Archivado en Comunicats, socio economic

Cavall de Troia


Nova ofensiva per a justificar l'emissió de quotes participatives


pdf
print
pmail

Durant la campanya electoral vam advertir que s'apropava una nova ofensiva contra la naturalesa jurídica de les caixes i la premsa d'aquests dies ens dóna la raó. Lamentablement es confirma que aquest nou atac es promou des de dintre, des de les instàncies d'algunes direccions executives de les caixes.

Les quotes no són l'única fórmula de finançar el creixement de les caixes. Aquí està l'operació anunciada per “la Caixa”. A més, no totes les caixes són iguals, ni totes les caixes han de comprar entitats fora d'Espanya i, en tot cas, qualsevol pla d'expansió ha de respondre primer a “un per a què” i a continuació a “un com”.

L'última ofensiva, no obstant això, persegueix la complicitat dels treballadors i s'està articulant ideològicament des de les pròpies entitats. “Hem d'emetre quotes per a créixer”, diuen, “però oferim als treballadors, i particularment als alts directius, unes stocks options sobre les mateixes”. Així, “matem dos ocells d'un tret, ens guanyem l'opinió de les plantilles” i “resolem el problema de competència salarial que tenim amb la banca per a fidelitzar als millors”. Tres coses hem de dir:

• En el pròxim Conveni, en primera instància, les caixes tindran oportunitat de demostrar la seva “generositat”, en correspondència amb l'evolució dels Resultats, per atendre les demandes salarials que CCOO plantejarem, també en matèria de retribucions variables. I, de manera articulada, posteriorment en la negociació col·lectiva a l'empresa.

• El creixement de les caixes en quotes de mercat, nombre d'oficines i de plantilla s'ha produït, en gran mesura amb la incorporació de professionals provinents de Banca i a costa de les quotes de mercat d'aquest sector  ¿ a quin desavantatge competitiu amb la Banca al·ludeixen?.

• Sí, és cert que per a un grup – molt reduït - de persones les diferències de salaris són enormes pel que fa a la Banca: cap Director General ni President Executiu d’una caixa pot arribar a una remuneració comparable a la del Conseller Delegat de cap Banc, per mitjà que aquest sigui, i, per extensió, tampoc els comitès de direcció. Això sí que és incompatible amb la naturalesa jurídica de les caixes.

Així, emboscats en la suposada necessitat de modificar els sistemes d'incentius, hi ha en marxa des d'algunes instàncies una operació deslleial contra el model de caixes per a promoure la seva privatització. El primer pas que es dóna en una empresa privatitzada és elevar la remuneració de l'alta Direcció, alhora que es realitza un procés d'ajustament de costos generals. El segon sol ser que aquesta alta Direcció reforça la seva posició en el Consell comprant importants paquets de capital.

Les caixes sí tenen amo: la Societat. La mal nomenada privatització, comportarà la desaparició de la seva Funció Social, tant de l’OBS com del negoci financer que desenvolupen en les zones d'implantació. Però també serà una amenaça per a les plantilles, començant pels mateixos llocs de treball.

Una vegada CCOO vam posar per títol a una tribuna de premsa, al fil del no-debat parlamentari sobre la Llei Financera, que planava sobre les caixes “una amenaça fantasma”. Esperem que la següent no hagi de titular-se “la guerra dels clons” i hàgim de descobrir que un “canceller Palpatine s'ha tornat en l'emperador del costat fosc de la força”.

                                                                                                          Novembre-2006