Arquivado en Comunicats
Diverses maneres dabordar els problemes (o com afrontar la crisi)
La Direcció ha de complir amb el que va promettre i posar fil a l'agulla per a solucionar els problemes que tenim a Caixa Laietana
Més o menys, totes les caixes i bancs pateixen la mateixa realitat i tothom ara és conscient del delicat moment que estem vivint. La diferència entre unes Entitats i altres és com afronten la qüestió.
Uns, entenen que el millor és arribar a acords amb les representacions laborals. Altres, per contra, defugen dels acords, i com a molt deixen anar alguna prebenda, altres, simplement amenacen al personal.
Exemples del primer cas, nhi ha, malgrat la crisi. Així, recentment shan signat acords de millora de les condicions laborals a Caixa de Manresa, Caja Madrid, Ibercaja, Caja del Mediterráneo... per citar unes quantes.
I és que en aquells indrets han entès que en un moment delicat com el que ells viuen, el millor és tenir la seva plantilla contenta. No han optat, com a casa nostra per prendre decisions unilaterals (que avui es donen i demà es treuen), per atorgar-nos alguna avantatge social, concessió, sinó que han signat acords sòlids amb tota la representació laboral.
No han obligat, com sestà fent aquí, a perllongar la jornada laboral. Ni tampoc han carregat de cursets, reunions i xerrades als seus soferts empleats i empleades, com també passa aquí. Ni els han obligat a perseguir morosos fins casa seva.
No. No han fet rés de tot això.
I si bé és cert que els estan demanant un esforç suplementari donades les circumstàncies (cosa que aquí ja fem de sobres, sense compensacions suficients, i amb unes eines minses, recordem-ho, per no parlar de la nostra deficient organització), han compensat aquest sobre esforç amb uns acords que ja els voldríem a casa nostra.
Ja han passat més de cent dies des que el nostre nou Director General va prendre possessió del seu càrrec. A Comissions Obreres, en diferents entrevistes que vam mantenir amb ell, ens va prometre que les coses anirien canviant (per a millor, sentén) I és cert que alguna cosa ha millorat, i malgrat el que algú pensi, no som desagraïts, però la cosa no funciona del tot bé, com ja hem dit en el nostre comunicat Les Tres Gràcies, ni és de bon tros suficient i, siguem sincers, ja tocava, no?. Per tant, agraïts, sí, però no fins al punt doblidar-nos de tot allò que reclamen des de fa tan de temps i que no arriba.
També sens va assegurar que hi haurien converses amb la representació laboral i, en aquest cas, no tenim encara cap de noticia que això es pugui produir.
Però molt pitjor que tot això, és la sensació que en altres molts aspectes les coses no van a millor, sinó tot el contrari.
Molts i moltes de vosaltres aquests dies ens esteu fent arribar les vostres queixes pel nombre desmesurat de reunions a les que teniu que assistir. (Sha incrementat substancialment el nombre de xerrades, reunions i cursets en el mes de juliol).
Molts i moltes de vosaltres ens heu trucat per a informar-nos de les pressions amenaçadores que esteu rebent dels vostres caps (de Departament i de Zona, principalment) perquè aneu a treballar a les tardes, o perquè assistiu a cursets, xerrades, etc. Sembla clara, doncs, lestratègia de la Direcció: no respectar lhorari establert al Conveni, i fer-nos treballar de sol a sol,
Molts i moltes de vosaltres ens heu trucat per informar-nos que les vostres vacances encara no estan introduïdes, tot i que fa mesos que les teniu marcades, seguint el que diu la normativa (per cert, senyor Cap de Recursos, perquè la normativa de la que vostè és el màxim responsable no es compleix?)
Molts i moltes de vosaltres ens comenteu la incertesa que esteu vivint sense unes directrius prou clares, i sense unes eines adequades.
Molts i voltes de vosaltres ens heu fet arribar el vostre neguit per com sestan desenvolupant les coses a casa nostra.
Tot això, i més, està passant a casa nostra.
Per això, el que necessitem ara, i aquí, és parlar, i arribar a acords beneficiosos per ambdues parts.
Si no ho fem així, senyors de la Direcció, la pressió, les amenaces, el ninguneo vers el seu personal sels girarà en contra. Tard o dhora la por, que es lliure, pot deixar pas a la resignació, i la plantilla fastiguejada de tanta pressió, de tantes amenaces, potser, es deixarà anar. I llavors, sí que estarem perduts.
La corda si es tensa molt sacaba trencant, sempre, no importa el seu gruix.
Certament, estem en un moment difícil, i és possible que el futur a curt i mig termini esdevingui molt pitjor. Des de Comissions Obreres li demanem a la nostra Direcció que sho repensi, que no continuï per aquest camí, que estem disposats a ajudar tot el que calgui, perquè els sindicats tenim una responsabilitat molt gran i devem assumir-la sense complexos, i a ser possible conjuntament. Però el que no poden fer vostès és pressionar de la manera desmesurada com ho estan fent, ni tampoc continuar mantenint-nos amb les condicions laborals i socials que tenim a casa nostra, que com tothom sap (i reconeixen fins i tot vostès, senyors de la Direcció) estan per sota de mercat.
Mataró, 7 de juliol de 2008
Modelo de carta de Baja Voluntaria en la empresa
Calendario Laboral 2025. Publicado en el BOE
Alcanzado ACUERDO en el proceso de integración de Targobank y Cemcice en Abanca
Ciberamenazas y fraudes. ¿Los conoces?
Plan de Igualdad Grupo Alsea
Acuerdo Laboral de ámbito Estatal para el sector de Hostelería (ALEH)