar el funcionament de
les polítiques d'ocupació
des de les
reformes laborals escomeses en el període 1992-1994
fins l'actualitat
(els seus instruments legals, l'estratègia
d'estímuls a la contractació, el
comportament del sistema de protecció als aturats, etc.),
les parts
signants acorden la creació d'una
Comissió d'Experts integrada per
8 membres que seran
consensuats pels signants.
Les conclusions del treball de la Comissió
es
podran a la disposició dels signants per a
les actuacions i reformes
que els
mateixos considerin necessàries.
Pel gOVERN - El President del Govern
Excm. Sr. D. José Luis Rodríguez
*Zapate
*ro
Per
*CEOE - El President
D. José María Cuevas
Salvador
Per
*CEPYME - El President
D. Jesús
*Bárcenas López
Per
*CCOO - El Secretari General
D. José María
*Fidalgo
*Velilla
Per UGT - El Secretari General
D.
*Cándido Méndez Rodríguez
Acta Diàleg Social
Text en PDF
Modelo de carta de Baja Voluntaria en la empresa
Calendario Laboral 2025. Publicado en el BOE
Alcanzado ACUERDO en el proceso de integración de Targobank y Cemcice en Abanca
Ciberamenazas y fraudes. ¿Los conoces?
Plan de Igualdad Grupo Alsea
Acuerdo Laboral de ámbito Estatal para el sector de Hostelería (ALEH)