Archivado en Comunicats
TAN SENZILL COM OBLIGAR-NOS
Comunicat Caixa Tarragona
Ja fa temps que, des de CCOO, venim insistint amb el desànim de la plantilla i la poca motivació dels companys i companyes, a causa de les polítiques tant comercials com de recursos humans que dun temps ençà es vénen aplicant a casa nostra.
Objectius personalitzats, carteres canviades unilateralment,20 gestions setmanals, administració de les cues de més de 4 persones, més quantitat de feina sense cap eina per millorar-la i amb menys personal... Però si algú es pensava que tot estava inventat, ara hi afegim dos aspectes més a complir: lautoaprenentatge i fer veure que ets feliç, i, tot això, mirant als ulls del client.
El punt 6 del Manual (normatiu) de bones pràctiques de qualitat diu: tots els empleats han de conèixer els punts fonamentals a explicar de cada tipus de producte, evitant, en la mesura del possible, haver de consultar-ho a altres companys. Nosaltres pensem que si tots els empleats i empleades rebéssim la formació adequada per part de lentitat i per a tots fos la mateixa potser llavors aquest punt ja no tindria raó dexistir.
Però la norma que no podem admetre és lobligatorietat del somriure: mantindrem una actitud positiva, somriurem procurant mirar als ulls del nostre interlocutor (punt 5 del mateix Manual). Què hem de dir? Des de la nostra Secció Sindical hem deduït que el somriure és un bon mètode antiestrès, i la nostra Direcció ha pres consciència de la situació real de la plantilla i ens obliga a prevenir el mal de tots. Ens demanen no només un esforç físic i mental sinó que hi afegeixen la demostració dun sentiment personal. Obliden on treballem i on poden arribar les seves exigències?
Companys, segons el Manual normatiu, a partir del dia 8 de gener de 2008, hem de somriure. Potser, tal com dèiem en lúltima circular del 2007, acabarem plorant.
El punt 6 del Manual (normatiu) de bones pràctiques de qualitat diu: tots els empleats han de conèixer els punts fonamentals a explicar de cada tipus de producte, evitant, en la mesura del possible, haver de consultar-ho a altres companys. Nosaltres pensem que si tots els empleats i empleades rebéssim la formació adequada per part de lentitat i per a tots fos la mateixa potser llavors aquest punt ja no tindria raó dexistir.
Però la norma que no podem admetre és lobligatorietat del somriure: mantindrem una actitud positiva, somriurem procurant mirar als ulls del nostre interlocutor (punt 5 del mateix Manual). Què hem de dir? Des de la nostra Secció Sindical hem deduït que el somriure és un bon mètode antiestrès, i la nostra Direcció ha pres consciència de la situació real de la plantilla i ens obliga a prevenir el mal de tots. Ens demanen no només un esforç físic i mental sinó que hi afegeixen la demostració dun sentiment personal. Obliden on treballem i on poden arribar les seves exigències?
Companys, segons el Manual normatiu, a partir del dia 8 de gener de 2008, hem de somriure. Potser, tal com dèiem en lúltima circular del 2007, acabarem plorant.
AIXÒ JA ÉS MASSA!
Tarragona, 10 de gener de 2008
Veure en PDF
Artículos más leídos hoy
