Ja n´hi ha prou

Archivado en Comunicats, Ocupacio

Ja n´hi ha prou


25 09 06 COMFIA-CCOO de Banc Sabadell pensem que la plantilla serà més forta i estarà en una disposició més bona per defensar les seves condicions de treball si els sindicats ens mostrem al màxim d’units davant de l´empresa, si som capaços de generar confiança, de combinar la pressió amb la negociació i d´elaborar propostes que responguin a les necessitats dels treballadors i les treballadores. (PDF:Cat.)


pdf
print
pmail

Ja n´hi ha prou


Des del sorgiment de la Intersindical CSC al Banc, la majoria dels seus comunicats dediquen un espai important a la desqualificació i l’agressió a la resta d´organitzacions sindicals presents al grup Banc Sabadell i, conseqüentment, als representants dels treballadors d´aquestes organitzacions, perquè és obvi que qualsevol organització està formada per persones.

COMFIA-CCOO del Sabadell no som partidaris de la desqualificació dels altres sindicats. Tot el contrari, pensem que la plantilla d´aquest Banc serà més forta i estarà en una disposició més bona per defensar les seves condicions de treball si els sindicats es mostren al màxim d’units davant de l´empresa, si són capaços de generar confiança i de combinar la pressió amb la negociació i, sobretot, d´elaborar propostes que responguin a les necessitats dels treballadors i les treballadores, és a dir, ben al contrari del contingut dels comunicats del CSC.

Llegint la informació publicada pel CSC, semblaria que a les altres organitzacions hi regna la perversió, la prevaricació i l´obscur objectiu «d´enganyar els treballadors» en benefici propi o perquè només som titelles dirigides per algú.

Nosaltres estem convençuts que qualsevol organització té contradiccions internes perquè les persones que les formen també les tenen i, tal vegada, d´aquestes contradiccions poden sorgir noves idees i experiències. No és lògic, però, que una organització destini gran part del seu discurs a la desqualificació de la resta i a fer caure sobre els altres la responsabilitat de tots els mals, en lloc d´exposar i defensar el seu propi projecte. Tampoc és creïble que hi hagi una organització que ostenti «la veritat absoluta», ni que disposi de les úniques persones efectives i honestes, sense passat ni contradiccions.

LES ABSORCIONS

Finalment, l´única cosa que coneixem sobre les seves propostes és la denúncia persistent de l´article cinquè del Conveni Col·lectiu de Banca. Segons el CSC, els altres sindicats són responsables de la seva existència i del fet que l’empresa l’utilitzi per absorbir la part voluntària de la nòmina. Tampoc no diuen tota la veritat en aquesta qüestió. No és veritat que CCOO hagi signat aquest article. Ells saben perfectament –però no ho diuen– que aquest redactat neix l´any 1962, quan els homes i les dones que feien sindicalisme a CCOO eren perseguits i empresonats pel franquisme. Posteriorment, aquest concepte va ser incorporat el 1980 en l´Estatut dels Treballadors, que tampoc va signar CCOO. La incorporació d´aquest article a la majoria de convenis sectorials prové de la transposició de les reglamentacions laborals i de l´Estatut dels Treballadors. Això vol dir que, sigui o no aquest article en un conveni, l´absorció per conceptes homòlegs l´estableix una llei de rang superior com és l´Estatut dels Treballadors. Si no hi ha un acord d´empresa que expliqui el contrari (és el cas de Banc Sabadell, on la direcció es nega a pactar la retribució voluntària), la seva aplicació depèn de la bona voluntat de l´empresari –voluntat que tampoc és present en el Sabadell–. Aleshores, queda clar que la responsabilitat de modificar les lleis que perjudiquen els treballadors correspon a tothom.

Aquesta és la veritat. Sorprèn, d’altra banda, que des del CSC es culpi i acusi d´aquest fet la resta de sindicats i no es posi l´èmfasi en la denúncia al veritable responsable: la direcció del Banc i, sobretot, que no ens expliqui què fan per evitar que el Banc continuï absorbint la part voluntària de la nòmina. Com diu la saviesa popular: «Calúmnia, que alguna cosa queda.»

Per això diem: ja n´hi ha prou! Tenen dret a dir tot el que vulguin, però que no s´equivoquin: qui retalla els nostres drets sistemàticament és l´empresa, no pas la resta de sindicats.


Sabadell, octubre de 2006