Más sobre las pagas voluntarias: la Constitución según el SEC-L

És increïble que algú pugui afirmar que els únics que poden reclamar la tutela dels tribunals per vulneració de drets fonamentals són els representants sindicals.

Este artículo se publicó originalmente en

És increïble que algú pugui afirmar que els únics que poden reclamar la tutela dels tribunals per vulneració de drets fonamentals són els representants sindicals.

Però que ho faci un sindicat ens sembla totalment surrealista.

I, a més, malgrat, com diuen, no tenir clara l'opinió dels seus serveis jurídics, satreveixen a pontificar sobre el que hem de fer o no fer.

Voldríem tranquil·litzar tothom sobre les nostres intencions i activitats en el tema que ens ocupa.

Des del primer moment en que vàrem tenir prou elements per creure que el pacte signat l'any 1986 tenia elements que havien quedat desfasats, ens vàrem adreçar a la Caixa per tal de negociar una solució satisfactòria.

Paral·lelament a les peticions d'acord, vàrem iniciar un procés de demandes per anar confirmant les possibilitats reals d'aconseguir el que diferents sentències del Constitucional dictaminaven.

Com ja sabeu, el primer cas, den Manuel Luna, va guanyar en primera instància. La sentència, lògicament, fa referència a les seves condicions particulars, però en l'argumentació treu també la jurisprudència del Constitucional sobre la discriminació per data d'entrada o tipus de contracte.

Malgrat que la pròpia Caixa va treure una nota reconeixent que el pacte del 86 tenia elements que la jurisprudència actual havia deixat obsolets, no va fer altra cosa que aplicar parcialment la sentència que havia perdut. Va pagar a l'afectat les dues pagues en qüestió i va recórrer la indemnització que fixava el jutge. Tampoc en aquest moment no va voler negociar l'aplicació a tota la plantilla.

En aquest moment, ja tenim presentada una altra demanda de dos empleats, que no són representants sindicals, i que havent entrat a treballar abans de l'any 1987, la Caixa no els hi reconeix la continuïtat en la contractació.

També estem en fase de recollida de dades, entre els nostres afiliats entrats a partir de l'any 1987, per presentar una demanda individual col·lectiva.

Les dues demandes per protecció del dret fonamental a la igualtat i la no discriminació contemplat a l'article 14 de la Constitució i, per tant, es reclama una indemnització valorada en l'import de les pagues deixades de cobrar.

La Secció Sindical de CC.OO., fa molt temps que creu que aquesta discriminació salarial ha de tenir un final i, amb aquest objectiu, treballem pel bé de tothom. Altres, que fins ara veien volar coloms, ara volen donar lliçons, això sí, sense definir-se si comparteixen o no lactuació de la Caixa.

Els nostres Serveis Jurídics ens han aconsellat que la millor opció per aconseguir el bon fi general i salvaguardar els drets individuals per a totes les pagues no cobrades és la via de la demanda individual col·lectiva.

Volem deixar constància, que ningú no està obligat a presentar res. Tothom ho fa voluntàriament. Se'ls hi explica individualment i, lliurement, decideix allò que millor li convé.

També s'explica que fer una demanda no és garantia d'èxit, però, en aquest cas, creiem que tenim opcions de guanyar i què no podem renunciar a elles sense presentar batalla.

Si d'altres creuen tenir un altre camí, que el segueixin.

Per acabar, un parell dapunts més. Lun, sobre la mania dalguns de dimonitzar el fet de lafiliació, com si demanar-la fos un pecat. CC.OO. defensa lafiliació perquè amb ella els sindicats tenim més força, perquè és una garantia per als treballadors i treballadores, i perquè és la millor manera dorganitzar-nos. És més, creiem que tothom hauria destar afiliat a un sindicat (a qualsevol, però lògicament nosaltres creiem que CCOO és el millor i per això volem incorporar-los a la nostra organització).

I laltre punt; no tenim ganes d'entrar en més disputes que lúnic que provoquen és incertesa i angoixa en uns companys i companyes que prou atabalats estan amb la difícil tasca diària a la nostra empresa.

Com sempre, però, restem a la vostra disposició per si ens voleu preguntar i/o aclarir cap dubte al voltant daquest tema

I,malgrat fer-nos pesats, a la Caixa, els recomanaríem que contemplessin la possibilitat d'arribar a un acord. I, si no és possible, continuarem ampliant el nombre de demandes de tots els afectats i afectades que vulguin seguir la nostre via.

PEL BÉ DE TOTHOM !

Mataró, 2 de juny del 2006