Archivado en Comunicats, Salari, Ocupacio

Alí-Babà i els quaranta lladres (2)


Detalla les darreres denúncies que hem interposat. Com veureu, la mentida i la prepotència són el seu modus operandi, el tot s´hi val en llurs decisions. (PDF:Cat. / Cast.)


pdf
print
pmail


ALÍ-BABÀ I ELS 40 LLADRES (2)


Aquest és el segon comunicat de la sèrie que us hem anunciat respecte a la situació actual de les relacions laborals. Aquí us expliquem amb detall les darreres denúncies que hem interposat. Com veureu, la mentida i la prepotència són el modus operandi d´aquests "terroristes de guant blanc", el tot s´hi val en llurs decisions. Amaguen dades sobre les baixes i sobre el destí dels diners que l´Estat abona al banc per als treballadors i treballadores en baixa laboral. PROBLEMES AMB LES BAIXES Hem denunciat a la Inspecció de Treball l´ocultació de dades i la interpretació interessada de la Llei que l´empresa practica respecte la situació dels treballadors/es de baixa per incapacitat transitòria. La Llei de la Seguretat Social estableix que les entitats col·laboradores que gestionen les baixes del seu personal tindran un estalvi del 5% en el pagament de les quotes a la SS. Aquests diners s´han de destinar a millorar les prestacions econòmiques de les treballadores i treballadors en situació d´Incapacitat Transitòria, la qual cosa implica, en el nostre cas, complementar el 75% i 50% de salari del segon i tercer any d´Incapacitat Transitòria. És el que ha fet el banc fins fa dos anys, moment en què decideixen quedar-se amb els diners que l´Estat els dóna per aquests treballadors i treballadores, negant-se a demostrar-nos el seu nou ús. Tampoc compleixen els acords en diversos apartats sobre pensions i provoquen la infradotació del pla. INCOMPLIMENTS EN EL PLA DE PENSIONS També hem denunciat davant la Direcció d´Assegurances la negativa de l´empresa a dotar el compromís per pensions dels plusos voluntaris B-05 i E-07 del personal administratiu, del personal tècnic que no van firmar el contracte d´assegurança col·lectiva ofert en 2001 i dels components de l´extingit col·lectiu AZ. Igualment, i en relació amb el col·lectiu AZ, hem presentat denúncia davant la Inspecció de Treball per l´incompliment de l´Acord de 93, que estableix que a aquest col·lectiu se li han d´aplicar les mateixes condicions que al col·lectiu A. De fet, ja existeixen sentències individuals favorables als treballadors i les treballadores que han demandat el caràcter pensionable d´aquests plusos. Estan traspassant tot el voluntari al B-50, un plusos absorbible, compensable i no pensionable, mitjançant infantils estratègies d´ocultisme ELIMINACIÓ SUBREPTÍCIA DE PLUSOS Més vergonyós i greu és que el banc envia, cada mes a un sindicat diferent, una llista de persones, empleats i empleades dels col·lectius anteriors, als quals els traspassa els imports que perceben en el B-05 i E-07 al B-50, que és un concepte retributiu no pensionable. Amb prepotència i abús, comuniquen a aquests treballadors que els modifiquen el salari per "l´art. 41", que és el mateix que dir "perquè em dóna la gana", quan el motiu real és eludir els seus compromisos de pensió. D´altra banda, amb "l´artifici" de comunicar les modificacions cada mes a un sindicat diferent, mai a tots alhora (amb l´esperança que no ens n’adonem), pretenen defraudar la Llei que obliga a una negociació prèvia quan es porten a terme modificacions col·lectives. Evidentment, també hem denunciat a la Inspecció de Treball aquest intent de frau. Decideixen “compensar” l´enorme esforç de la plantilla de l´Herrero en la implantació del SIBIS amb 4 dies de llicència que, com passa amb les vacances, molt pocs podran fer. És una altra expressió de cínica generositat amb la que s´estalvien un pagament just mentre carreguen qualsevol esforç, una vegada més, sobre els treballadors i les treballadores. OBTENIR RESULTATS AMB EL SACRICI DELS ALTRES Amb la mateixa obsessió d´estalviar a costa nostra, han dut a terme la implantació del SIBIS en l´antic Herrero. Els empleats i empleades han vist com la seva jornada s´ampliava fins a 10 i 11 hores diàries des del mes de maig, fet que ha suposat greus problemes de salut a diversos empleats i empleades. Per comprendre la dimensió del problema cal tenir en compte que les dimensions de plantilla, operativa, sistemes, etc., són completaments diferents a les del Sabadell, amb nombroses oficines amb només 2 i 3 persones. En conseqüència, el canvi de plataforma ha significat un autèntic daltabaix per al personal. La negativa del banc a pagar l´extensió de jornada ens va portar a la via judicial i ja s´ha rebut l´acta de la Inspecció de Treball i la corresponent proposta de sanció a l´empresa per no presentar el control de les hores realitzades. Desgraciadament, això no l´obliga a pagar les hores extres (ho han de denunciar les persones afectades) i per a l´empresa és facilíssim abonar la multa i seguir incomplint la Llei i vulnerant els nostres drets. Tot i que hi ha una proposta de compensar les hores extres amb 4 dies de llicència retribuïda, tots sabem que la pressió laboral diària i la manca de suplències impedeix, en la majoria de casos, que la plantilla pugui arribar a gaudir d´aquesta suposada i generosa compensació. En aquest sentit, cada any es perd una important quantitat de dies de vacances o llicències per la impossibilitat real de gaudir-ne, raó darrera per a no acceptar pagar en metàl·lic l´extensió de jornada i del seu cinisme amb l´esmentada compensació. I més estalvi per al banc: decideixen no pagar els desplaçaments fins a 25 km. Saltant-se novament la legalitat, per descomptat. NI UN CÈNTIM EN 25 KM Una altra "original i novetosa" mesura per estalviar costos ha estat la publicació del Manual de l´aplicació de la política de despeses. Aquí decideixen que per estalviar no pagaran cap tipus de despesa de desplaçament als empleats i les empleades que mobilitzin en un radi de 25 km, incomplint el Conveni, cosa que no només faran a partir de la publicació del document, sinó que, amb efectes retroactius, han deixat de pagar-lo a moltes persones que l´estaven percebent, fins i tot quan l´abonament es basava en un compromís de la pròpia empresa. Aquesta publicació també està impugnada per tractar-se d´una modificació de caràcter col·lectiu no negociada amb els representants dels treballadors i les treballadores.


Novembre 2003

(Accedir al primer escrit d´aquesta sèrie)-->Noticia