Objectius personalitzats, carteres canviades unilateralment,20 gestions setmanals, administració de les cues de més de 4 persones, més quantitat de feina sense cap eina per millorar-la i amb menys personal... Però si algú es pensava que tot estava inventat, ara hi afegim dos aspectes més a complir: l’autoaprenentatge i fer veure que  ets  feliç, i, tot això, mirant als ulls del client.

El punt 6 del Manual (normatiu) de bones pràctiques de qualitat diu: “tots els empleats han de conèixer els punts fonamentals a explicar de cada tipus de producte, evitant, en la mesura del possible, haver de consultar-ho a altres companys”. Nosaltres pensem que si tots els empleats i empleades rebéssim la formació adequada per part de l’entitat —i per a tots fos la mateixa— potser llavors aquest punt ja no tindria raó d’existir. 

Però la norma que no podem  admetre és  l’obligatorietat del somriure: “mantindrem una actitud positiva, somriurem procurant mirar als ulls del nostre interlocutor” (punt 5 del mateix Manual). Què hem de dir? Des de la nostra Secció Sindical hem deduït que  el somriure és un bon mètode antiestrès,  i  la nostra Direcció ha pres consciència de la situació real de la plantilla i ens obliga a prevenir el mal de tots. Ens demanen no només un esforç físic i mental sinó que hi afegeixen la demostració d’un sentiment personal.  Obliden on treballem i on poden arribar les seves exigències?

Companys, segons el Manual normatiu, a partir del dia 8 de gener de 2008, hem de somriure. Potser, tal com dèiem en l’última circular del 2007, acabarem plorant.

AIXÒ JA ÉS MASSA!

Tarragona, 10 de gener de 2008