Comunicat / 25 Novembre 2006 - Sogeti

25 Novembre - Dia internacional per a la eliminació de la violència contra les dones

En tot el món, les dones han estat i són les principals víctimes de diferents formes de violència. No s’agredeix a un igual, només des de l’òptica de la desigualtat és possible comprendre la violència exercida contra les dones.

Fins fa poc es considerava la violència exercida contra les dones com quelcom privat que succeïa dins la família i sobre el que la societat no tenia capacitat d’actuació, subscrivint el no veure, no escoltar i callar. Però cada vegada que “no veiem els cops als rostres de les dones, no sentim els seus crits d’auxili i callem” estem contribuint a perpetuar aquesta xacra social que atempta contra la vida de les dones. A Espanya, en el que portem d’any, 59 dones han estat assassinades per les seves parelles o ex parelles (dades de l’Instituto de la Mujer, a 31/10/2006). Elles, les mortes, són les nostres germanes, filles, amigues, veïnes, companyes de feina... Entre totes i tots hem de trencar el cercle de la por, el mur de silenci. La violència de gènere segueix sent una amenaça quotidiana per a les vides i el benestar de les dones.

La violència contra les dones es presenta de maneres força diverses: violència domèstica a la intimitat de la llar (cops, abús sexual de les nenes, privació d’aliments, violació per part del cònjuge); violència al lloc de feina (assetjament sexual), i arriba fins la violència com arma de guerra en situacions bèl·liques, on es cometen violacions i altres formes d’explotació sexual contra les dones. No coneix límits.

La violència en l’àmbit de la llar deriva en serioses conseqüències per a la salut física i mental de les dones. Des del més visible, com fractures, pèrdues de visió o d’audició i assassinats, fins allò invisible, com la baixa autoestima, alta incidència d’estrès, atacs de pànic, alcoholisme, depressió i suïcidi. Tot plegat són conseqüències fatals derivades de la violència que pateixen les dones i que repercuteixen també a la seva vida laboral. A més, la violència de gènere fa que les dones que la pateixen siguin menys productives, i que en moltes ocasions no s’atreveixin, o directament no puguin anar al lloc de feina, per les seves lesions físiques. En tots els casos, els agressors impedeixen i dificulten el desenvolupament personal i professional de l’agredida.

Si estàs patint una situació de violència a la teva llar, has de saber que t’emparen una sèrie de drets laborals que emanen de la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral Contra la Violència de Gènere:

* Reducció de la jornada de treball.

* Reordenació del temps de treball (adaptació horària o horari flexible).

* Canvi de centre de treball a la mateixa localitat o trasllat a una altra de diferent.

* Possibilitat de suspensió voluntària del contracte de treball amb dret a prestació per desocupació.

* Extinció voluntària del contracte de treball amb dret a prestació de desocupació

* Reconeixement de causa justificada les absències o faltes de puntualitat motivades per situacions físiques o psicològiques, acreditades pels serveis socials o de salut.

* Protecció davant l’atur.

L’assetjament sexual a la feina és una forma més de violència contra les dones, que històricament s’ha silenciat. Pot comprendre una àmplia gamma de conductes, que van des de les bromes o comentaris degradants envers les dones fins l’atac sexual. Les dones en situació més vulnerable (sotmeses a una precarització més gran a la feina, mares solteres, dones divorciades, vídues, etc.) són més proclius a ser assetjades sexualment, però l’assetjament sexual a la feina es produeix també en sectors laborals no precaritzats, com ara banca, sanitat, ensenyament, etc., i afecta també a dones amb una alta preparació acadèmica i, fins i tot, a dones que ocupen llocs de responsabilitat. En l’àmbit laboral, la taxa d’absentisme entre les víctimes d’assetjament sexual és molt elevada, i és imprescindible que les empreses es comprometin a garantir a la feina un ambient lliure de violència. L’assetjament sexual a la feina està penalitzat per la llei, i no hem de ser testimonis muts del patiment de les campanyes que el pateixen.

A COMFIA-CCOO, reforcem el nostre compromís implicant-nos en la defensa de les dones víctimes de violència de gènere, des del nostre àmbit, garantint i millorant els drets relatius a les condicions laborals de les víctimes d’aquesta xacra social.

A més, estem abordant a les empreses la negociació de protocols d’assetjament sexual des de l’òptica de la prevenció d’aquestes conductes, ja que produeixen greus conseqüències per a la salut i, per tant, han de prevenir-se com qualsevol altre risc.

A COMFIA-CCOO treballem, dia a dia, per no haver de commemorar un altre 25 de novembre. Avançar en la igualtat entre homes i dones és l’únic camí per aconseguir eradicar la violència de gènere.

És un repte difícil, però no impossible.

Secretaria de la dona Comfia, novembre 2006