Manifest 1 de maig de 2006 de CCOO de Catalunya

OCUPACIÓ ESTABLE AMB IGUALTAT. DEFENSEM LA INDÚSTRIA I EL TREBALL DE QUALITAT

CCOO volem fer del nou Estatut una oportunitat per avançar en un autogovern que comporti més drets socials i laborals, un nou model econòmic més eficient i just, i una societat més solidària. La celebració del 1r de Maig arriba enguany en un moment econòmic complex, en el qual conviuen creixement econòmic i problemes significatius en sectors industrials que afecten l’ocupació i la seva qualitat. En el terreny polític assistim a dos fets molt rellevants, com són el procés del nou Estatut de Catalunya i les perspectives de pau obertes a partir de la declaració d’alto el foc d’ETA.

1. El nou Estatut dóna resposta en bona part a les tres raons que han portat CCOO de Catalunya a donar suport a la seva reforma. Recull, per primer cop, un capítol que regula drets i deures de ciutadania social. Defineix i incrementa les competències de Catalunya. Estableix un nou sistema de finançament, que millora clarament l’actual, a partir d’un augment dels recursos disponibles, que pot comportar un increment de la suficiència i l’autonomia financeres necessàries per al desenvolupament econòmic i dels drets socials. El nou Estatut, en definitiva, fa compatibles autogovern, responsabilitat fiscal i la solidaritat que sempre hem defensat.

2. CCOO de Catalunya ratifiquem l’aposta que vam fer amb l’Acord per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. És necessari avançar de manera concertada cap un nou model econòmic que aposti per l’ocupació estable, formada i de qualitat, que potenciï la innovació tecnològica i organitzativa de les empreses, que respecti el medi ambient i que faci dels drets socials un instrument d’igualtat i eficiència econòmica.

3. Aquest any reivindiquem de forma especial la defensa de la indústria catalana. Algunes empreses i subsectors industrials viuen processos d’ajust i en ocasions de reestructuració. Per fer-hi front reclamem que la política industrial sigui una prioritat del Govern de la Generalitat. Cal que, amb la participació dels agents socials, es potenciïn polítiques horitzontals que donin suport a l’activitat industrial, en el terreny de la creació de sòl disponible, dels recursos financers a la innovació i d’incentius a la reinversió dels beneficis. És imprescindible que el Govern esmerci esforços i recursos que permetin compatibilitzar la indústria actual amb la promoció de noves activitats per assolir un sector industrial renovat, innovat i més sòlid.

4. Valorem de manera positiva la signatura del Pacte Nacional per a l’Educació. Catalunya necessita posar fi al sistema educatiu actual, basat en una doble xarxa, que segrega els alumnes en funció de les seves condicions personals o socials. Cal construir un únic servei públic d’educació que actuï com a instrument de cohesió social i no de segregació, que permeti encarar les noves necessitats educatives derivades de les complexes realitats socials.

5. Pel que fa a les negociacions estatals, cal destacar els acords referents a la Llei de dependència, així com el consens assolit amb els sindicats en el projecte de Llei d’igualtat. La Llei de dependència es un primer pas del que ha de ser un nou esglaó en el sistema de protecció social, a partir del reconeixement d’un nou dret de ciutadania exigible per a tothom qui estigui en una situació de dependència. Valorem de manera positiva el projecte de Llei d’igualtat en allò que fa referència al món laboral. Cal destacar l’obligació de negociar mesures d’igualtat que permetin reduir les situacions de desigualtat existents. Pel que fa al mercat de treball, cal evitar noves desregulacions de les relacions laborals i noves formes de contractació descausalitzades. El Govern ha de mantenir el seu compromís de no efectuar reformes unilaterals de la legislació laboral.

6. Altrament, continuem reivindicant la urgència i la necessitat d’una nova política fiscal progressiva, tant a Catalunya com a Espanya. Observem amb força preocupació la política fiscal que practica el PSOE, indistinta de la de la dreta. El resultat és un sistema fiscal menys progressiu i amb menys capacitat de redistribució social de la riquesa.

7. L’ampliació de l’estat del benestar ha de comportar l’extensió dels drets de ciutadania a tothom i polítiques d’integració laboral i social a les persones immigrades, les quals són ja una realitat dins de la classe treballadora. Les persones immigrades no podran exercir els seus drets plenament fins que no se’ls reconegui la condició de ciutadans i ciutadanes a partir del reconeixement del seu dret de vot.

8. En aquest 1r de Maig volem reivindicar de forma especial el dret dels joves a la seva emancipació personal. Una emancipació basada en una educació i una formació que impulsin la igualtat d’oportunitats, un treball estable i de qualitat, amb condicions de treball i sou no precàries, que els permetin accedir a habitatges dignes sense haver d’hipotecar les seves vides. Estem convençuts que educació, formació, treball de qualitat i habitatge són requisits bàsics per accedir a la plena autonomia com a persones.

9. El 1r de Maig és també el moment de ratificar el nostre compromís amb la construcció social i política d’Europa. CCOO continuarem potenciant la Confederació Europea de Sindicats (CES). Les negociacions i mobilitzacions contra la Directiva de serveis (anomenada Bolkestein) han demostrat la potencialitat del sindicalisme europeu. La CES ha de tenir un paper determinant en la reconducció del procés de Constitució europea, avui bloquejat. Necessitem una Europa unida políticament i socialment, que aprofundeixi en el model social europeu com a alternativa a la globalització sense regles ni drets que propugnen els ultraliberals.

10. Considerem que el 1r de Maig és una data adequada per ratificar el nostre compromís internacionalista envers els pobles que pateixen l’opressió i l’ocupació estrangera. Volem fer una menció especial del poble saharaui, que fa més de trenta anys que lluita pel reconeixement de la seva sobirania. I també volem destacar la necessitat que els pobles del Pròxim Orient trobin de manera definitiva la via per a una pau estable i per al seu reconeixement mutu.

11. Finalment, volem reiterar el nostre compromís per la pau i, en especial, per l’oportunitat que sembla obrir-se a Euskadi per posar fi definitivament a la violència i per aconseguir una societat en què totes les idees puguin ser defensades en llibertat i democràcia. CCOO de Catalunya afrontem aquest 1r de Maig des de la convicció profunda que tots aquests reptes només els podem assolir a partir d’una aposta clara per la unitat d’acció sindical i la plena autonomia i independència, tant política com econòmica, de les organitzacions sindicals respecte a tot tipus de poder, empresarial, polític, institucional o mediàtic. El sindicalisme nacional i de classe que CCOO de Catalunya defensem i practiquem fa de la defensa de la seva independència, de tot tipus de poder, una senya d’identificació bàsica i fonamental.

Manifestacions

Barcelona: 11.30 h- Rda. Sant Pere / Pg. Gràcia
Lleida: 12.00 h - Plaça del Treball
Tarragona: 12.00 h - Plaça Imperial Tarraco
Girona:12.00h - Plaça de la Independència

1 de mayo de 2006 – com. 12/06

(Veure en PDF)

• Modelo de carta de Baja Voluntaria en la empresa

• Calendario Laboral 2025. Publicado en el BOE

• Alcanzado ACUERDO en el proceso de integración de Targobank y Cemcice en Abanca

• Ciberamenazas y fraudes. ¿Los conoces?

• Plan de Igualdad Grupo Alsea

• Constituida la mesa de negociación del Convenio de Técnicos Tributarios