L'últim full publicat pels companys del SEC-L sembla tenir com a únic objectiu provocar la nostra reacció.

Potser amb l'afany que entre la polseguera d'una baralla entre sindicats quedi emmascarat el fet que, en tot el reguitzell de fulls publicats, l'únic que s'han limitat a fer és intentar crear dubtes, confusió i malestar sobre el procés en marxa.

Tant li fa si, a la demanda, li volen dir plural, col·lectiva o agrupada.

L'important és que un gran nombre d'empleats i empleades (a hores d'ara ja són més de cent, alguns de Madrid) ha decidit, lliurement, presentar demandes individuals per a reclamar el que creuen just.

Totes englobades en una sola, presentada per CC.OO. de qui són afiliats, PART D'UN PROCÉS PER A TOTA LA PLANTILLA.

El que s'ha fet fins aquest moment no ha estat en va. Quan s'acabi el Conflicte Col·lectiu endegat per la Direcció de la Caixa, si, com esperem, es resol favorablement a les nostres tesis, amb el reconeixement del dret a cobrar les dues pagues per a tothom, es continuarà el procés per acabar de decidir la resta de peticions, és a dir, la indemnització per discriminació.

Si en una cosa tenen raó és que, ara, l'important és obtenir una resolució favorable de l'Audiència Nacional. I estaríem més tranquils si haguessin dit públicament que estaven convençuts de la injustícia que representa el fet que la majoria de la plantilla no cobri les dues pagues i que el pacte representa una doble escala salarial.

Això és el que s'haurà de defensar a Madrid i creiem que, per fer-ho bé, s'ha de tenir clar el que es demana i per què.

Mataró, 3 de juliol del 2006